Energètiques, operadores de telèfon i aerolínies encapçalen la llista d’empreses més reclamades a Catalunya el 2025

Així ho mostra el balanç d’actuacions de l’Agència Catalana del Consum del 2025. El document recompta 1.428 reclamacions directament relacionades amb Endesa (360 més que a l’últim informe), 386 a la comercialitzadora també d’Endesa Energía XXI (unes 130 més) i 376 a l’empresa del mateix grup energètic EDistribució xarxes digitals (40 més). En total, gairebé 2.200 reclamacions dirigides al mateix grup, que són un 11% del total de queixes registrades formalment per consumidors catalans l’any passat.

El raking l’encapçalen, a més de les companyies de subministraments, les empreses de telefonia i les aerolínies, tot i que el director de l’Agència Catalana de Consum (ACC), Isidor García Sánchez, reconeix Vueling considerable millora en aquest camp d’un any a l’altre. Una altra novetat és que no figuri cap banc al ‘top 10’ del 2025, una cosa que aquest responsable relaciona que la problemàtica derivada de les hipoteques s’ha anat resolent amb entents.

En total, l’organisme va atendre unes 37.200 consultes (un 3,8% menys que el 2024) i va rebre 19.380 reclamacions. Això últim suposa una notable caiguda del 16% que García Sánchez relaciona amb haver recuperat la normalitat prepandèmica. «Hem baixat a una mitjana que ja existia abans de la covid, que gairebé va duplicar el volum de reclamacions», explica.

Multes imposades i cobrades

Fins i tot així, el 2025 es va mantenir més o menys estable (+0,4%) el nombre d’inspeccions portades a terme (gairebé 6.760). Com a conseqüència, 905 expedients es van resoldre amb sanció. Això és un volum un 22% inferior al del 2024, cosa que, sumat al fet que ja no poden multar grans tenidors de vivenda per no oferir lloguer social, ha fet que descendeixi a més de la meitat l’import de les sancions: de 23,6 milions d’euros a 7,7 milions. Amb tot, s’ha mantingut pràcticament estables el nombre de multes finalment cobrades: de 1.818 a 1.816.

«Em continua sorprenent i urgent sobre maneraque i la negativa a oferir dades sigui una de les causes que genera més import en les sancions», reflexiona el director de l’ACC. Prop d’1 milió d’euros del total de multes imposades estan relacionades amb el fet que l’empresa en qüestió no hagi respost a l’organisme.

Denúncies per la llengua

Notícies relacionades

La indústria catalana deixa sense cobrir cada any 15.000 llocs de treball per la falta de candidats

Preu de la gasolina i el dièsel avui, 29 d’abril a España per la Guerra de Irán: continua la pujada dels carburants

Quant a les denúncies, aquells procediments que no tenen a veure que al consumidor li hagi passat alguna cosa, sinó amb infraccions que aquests detecten en les empreses, es disparen més d’un 25% fins a superar les 4.600. Tenen a veure sobretot amb bars i restaurants (un 30% del total) i amb productes de consum (un 24%), i la majoria tenen a veure amb la llengua (amb no retolar o etiquetar els productes en català i fer-ho, en canvi, ja no només en castellà, si no només en anglès) o amb la pràctica dels preus dinàmics: apujar preu en funció de la demanda.

L’últim que destaca García Sánchez de l’informe és que hagi augmentat el nombre de conflictes resolts a través de l’arbitratge. De 19.300 reclamacions, l’Agència va tramitar unes 13.500 entre mediació i arbtiraje. D’aquestes, es van resoldre més del 52%. «Ens està funcionant molt bé», resumeix qui està impulsant, precisament, fer obligatori per llei l’arbitratge en el cas de reclamacions a empreses de serveis bàsics (llum, aigua, gas, transport, telefonia...).