Millora desigual en l’ocupació a Espanya: quan les dades rècord de treball no arriben a tothom

Ja fa temps que les dades sobre creació d’ocupació a Espanya no deixen de créixer. Sense anar més lluny, avui treballen a Espanya 22.463.300 persones, cosa que deixa la taxa d’atur en un 9,93%, la més baixa des de la crisi del 2008. Millora també l’estabilitat als contractes; des de l’aprovació de la reforma laboral del 2021 han augmentat fins als 16 milions els treballadors indefinits, mentre que prop de tres milions d’empleats continuen avui dia amb algun contracte temporal. No obstant, el creixement del mercat laboral espanyol no està arribant a tothom per igual. Prova d’això és que avui, l’11,6% dels treballadors espanyols estan en risc de pobresa, una xifra que situa Espanya a la cua europea en matèria de precarietat laboral. Aquesta problemàtica afecta especialment dones, joves i migrants i grups que, a més, també tenen més problemes per accedir a una feina malgrat les dades a l’alça d’ocupació.

Segons les últimes dades de l’Eurostat, l’agència europea d’estadística, tan sols els treballadors de Luxemburg (un 13,4%) i els de Bulgària (un 11,8%) tenien més risc de caure en la pobresa laboral –és a dir, cobrar menys del 60% de la mitjana nacional– que els espanyols (11,6%). Són xifres molt llunyanes a la mitjana europea, que està en un 8,2%.

Precarietat laboral

La precarietat laboral és, precisament, un dels principals motors perquè el risc de pobresa afecti un quart dels ciutadans espanyols (un 25,7%), segons recull el IX Informe Foessa 2025, un estudi que cada dos anys ofereix una radiografia completa de l’estat social d’Espanya. Aquest informe assegura que el 47,5% del mercat laboral espanyol, o el que és el mateix, 11,5 milions de persones, pateixen avui dia precarietat laboral. No només es tracta de persones que es mantenen sota el llindar del risc de pobresa mentre treballen, sinó també empleats que pateixen inseguretat en el seu lloc de treball o insuficiència d’ingressos.

Daniel Rodríguez, sociòleg i un dels autors de l’informe FOESSA, assegura que la reforma laboral impulsada pel Govern de coalició el 2021 ha reduït la temporalitat dels contractes «de manera notable», tot i que en la norma encara queden punts cecs que aboquen milions de persones a la precarietat. «Sobretot la parcialitat no desitjada dels contractes», destaca Rodríguez.

Ser dona

Segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE, el 13,8% dels contractes es firmen a temps parcial a Espanya. L’estudi ‘Ocupació i Pobresa’ de la Xarxa Europea de Lluita Contra la Pobresa a Espanya (EAPN) també ho posa de manifest. El 20,5% de les persones amb contractes parcials és pobre. A més, aquests contractes continuen sent especialment prevalents entre les dones. El 76,3% dels contractes parcials el firmen elles, segons les dades de l’INE. El biaix de gènere és evident: entre els motius principals que les persones que treballen menys de 30 hores a la setmana assenyalen per no ampliar els seus horaris, només el 4% dels homes va argumentar tenir massa «feina a la llar», davant un 12% de les dones. La taxa d’atur també és més alta entre les dones (un 11,24%) que entre els homes (8,76%).

Salaris més baixos

Tot i que no només aquests contractes parcials provoquen l’augment de la precarietat laboral. Un dels indicadors que més remarquen els experts en aquests casos són els salaris baixos. El 2022, el 18,8% dels treballadors tenia sous per sota del llindar imposat pels acadèmics de l’informe FOESSA. «A gairebé tots els territoris hi ha hagut increments salarials els últims anys, però si els posem en relació amb el cost de la vida, els increments salarials han sigut molt reduïts», explica Rodríguez.

