Catalunya comença a negociar com reduir la jornada dels seus funcionaris a 35 hores

El Govern central ha aprovat aquest dimecres la instrucció que faculta i insta tots els ministeris i la resta d’integrants de l’Administració General de l’Estat (AGE) a negociar amb els seus empleats com i quan reduir la jornada laboral a unes 35 hores setmanals. Una vella reivindicació dels sindicats majoritaris en la funció pública que finalment queda negre sobre blanc. Des del 2012 que la jornada ordinària a l’administració pública és de 37,5 hores setmanals, tot i que el 2018 es va obrir la possibilitat de rebaixar-la amb un pacte previ entre les parts.

En una part creixent d’ajuntaments i una majoria de serveis autonòmics ja impera actualment una jornada de 35 hores setmanals, tot i que a Catalunya encara no hi ha hagut cap acord que ho faci possible. Durant l’anterior legislatura, sota la presidència de Pere Aragonès, es va començar a estudiar aquesta possibilitat. Fins al punt que des de Funció Pública es va arribar a fer un càlcul de l’impacte pressupostari que tindria disminuir la càrrega horària de la plantilla.

I és que per mantenir determinats serveis d’atenció al públic, com ara Mossos, metges o docents, calen més mans si les existents fan menys hores. Amb els paràmetres del 2024, aquest càlcul estimava una injecció addicional de 530 milions d’euros, tal com va avançar EL PERIÓDICO. Avui, sota la presidència de Salvador Illa, serien més, perquè a l’administració catalana hi ha més personal i amb remuneracions més altes. Aquesta, i moltes altres qüestions, són les que començaran a abordar a partir del 28 d’abril entre Generalitat i sindicats.

Negociació oberta

Estava previst que les converses comencessin abans, però el recent conflicte sindical a Educació —actualment latent, però no actiu—, sumat a la incògnita de si hi hauria o no pressupostos —el PSC negocia amb ERC amb la vista posada a l’estiu—, han distorsionat el calendari. Ara que totes dues aigües estan més calmades, que no resoltes, i des de les altes instàncies del Govern han donat llum verda per començar a abordar la reducció.

Notícies relacionades

Aena prioritzarà terminals i pistes en el pla per al Prat dels pròxims quatre anys

Un consell d’experts analitzarà el model d’aigua regenerada de l’AMB

Reduir la jornada dels empleats públics a l’equivalent de 35 hores setmanals no requereix únicament disminuir la càrrega horària, sinó que requereix la reorganització de processos i equips. Està per veure si la disminució del temps de treball es fa amb caràcter setmanal, mensual o anual. És a dir, algunes unitats poden continuar fent les mateixes hores durant la setmana, però tenir més dies lliures o una càrrega menor durant determinades etapes de l’any. Aquesta redistribució del temps de treball i moltes altres qüestions seran objecte de la mesa negociadora que arrenca dimarts vinent 28 d’abril i de la qual no hi ha una data final fixada.

Les 35 hores setmanals ja són habituals en molts ajuntaments i comunitats autònomes, però no a totes. A la ciutat de Barcelona, per exemple, regeix des de principis d’aquest any, però en altres municipis, com Terrassa, Cornellà o Tarragona, fa anys que s’aplica. A la majoria de serveis autonòmics també la tenen pactada, tot i que encara no l’apliquen, a més de Catalunya, Madrid, Galícia, Navarra i Aragó. A València la tenen pactada i s’ha de desplegar al llarg d’aquest any. I en ens com la Diputació de Barcelona només una part de la seva plantilla la té reconeguda: dels 4.286 empleats que té en nòmina, un total de 1.333 persones, és a dir, el 31% de la plantilla, treballa 35 hores setmanals, segons dades facilitades per l’organisme.