Els joves destinen 306 milions d’euros a l’any a concerts

Segons una enquesta del Ministeri de Cultura, el 52,53% de les persones entre 18 i 34 anys van anar almenys a un concert de música popular (en el seu argot, cosa que exclou els concerts de música clàssica i entre els quals figuren espectacles com el de Rosalía) el 2025. I els joves, segons Ticketmaster, van comprar el 38% de les entrades el 2025.

"Val la pena per tot: la música en directe és més guai, la companyia...", apunta Marta Álvarez, de 28 anys. L’any passat va assistir a "sis o set" concerts. Entre les entrades i el que va consumir, va gastar de mitjana uns 60 o 70 euros per dia, cosa que representa una despesa particular d’uns 420 euros. Malgrat el seu entusiasme, els joves no són el grup més nombrós. Pascual Egea, president de l’APM, adverteix que els joves encara no són dominants en el mercat, tot i que el pes que tenen en la compra d’entrades "està creixent".

Pla extraordinari

Ana Oña, de 25 anys, va assistir l’any passat a cinc concerts, incloent-hi el macrofestival Coca-Cola Music Experience. Per a ella, aquests esdeveniments tenen un gran valor perquè anar amb una colla amics a veure artistes que escolta diàriament és un "pla fora del normal". La seva despesa anual va ser semblant a la de la Marta, uns 350 euros, amb la mitjana per concert d’entre 50 i 70 euros comptant-hi també les consumicions i el marxandatge.

És aquesta despesa dels joves el que alimenta una indústria en expansió, especialment després de la pandèmia. Tal com es desprèn de les xifres de l’APM, el 2025, la venda d’entrades per a música en viu va suposar una facturació de 807,2 milions d’euros, un 11,24% més que el 2024, amb 725 milions. És una indústria que, tret dels dos anys de la covid, no ha parat de créixer. Barcelona i Madrid sumen gairebé la meitat d’aquestes vendes, més de 374 milions.

Darrere del boom continuat, explica Egea, hi ha diversos factors: "La demanda acumulada després d’un període llarg de restriccions, l’efecte de les macrogires globals i l’aura d’esdeveniment irrepetible, el pes de les xarxes socials i la professionalització del sector, amb més explotació d’estadis i més despesa del client".

El president de l’APM reconeix que, en termes de facturació, la indústria està en el seu millor moment, però matisa que "no tot el mercat està igual de fort: els grans estadis i les gires de superestrelles sí que viuen una edat daurada, però la part mitjana del mercat, amb alguns festivals més dependents del cartell i de la butxaca juvenil, mostren més tensió", indica.

Nicolás Renna, conseller delegat de la promotora musical Proactiv Entertainment, considera que la bona marxa de la indústria és possible "perquè el públic respon". "No sembla una bombolla, sinó més aviat una nova realitat del sector de la música en viu dins del context macroeconòmic actual", assenyala Renna.

Les entrades no paren de pujar

El cas és que el negoci dels concerts no havia sigut mai tan lucratiu com ara. Els preus de les entrades han augmentat significativament amb el pas dels anys. Segons Ticketmaster, el preu mitjà de l’entrada d’un concert a Espanya va pujar fins als 84 euros el 2024. El 2023 va ser de 80, però el veritable salt es va veure després del 2022, quan costava 58 euros.

Notícies relacionades

Sánchez pretén que l’empresa xinesa comparteixi la seva tecnologia

Una reforma de 50 milions i la Ryder Cup ressuscitaran l’hotel de Bonmont

Els joves diuen que no tot s’hi val. Oña explica que va renunciar a certes cites musicals pel preu, com les d’Olivia Rodrigo i la gira d’Operación Triunfo. La Marta coincideix en aquest diagnòstic: "Fa uns anys per 30 euros podies anar a veure molts artistes, però ara per menys de 50 és impossible".

Segons Egea, l’encariment és resultat de la suma de diversos factors: "Caixets artístics més alts i més costos de producció dels concerts en tots els vessants: personal, seguretat o transport".