Els propietaris d’habitatges van caure a un mínim històric del 70,6% el 2024

L’enquesta dibuixa així un escenari de millora patrimonial, però també de recuperació incompleta i desigual. Entre el 2022 i el 2024, la riquesa neta de les llars va créixer un 3% anual, mentre que el deute es va reduir un 4,8% a l’any. El Banc d’Espanya atribueix aquesta evolució sobretot al despalanquejament de les famílies i al pes més alt que hi tenen els actius financers, més que no pas a un augment intens de la riquesa bruta.

De fet, la mitjana de la riquesa bruta –que inclou actius reals, financers i passius– amb prou feines va avançar un 0,9% anual en aquell període. El supervisor remarca a més que, a diferència de la renda, la riquesa neta de les llars encara no ha recuperat els nivells previs a la crisi financera del 2008. El 2024 es va situar en 161.000 euros, encara lluny dels 240.000 euros del 2004.

Ajust del deute

La millora patrimonial, així mateix, no va ser homogènia. La riquesa neta va augmentar en gairebé tots els trams de la distribució, excepte entre el 10% de llars amb més patrimoni, on va recular entre el 2022 i el 2024.

Un dels elements centrals d’aquesta evolució va ser l’ajust del deute. El percentatge de llars endeutades va pujar fins al 54% el 2024 i el valor mitjà del deute va caure fins a 29.900 euros, valors mínims de la sèrie recent. El Banc d’Espanya destaca que aquest procés de despalanquejament s’aprecia tant en la caiguda del nombre de famílies amb préstecs com en la reducció de l’import endeutat.

Aquest ajust va ser especialment intens entre les llars amb menys riquesa neta, precisament els més exposats als canvis del cicle econòmic i a l’evolució dels tipus d’interès. La menor càrrega financera va permetre alleujar la pressió sobre les economies domèstiques en un període marcat per l’encariment del crèdit i la incertesa internacional.

En paral·lel, els ingressos de les llars també van millorar. La renda mitjana va créixer un 3,8% anual entre el 2021 i el 2023 i, per primera vegada, va superar el nivell del 2001, que fins ara marcava el màxim de la sèrie històrica. El progrés es va concentrar sobretot en la meitat inferior de la distribució i va ser especialment intens entre el 20% de llars amb menys ingressos.

Aquesta millora va permetre certa correcció en la part baixa del repartiment de la renda, tot i que aquest avenç no es va traslladar amb la mateixa força al patrimoni. L’enquesta insisteix que la recuperació continua mostrant diferències rellevants segons el nivell de riquesa i edat de les llars.

Els actius reals perden pes

L’accés a l’habitatge encara és el principal punt de fractura. La caiguda de la propietat en l’habitatge principal allarga una tendència descendent iniciada el 2011 i afecta sobretot les llars amb menys riquesa neta, on també ha reculat amb més força la possessió d’actius reals. Tot i que entre el 2022 i el 2024 s’observa una reversió parcial entre els menors de 35 anys, el Banc d’Espanya avisa que la dificultat per accedir a l’habitatge continua castigant sobretot els joves i les famílies amb menys patrimoni.

L’enquesta també detecta canvis en la composició de l’estalvi. El valor mitjà dels actius financers va continuar creixent i va arribar als 17.600 euros el 2024, amb augments repartits en bona part de la distribució patrimonial. Dins d’aquests actius, guanya pes l’estalvi en compte i, entre les llars amb més riquesa neta, augmenten les inversions en accions no cotitzades i participacions.

En canvi, els actius reals han perdut pes, especialment entre les llars situades a la part baixa de la distribució de la riquesa. Dit d’una altra manera, la millora recent del patrimoni familiar s’explica menys per un nou impuls immobiliari i més per la combinació de menor endeutament i més matalàs financer.

S’hi suma una càrrega financera més lleugera. L’esforç destinat a pagar deutes va continuar baixant i es va situar en mínims històrics; mentrestant, va disminuir el percentatge de llars que dedica més del 40% de la renda al servei dels préstecs.

Notícies relacionades

Així és la targeta de dèbit d'imagin per pagar i treure efectiu sense comissions a l'estranger

L'error més comú en comprar una casa en parella: et pot costar milers d'euros si et divorcies

Malgrat tot, la desigualtat patrimonial gairebé no es va moure. El Banc d’Espanya assenyala que la concentració de la riquesa neta en mans del 10% i de l’1% més ric es va mantenir estable entre el 2022 i el 2024, tot i que l’índex per quantificar la desigualtat en la distribució d’ingressos va registrar una lleugera caiguda. L’1% de llars més riques concentra el 21,6% de la riquesa neta, malgrat que no arriba al màxim del 2020 (22,9%).

El balanç final deixa una lectura ambivalent. Les llars espanyoles són avui, en conjunt, més riques que fa dos anys, no estan tan endeutades i suporten una càrrega financera més baixa. Ara bé, aquesta millora continua sent insuficient per recuperar plenament el terreny perdut des de la crisi financera i conviu amb un accés a l’habitatge cada vegada més difícil per als joves i per a les rendes més baixes.El balanç final, per tant, deixa una lectura ambivalent. Les llars espanyoles són avui, en conjunt, més riques que fa dos anys, estan menys endeutades i suporten una menor càrrega financera. Però aquesta millora continua sent insuficient per recuperar plenament el terreny perdut des de la crisi financera i conviu amb un accés a la vivenda cada vegada més difícil per als joves i per a les rendes més baixes.