Celsa torna als beneficis després de finalitzar la seva transformació
La siderúrgica catalana guanya 18 milions d’euros en el primer trimestre d’aquest any després de la sortida dels Rubiralta el 2023
Jordi Cazorla y Rafael Villaseca, consejero delegado y presidente de Celsa /
La siderúrgica catalana Celsa obre una nova etapa. Així ho va comunicar ahir la companyia en una roda de premsa en què dona per conclosa la seva transformació, que va durar dos anys i quatre mesos, des que els Rubiralta es van veure forçats a deixar l’empresa per una sentència judicial.La siderúrgica catalana Celsa obre una nova etapa. Així ho ha comunicat avui la companyia, en una roda de premsa en què dona per conclosa la seva transformació, que ha durat dos anys i quatre mesos, des que els Rubiralta es van veure forçats a deixar l’empresa per una sentència judicial per deixar-la en mans dels fons d’inversió que tenien el seu deute. El president de la que va ser companyia familiar, Rafael Villaseca, i el seu conseller delegat, Jordi Cazorla, van presentar els resultats del 2025 i van llançar un anunci: en el primer trimestre d’aquest any, l’empresa va tornar a números negres i va deixar enrere una llarga etapa de pèrdues.El president de la que va ser companyia familiar, Rafael Villaseca, i el seu conseller delegat, Jordi Cazorla, han presentat els resultats del 2025 i han aprofitat per llançar un anunci: en el primer trimestre d’aquest any, l’empresa va tornar a números negres i va deixar enrere una llarga etapa de pèrdues.
Villaseca va recordar que en les dues anteriors compareixences (el 2024 i 2025) es va referir a la situació de la companyia en termes hospitalaris: en el seu debut va admetre que estava "a l’UVI", un any després va celebrar que havia passat a "planta" i aquest any ha anat més enllà en el seu diagnòstic: "Avui ja estem fora de l’hospital; la societat té una vida completament normal i compleix la seva funció social i econòmica".Villaseca ha recordat que en les seves dues anteriors compareixences (el 2024 i el 2025) es va referir a la situació de la companyia en termes hospitalaris: en el seu debut va admetre que l’empresa estava "a l’UVI", un any després va celebrar que havia passat a "planta" i aquest any ha anat més enllà en el seu diagnòstic: "Avui ja estem fora de l’hospital; la societat té una vida completament normal i compleix la seva funció social i econòmica".
Per arribar a aquesta situació, el president de la siderúrgica va recordar que la seva prioritat ha sigut millorar l’ebitda, reordenar financerament la companyia i reduir els costos del pagament del deute. "Raonablement podem dir que ho hem aconseguit", va celebrar.Per arribar a aquesta situació, el president de la siderúrgica ha recordat que la seva prioritat en els últims temps ha sigut millorar l’ebitda, portar a terme una reordenació financera per reduir els costos del pagament del deute i enfortir la governança de la companyia. "Raonablement podem dir que ho hem aconseguit", ha celebrat Villaseca.
Reducció del deute
Entre les fites que han portat l’empresa fins aquí, Cazorla va destacar el refinançament del deute de Celsa al desembre, que va incloure una emissió de bons verds de 1.200 milions. Així, el deute net es va reduir un 70% respecte a la xifra prèvia a la reestructuració, reduint el cost financer anual en prop de 80 milions d’euros. El novembre del 2023, Celsa devia 3.689 milions d’euros i va tancar l’any amb 1.145 milions de passiu.Entre les fites que han portat l’empresa fins aquí, Cazorla ha destacat el refinançament del deute de Celsa el deute de Celsa el mes de desembre passat, que va incloure una emissió de bons verds de 1.200 milions. Així, el deute net s’ha reduït un 70% respecte a la xifra prèvia a la reestructuració, reduint el cost financer anual en prop de 80 milions d’euros. En efecte, el novembre del 2023 Celsa devia 3.689 milions d’euros i va tancar l’any passat amb 1.145 milions de passiu.
Notícies relacionadesS’hi va sumar un creixement de l’ebitda fins als 396 milions d’euros, un 44% més que un any enrere. El marge sobre vendes també va millorar del 12% al 16%. La companyia va presumir d’un creixement sòlid el 2025 malgrat les complexitats geopolítiques, impulsada per un augment en la demanda d’acer del 2,4% a la UE. El volum de vendes de Celsa va créixer durant l’any passat de 4.211 a 4.346 milions de tones, un augment interanual del 3,2%.S’hi ha sumat un creixement de l’ebitda (benefici abans d’interessos, impostos, depreciacions i d’altres) fins als 396 milions d’euros, cosa que suposa un 44% més que un any enrere. El marge sobre vendes també ha millorat del 12% al 16%. La companyia ha presumit d’un creixement sòlid el 2025 malgrat les complexitats geopolítiques i impulsada per un augment en la demanda d’acer del 2,4% a la Unió Europea. El volum de vendes de Celsa va créixer durant l’any passat de 4.211 a 4.346 milions de tones, cosa que suposa un augment interanual del 3,2%.
Tot això va portar la companyia a arribar a una facturació de 3.347 milions l’any passat, amb un ebitda de 396 milions. Malgrat això, el resultat net dona unes pèrdues de 143 milions, la meitat que el 2024. En el primer trimestre del 2026, l’ebitda va ser de 135 milions d’euros (un 15% més) amb els anhelats beneficis, que van pujar fins als 18 milions d’eurosTot això ha portat la companyia a arribar a una facturació de 3.347 milions l’any passat, amb un Ebitda de 396 milions. Malgrat això, el resultat net dona unes pèrdues de 143 milions, la meitat que el 2024. En el primer trimestre del 2026, l’Ebitda ha sigut de 135 milions d’euros (un 15% més) amb els anhelats beneficis, que van pujar a 18 milions d’euros.
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: aquests són els millors plans
- La parròquia que cada dia s’omple a la missa de les nou del matí
- Transport ferroviari Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: els trens de l’R4 tornen a passar pel tram de l’accident de Gelida
- Entrevista Ginestà: “Hi ha vegades que ens empassem gripaus per tirar endavant, però alguns s’empassen rinoceronts”
- Turisme català L’encantador poble medieval de Catalunya amb tresors prehistòrics
