El BCE resisteix la pressió per l’Iran i deixa els tipus en el 2%, però s’obre a apujar-los al juny

L’organisme assenyala que si s’allarga la guerra, l’impacte en la inflació serà més gran

El BCE resisteix la pressió per l’Iran i deixa els tipus en el 2%, però s’obre a apujar-los al juny
4
Es llegeix en minuts

Des del 5 de juny del 2025, els tipus d’interès fixats per part del Banc Central Europeu (BCE) es mantenen inamovibles. En la setena reunió des d’aleshores, la institució presidida per Christine Lagarde va deixar els tipus en el 2%, malgrat l’amenaça que suposa per a la inflació i el creixement de l’economia europea la guerra de l’Iran, que acumula més de 60 dies de durada.Des del 5 de juny del 2025, els tipus d’interès fixats pel Banc Central Europeu (BCE) es mantenen inamovibles. En la setena reunió des d’aleshores, la institució presidida per Christine Lagarde es manté instal·lada en l’estoïcisme. El màxim supervisor de la política monetària de la zona Euro ha tornat a deixar els tipus d’interès en el 2%, malgrat l’amenaça que suposa per a la inflació i el creixement de l’economia europea la guerra entre l’Iran, els EUA i Israel, que acumula ja més de 60 dies de durada.

L’organisme amb seu a Frankfurt considera que els efectes del xoc energètic derivat del tancament de l’estret d’Ormuz no han fet prou efecte en l’economia com per haver de plantejar-se un canvi de rumb en la política monetària de la Unió Europea. No obstant, el BCE sí que obre la porta a una pujada de 25 punts bàsics en els tipus en la seva pròxima reunió, que tindrà lloc l’11 de juny vinent El supervisor europeu s’alinea d’aquesta forma amb quatre bancs centrals més – la Reserva Federal, i els bancs d’Anglaterra, el Japó i el Canadà–, que aquesta setmana van prendre la decisió de mantenir els tipus.El supervisor europeu s’alinea d’aquesta manera amb quatre bancs centrals més, que aquesta setmana han pres la decisió de mantenir tipus. La Reserva Federal, i els bancs d’Anglaterra, el Japó i el Canadà van prendre la decisió de mantenir el preu dels diners estable davant el clima d’immensa incertesa.

"La guerra a l’Orient Mitjà ha provocat un fort augment dels preus de l’energia, cosa que ha impulsat la inflació i ha frenat la confiança econòmica. Les repercussions de la guerra sobre la inflació a mitjà termini i l’activitat econòmica dependran de la intensitat i de la durada de la crisi dels preus de l’energia. Com més s’allargui la guerra i més temps es mantinguin elevats els preus de l’energia, més gran serà probablement l’impacte sobre la inflació general i l’economia", assenyala el comunicat. "La guerra a l’Orient Mitjà ha provocat un fort augment dels preus de l’energia, cosa que ha impulsat la inflació i ha llastat la confiança econòmica. Les repercussions de la guerra sobre la inflació a mitjà termini i l’activitat econòmica dependran de la intensitat i la durada de la crisi dels preus de l’energia. Com més es prolongui la guerra i més temps es mantinguin elevats els preus de l’energia, més gran serà probablement l’impacte sobre la inflació general i l’economia", diu el comunicat.

L’Eurostat va divulgar ahir les xifres de la inflació de l’Eurozona corresponents a l’abril. Aquesta es va situar en el 3%, màxims des del 2023, en un repunt motivat per les alces en els preus de l’energia desencadenats per la guerra de l’Iran. El BCE afirma que la inflació a llarg termini es manté "ben continguda", però en horitzons més pròxims, les previsions d’alces "han augmentat significativament".Aquest dijous, Eurostat ha divulgat les xifres de la inflació de l’Eurozona corresponents al mes d’abril. Aquesta es va situar en el 3%, cosa que suposen màxims des del 2023, en un repunt especialment motivat per les alces en els preus de l’energia desencadenats per la guerra de l’Iran. Respecte a aquesta circumstància, el BCE afirma que la inflació a llarg termini es manté "ben continguda", però en horitzons més pròxims, les previsions d’alces "han augmentat significativament".

Falten evidències

El cas és que, d’acord amb les declaracions del consell de govern del BCE, aquest és el resultat que es preveia. En el 75è aniversari de l’Associació Bancària d’Alemanya, Lagarde va afirmar que el BCE necessitaria "recopilar més dades" abans de prendre una decisió respecte als tipus d’interès. Lagarde va reforçar el compromís del BCE amb mantenir la inflació en l’objectiu del 2%.El cert és que, d’acord amb les declaracions del consell de govern del BCE, aquest és el resultat que es preveia. En el 75è aniversari de l’Associació Bancària d’Alemanya, Lagarde va afirmar que el BCE necessitaria "recopilar més dades" abans de prendre una decisió concloent respecte als tipus d’interès. En la roda de premsa posterior a la decisió, Lagarde va reforçar el compromís del BCE amb mantenir la inflació en l’objectiu del 2%.

Notícies relacionades

D’altres membres del BCE van ser una mica més clars. El governador del banc central de Grècia, Yannis Stournaras, va afirmar en un fòrum a l’illa de Delfos que la millor opció per al BCE era "esperar". "Totes les estimacions que tenim indiquen que la inflació podria ser més baixa que al nostre escenari base aquest any, ateses les circumstàncies actuals i si la guerra acaba aviat", va defensar. Durant el mes, el mercat descomptava pocs moviments en els tipus. L’eina ECB Watch donava un 92% de probabilitats que les taxes romanguessin en el 2% de cara a aquesta reunió. Per a la pròxima, que serà l’11 de juny, veuen una pujada: el 86,3% de les probabilitats se les apunten els tipus en el 2,25%.

Igual com el mercat, els economistes també continuen donant per fetes les pujades dels pròxims mesos. Així, Karsten Junius, economista en cap a J. Safra Sarasin Sustainable AM, considera que "el repunt de la inflació en els pròxims mesos exigirà algun tipus de resposta de política monetària. Continuem esperant pujades de tipus al juny i al setembre".