El Govern espanyol prepara un macroinforme per defensar la presència de la SEPI i de grans empreses públiques en sectors crítics

Els treballs preparatoris de l’anàlisi socioeconòmica en potència coincideixen amb la comissió d’investigació parlamentària impulsada pel PP al Senat sobre les actuacions de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) en processos com el rescat de les aerolínies Air Europa i Plus Ultra durant el pitjor moment de la pandèmia de covid.

SEPI pretén elaborar un estudi per avaluar de «manera exhaustiva» l’impacte generat per la seva activitat per «argumentar de manera científica» la seva aportació econòmica com a braç inversor estatal. L’objectiu és comptar amb «un estudi tècnic que permeti mesurar aquest impacte socioeconòmic amb precisió i traslladar el paper del Grup SEPI en la generació de valor a l’activitat econòmica i la retenció de població a les seves zones d’influència», explica el hòlding públic en la documentació oficial dels treballs previs.

«SEPI és una eina multisectorial del Govern que contribueix al creixement econòmic i social del país, amb especial èmfasi en la definició de l’estratègia industrial i l’enfortiment del teixit empresarial per donar així resposta a les necessitats de l’Estat en sectors crítics», segons es recull en els plecs i la memòria justificativa de la licitació mitjançant la qual el grup estatal busca consultores privades perquè l’ajudin a dissenyar la metodologia per calcular l’impacte de la seva activitat el 2025 i desenvolupar l’informe. SEPI vol que la consultora guanyadora proposi un pla d’acció i una guia d’ajuda, i que faciliti les taules de càlcul i fonts d’informació utilitzades, perquè el grup públic pugui elaborar per si mateix aquest tipus d’estudis en pròxims anys.

Sense algunes joies de la corona

Notícies relacionades

Junts evita donar per fet el seu rebuig de la iniciativa

El BBVA col·labora en residències per a discapacitats

L’estudi se centrarà en l’impacte econòmic de la SEPI, com a matriu d’empreses, i en el dels grups públics en els quals té el control total o almenys una participació majoritària, entre els quals el grup de defensa naval Navantia, Correus, la companyia de serveis ambientals Tragsa, les empreses d’equipament del sector nuclear Enusa i Ensa, la firma d’investigació industrial Mayasa, la tabaquera Cetarsa, l’energètica Hunosa, l’empresa de serveis al sector d’alimentació Mercasa i l’empresa de liquidació d’empreses Cofivacasa, entre d’altres. Però l’informe deixarà fora l’impacte de grans companyies en què SEPI té una participació no majoritària, com Telefónica (10%), Indra (28%), Redeia, matriu de Red Eléctrica (20%) i Enagás (5%).

La corporació pública presidida per Belén Gualda vol identificar «els principals reptes, àmbits rellevants i qüestions clau de SEPI i les seves empreses participades majoritàries» que serveixi per orientar la quantificació de l’impacte socioeconòmic, però també «anàlisis posteriors sobre el rol institucional com a hòlding públic empresarial». En aquest sentit, SEPI demana a la consultora que aconsegueixi el contracte una «anàlisi de la conjuntura geopolítica i de mercat» a les àrees d’activitat de les empreses investigades en un moment de convulsió per la guerra a l’Orient Mitjà, la fixació dels «riscos i tendències que condicionen la seva contribució econòmica» i també identificar «els punts crítics a què ha de respondre per potenciar i mantenir en el temps» aquesta aportació socioeconòmica.