Tatxo Benet negocia amb Southwind la venda del 5% de Mediapro

L’empresari que va cofundar la productora demana 50 milions pel seu últim paquet d’accions però el fons xinès i actual propietari n’ofereix uns 15

Tatxo Benet negocia amb Southwind la venda del 5% de Mediapro
3
Es llegeix en minuts
Albert Martín
Albert Martín

Corresponsal econòmic d'EL PERIÓDICO

ver +

L’any convuls que viu Mediapro, amb un últim capítol en forma d’ero que ha impactat en la plantilla, té un nou focus d’interès en les converses que manté de forma discreta Tatxo Benet amb la productora que va fundar el 1994 per a la venda del 5% d’accions de l’empresa que encara manté. Segons va confirmar EL PERIÓDICO, l’empresari lleidatà, actual president de la fundació empresarial Femcat, es vol desprendre de l’últim paquet d’accions de la productora que encara manté. L’octubre passat va ser cessat com a president de Mediapro, i el seu 5% no li dona cap control en una companyia que està en mans del fons xinès Southwind, propietat d’Orient Hontai, que té el 85% dels títols.

Fonts coneixedores de la negociació apunten que Benet demana pel seu 5% una quantitat que ronda els 50 milions d’euros (cosa que suposaria que Mediapro val 1.000 milions), mentre que la contrapart xinesa ofereix una quantitat pròxima als 15 milions. Per entendre aquesta diferència cal entendre dos punts: segons fonts del sector, Jaume Roures, cofundador junt amb Tatxo Benet i Gerard Romy de la companyia, va vendre el seu últim paquet, també d’un 5%, per una quantitat pròxima a aquests 50 milions en el moment de la seva sortida, el 2023. És per això que Benet té clar a què pot aspirar en aquesta negociació.

Però en segon lloc, Southwind no té intenció d’acostar-se a aquestes xifres tenint en compte la crisi que viu l’empresa. Convé recordar que el 2018 Orient Hontai va destinar 900 milions d’euros a adquirir el 56% de Mediapro. Però dos anys després l’aturada de la pandèmia va castigar durament la companyia, cosa que va obligar Southwind a fer un nou desemborsament, de 620 milions, per evitar la caiguda d’una empresa que té 6.000 empleats arreu del món. La inversió està lluny d’haver sigut rendible i fonts del mercat són clares: "Orient Hontai creu que algú ha de pagar per això". Amb Roures ja lluny de l’empresa (i sumit en un nou projecte audiovisual després de la recent compra de la productora Goroka), és Benet qui ha d’afrontar la conjuntura.

Feliçment per a l’empresari català, la taula de negociació és més complexa que una on una part vol pagar poc i l’altra cobrar molt. Les mateixes fonts del sector apunten que Southwind no pot oferir un preu rebentat per les accions de Benet, ja que d’aquest preu automàticament es dona al mercat una nova valoració d’una empresa que viu profundes dificultats. Si l’operació es tanqués pels 15 milions que ha ofert el fons xinès, això suposaria que el conjunt de Mediapro val 300 milions. La quantitat és difícil d’assumir per a un fons que va destinar més de 1.500 milions per tenir el 85% d’una empresa amb una situació financera compromesa.

Obtenir finançament

Els bancs miren diferents paràmetres a l’hora de donar finançament a una empresa. Els més destacats són l’ebitda i la solvència. El primer no es veu afectat, però el segon, sí. Com més baixa és la valoració d’una empresa endeutada, més petits els seus recursos propis, i més puja la ràtio de palanquejament. Per tant, menys probabilitats d’obtenir finançament.

Un últim factor complica la negociació: la raó de ser dels fons d’inversió passa per comprar barat, fer les empreses més rendibles i vendre car uns cinc anys després. Orient Hontai ja arriba tard al termini. Així, si Southwind vol recuperar la seva inversió, no li convé una negociació despietada amb Benet que rebaixi en excés el preu de la companyia.

Notícies relacionades

Acord en l’ero

La direcció de Mediapro i els sindicats van tancar amb acord l’expedient de regulació d’ocupació (ero) per cessar més de 200 empleats, segons van explicar diverses fonts coneixedores. Els afectats, el 20% de la plantilla i amb especial impacte als centres de Barcelona i Madrid, sortiran amb unes indemnitzacions pròximes a l’equivalent a un acomiadament improcedent i la companyia acceptarà una voluntarietat parcial a les sortides. G. U.