Liz Sánchez: "Ara no tinc clar si podria comprar"

Però la seva expectativa va quedar truncada pels alts preus. Es va haver de conformar amb la zona de la Sagrera. "En aquella època ja es parlava d’estació de l’AVE, però era una zona del tot deixada: voreres estretes, sense comerços... No hi havia ni un supermercat a prop", recorda.

Els pisos que li quadraven eren inabastables. Després de molt buscar, va acabar trobant una oportunitat a la Sagrera. Es tractava d’una promoció de pisos de segona fase, ja que els primers ja s’havien construït. Va comprar el pis, un 4t interior per 16 milions de pessetes, sobre plànol. "L’any següent, el 1994, ens van donar les claus i va arribar el moment de firmar la hipoteca".

Ajuda dels pares

Quant a l’entrada, l’entrevistada recorda que va ascendir a cinc milions de pessetes. "Jo havia estalviat una mica de diners i els meus pares ens van ajudar per poder comprar el pis", recorda. La seva parella d’aquell llavors, no obstant, amb prou feines tenia ingressos. L’elecció de la hipoteca va ser senzilla. "La promotora tenia una hipoteca amb Caixa Catalunya, i vam fer una subrogació". La Liz destinava una cinquena part dels seus ingressos al pagament de la hipoteca, que va firmar amb tipus variable.

Llavors van arribar els problemes. Quan es va separar de la seva parella, l’any 2006, es va veure en la tessitura d’haver de comprar-li la part del pis que a ell li corresponia. En aquell moment ja li rondava pel cap la idea de canviar de barri, però finalment no va poder pels preus. "No em podia permetre començar de nou", lamenta.

Notícies relacionades

Carme Botifoll, exdirectora general d’Innovació de la Generalitat: «Vam fer l’impossible per Pirelli, però quan una multinacional vol tancar, tanca, i punt»

Ni sou assegurat ni 2.500 euros al mes: la realitat de ser maquinista a Renfe

La fórmula que va trobar per sortir d’aquell compromís va ser tornar a hipotecar-se, per donar els diners a la seva parella i quedar-se amb la totalitat del seu pis. "En aquell moment, em van tornar a donar un interès variable, però tot i així va augmentar el percentatge dedicat a la hipoteca del que jo cobrava, gairebé ben bé un 40% del meu sou", recorda.

Tornant enrere, confessa que creu que li ha anat bé, però ara mateix no té clar si podria accedir a un habitatge. "Veig lloguers que paga gent pròxima que em semblen una barbaritat, fins a 1.300 euros per un pis vell a Santa Eulalia". Respecte al valor actual del pis, amb la idea de l’estació de l’AVE prenent forma, no dubta que podria vendre’l per, almenys, 500.000 euros, tot i que mai l’ha taxat.