Biomassa per viure sense gasolina

En una cantonada de Móstoles hi ha un obrer cavant una rasa per ficar-hi tuberies subterrànies. No són fibra per a internet, sinó de la xarxa de calor, un sistema de calefacció basat en la biomassa que ja dona servei a 5.900 vivendes a la ciutat. La biomassa és un mètode més ecològic i sostenible que el gasoil i a més esquiva les fluctuacions del volàtil mercat dels combustibles fòssils. La guerra d’Ucraïna va deixar una suma de carències en matèries primeres. El conflicte de l’Iran ha tornat a posar de manifest la dependència dels combustibles fòssils.

A Espanya ja hi ha més de 2,5 milions de llars (1,3 milions en zones rurals i 1,2 en zones urbanes) que s’han decantat per la biomassa (ja sigui via xarxa de calor, pèlets o residus d’oliva, entre d’altres) i han deixat d’utilitzar el gasoil. Es defineix com a biomassa la matèria d’origen vegetal o animal (incloent-hi residus agrícoles forestals i urbans), utilitzada com a font d’energia renovable.

En el cas de la xarxa de calor, que és present en 22.000 vivendes de comunitats de Madrid, Conca, Guadalajara, Sòria, Valladolid i Burgos, els veïns obtenen aigua calenta i calefacció central a les seves llars mitjançant un sistema que crema la fusta sobrant dels boscos.

Material de proximitat

EL PERIÓDICO ha visitat la central de Rebi als afores de Móstoles on es produeix aquesta energia. Cada dia hi arriben entre dos i vuit camions (segons l’època de l’any) carregats d’estelles procedents de la serra: "Aquesta resta vegetal és de proximitat, ha d’estar recollida en un radi de no més de 200 quilòmetres de la central", explica Antonio Arellano, portaveu de l’empresa.

El procediment, molt resumit, seria el següent: la neteja dels boscos deixa tones de troncs, branques i matèria orgànica retirada per empreses que la converteixen en estelles. La xarxa de calor compra aquestes estelles i les crema en unes enormes calderes que hi ha a Móstoles i que serveixen per escalfar aigua.

Des de la central surten tuberies subterrànies amb aquesta aigua calenta, que arriba als edificis que s’han afegit a aquest sistema de xarxa de calor (district heating, en anglès). Una caldera central distribueix aquesta calor entre les llars, climatitzant les estances amb calefacció central i escalfant l’aigua sanitària.

"Aquest sistema de crema d’estelles, a més de ser sostenible i ecològic, ens està fent estalviar gairebé 10.000 euros per edifici cada any", expliquen Pedro Ignacio i Santiago Luque, els quals viuen en edificis que s’han afegit ja a aquesta xarxa de calor. "En aquest edifici som 124 vivendes i n’estem tan contents que acabem de renovar el contracte per set anys més".

Els camions transporten estelles de tot tipus. Hi ha restes de troncs i branques, però també closca d’ametlla: "És un material molt valuós pel poder de combustió i d’emmagatzemar calor que té", explica Arellano.

Notícies relacionades

El preu de l’euríbor avui, 31 de març: arriba l’alleujament tan anhelat per als titulars d’una hipoteca

Arcadio Barrera, jubilat, demana justícia: «No volem escoltar més sobre tràmits i sobre esperes interminables»

Les canonades subterrànies també tenen recorregut de retorn. d’aquesta manera, aquesta aigua ja utilitzada per escalfar torna, preparada per ser reutilitzada. "L’aigua que nosaltres escalfem va per una tuberia i l’aigua que utilitzen els veïns per dutxar-se o rentar els plats va per una altra", explica Arellano.

El sistema de xarxa de calor és l’epítom de l’economia circular: també s’aprofita la cendra que deixen les calderes: "Hi ha empreses que utilitzen aquest material per barrejar amb abonaments o per fabricar ciment", expliquen des de Rebi.