Laura Berrio: "Ha sigut un procés d’allò més estressant"

Fa un mes que la Laura (32 anys) és propietària d’un immoble a Barcelona. "El problema va acabar sent com d’agressiu estava el mercat –recorda–: els anuncis no duraven ni 48 hores".

Laura Berrio: "Ha sigut un procés d’allò més estressant"
2
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Startups, economia digital, farmacèutiques, moda i cosmètica

ver +

Laura Berrio feia 5 o 6 anys que vivia amb la seva parella en un règim de lloguer "raonable", vist el que els envoltava llavors. No obstant, la volatilitat del mercat, el temor que el preu es disparés en qualsevol moment i divisar relativament a prop el seu 35è aniversari (data límit per accedir a determinats ajuts a l’adquisició d’habitatge), els va portar a interessar-se per la compra. Els ha costat més d’un any trobar un pis, i gairebé tres mesos més tancar amb el banc la hipoteca per pagar-lo. Fa menys d’un mes que són propietaris d’un immoble a Barcelona.

"Al principi era mirar en les plataformes per anar fent-nos una idea dels preus, si bé el problema va acabar sent com d’agressiu estava el mercat: els anuncis no duraven més de 48 hores, aconseguir que t’agafessin el telèfon era difícil; que et donessin cita per veure un pis, encara més, i tenir-la no et garantia arribar a veure’l", recorda la Laura. "L’única manera era demanar un permís a la feina per anar a visitar-lo en hores laborables, perquè si tenies hora a la tarda, el més normal és que te la cancel·lessin", narra.

El frustrant era veure com, mentrestant, els preus no paraven de pujar. Fins al punt que van començar a considerar anar-se’n de Barcelona. "Ens ho vam plantejar, però jo em resistia: ¿per què he d’anar-me’n de la ciutat? –es qüestionava–. He nascut aquí, he viscut aquí tota la meva vida, tinc aquí totes les meves relacions... I tinc prou estalvis per a una entrada, ¿per què me n’he d’anar?".

Van decidir entrenar la seva paciència i activar una estratègia basada en únicament lluitar per veure pisos que els encaixessin de veritat. Així ho van fer amb el definitiu: parar-ho tot per visitar-lo a primera hora i fer una oferta aquella mateixa nit. Va acabar sent seu, però llavors va començar el periple de la hipoteca.

Projecte prioritari

Notícies relacionades

"Ha sigut un procés d’allò més estressant i amb molt poca claredat de quins eren els passos que havíem d’anar fent", lamenta. Van esgotar pràcticament els tres mesos que tenien per trobar aquest préstec, perquè després d’un primer cribratge fet pel seu compte, superar tota la paperassa i haver de decantar-se per una de les opcions, l’oferta va canviar de cop per haver pujat els tipus d’interès. I perquè quan van decidir acudir a una plataforma d’intermediació, aquesta trobava ofertes diferents dels mateixos bancs que ja havien contactat. En qualsevol cas, van aconseguir per aquesta via una oferta millor a la que havien perdut al principi i al mateix banc on ja ingressen les seves nòmines.

¿Com valora, llavors, l’experiència de comprar un pis avui? "Com una cosa realment estressant i que has de convertir en el teu projecte prioritari", resumeix. Ja prepara l’excel de la reforma.

Temes:

Barcelona