És una declaració que avala l’informe de ‘Perspectives de l’ús de l’OCDE 2025: Espanya’. L’informe assegura que malgrat el «notable descens de l’atur en els últims anys, el creixement dels salaris a Espanya no s’ha mantingut al ritme de la inflació». En concret, apunta que l’import que arriba a les butxaques dels treballadors sí que ha augmentat des del 2023 i 2024, però que en termes reals –és a dir, ajustat a la inflació–, els sous estan un 4,2% per sota del primer trimestre del 2021. De nou, els que surten més perjudicats, segons l’Informe FOESSA, són els joves menors de 25 anys, que tenen un 40% més de possibilitats d’acabar cobrant poc; les dones (un 25-30% de possibilitats) i els treballadors estrangers (un 25%). 

Ser immigrant

Els treballadors estrangers, de fet, no són només més susceptibles de cobrar menys per la seva feina, sinó que ho tenen més complicat per accedir a un lloc de treball. Les últimes dades de l’INE indiquen que la taxa d’atur entre la població estrangera a finals del 2024 és d’un 15,79%, per sobre del 10,6% de la mitjana nacional en aquell moment. No entren en aquestes xifres aquelles persones que encara no tenen regularitzada la seva situació administrativa i que molt sovint es veuen abocades a treballar en negre. «El que passa és que han d’agafar-se al primer que els arribi, independentment de si les condicions són dignes o no», denuncia Rodríguez, que recorda que si en el conjunt d’Espanya la taxa d’exclusió social és del 19%, les persones en situació administrativa irregular arriba al 70%.

En aquest aspecte ha de jugar un paper fonamental la regularització extraordinària impulsada pel Govern, que preveu estabilitzar la situació de 500.000 immigrants. «Suposarà un benefici per a moltes persones», sintetitza el responsable del grup d’Ocupació de la Xarxa Europea de Lluita Contra la Pobresa a Espanya (EAPN-ES), Victor García. 

Ser jove

Els joves són també un dels col·lectius que ho tenen més complicat per accedir a una feina digna. «S’estan incorporant al mercat laboral amb salaris més baixos del que ho feien les generacions prèvies», explica l’investigador de FOESSA Rodríguez, que explica que quan un jove accedeix al mercat laboral en un període de crisi, arrossega la diferència salarial «diverses desenes d’anys». «L’hem anomenat ‘efecte cicatriu’», explica el sociòleg.

Aquesta precarietat es tradueix també en una crisi de salut mental entre els joves. Ho posa de manifest l’estudi ‘La sensació de precarietat afecta la salut mental dels joves’ desenvolupat per diversos investigadors per a l’Observatori Social de la Fundació La Caixa.

L’informe resol que el motiu principal que va fer que un 40,6% dels seus enquestats afirmessin patir algun tipus de problema de salut física o mental per la seva inseguretat econòmica té més a veure amb la sensació de precarietat i no amb l’ocupació per si mateixa. En això té molt a veure la crisi de la vivenda. Molts joves que no poden emancipar-se no senten que hagin accedit a un nivell de vida digne.

«La precarietat és guanyar un sou mileurista amb què no pots gairebé ni estalviar, ni fer la compra o accedir al lloguer d’una vivenda», va definir Milagros, de 34 anys, una de les participants de l’estudi. «És estar en un bucle. Tinc 24 anys i sento que si he d’estar així tota la vida no aconseguiré res», lamenta la María, una altra de les participants.

Notícies relacionades

Omplir el dipòsit de dièsel costa de mitjana més de 90 euros

El Govern aplicarà les 35 hores a 250.000 funcionaris a l’abril

«Hi ha una dimensió objectiva de la precarietat» que es basa en les condicions del treball, segons explica la coordinadora de l’article, Lara Maestripieri, i una altra de subjectiva. «Hem parlat amb persones que tenien una feina estable i que se sentien molt precàries per diversos motius», resumeix l’experta, que assegura que existeix una resignació generalitzada entre els joves. «I la resignació es tradueix en una mala salut mental; és un greu problema de salut pública», defensa.

Per tot això, investigadors com García, de l’EAPN, demanen que les polítiques d’ocupació vagin de la mà amb polítiques de vivenda i polítiques socials. «És important que les polítiques actives d’ocupació es dirigeixin als grups de persones amb més dificultat», sentencia García.