L'avís de Tania Delgado, assessora laboral: «Si un festiu cau en el teu dia de descans, t'han de donar un altre»

Tanmateix, una sentència del Tribunal Suprem que ha explicat l'assessora laboral Tania Delgado matisa aquesta idea i aclareix que no n'hi ha prou que el festiu caigui en el descans perquè es generi un altre dia lliure.

La frase que més es repeteix a les empreses

En centres de treball amb quadrants variables, l'escena es repeteix una vegada i una altra. Un treballador mira el calendari, veu que el festiu d'aquell mes coincideix just amb un dels seus dies lliures i dona per fet que el recuperarà després.

La lògica sembla senzilla: si el festiu era un dia no laborable i, a més, coincideix amb el descans setmanal, aquell dia es «perd», així que s'hauria de compensar amb un altre, especialment entre els qui no descansen sempre en dissabte i diumenge.

Per exemple, un empleat amb torns rotatius pot tenir dos dies de descans setmanals que van canviant entre dilluns i divendres. Una setmana plega dilluns i dimarts, una altra dijous i divendres. Si un d'aquests dies resulta ser festiu, el més normal és pensar que té dret automàtic a un altre descans.

Festiu i descans no són el mateix

Aquí és on apareix la clau del problema. Encara que a la pràctica coincideixin en una data concreta, el festiu i el descans setmanal són conceptes diferents.

El descans setmanal forma part de l'organització ordinària de la jornada. El festiu, en canvi, és un dia assenyalat al calendari laboral. Que tots dos coincideixin no significa sempre que l'empresa hagi de retornar aquell dia amb un altre descans addicional.

Resolució del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem no va analitzar tots els supòsits possibles, sinó un cas molt concret. Es tractava de treballadors amb torns de dilluns a diumenge i amb descans setmanal entre setmana. En aquest sistema, alguns empleats acabaven perdent més festius que altres companys per la manera com estava organitzat el calendari.

Aquest detall és el més important. La compensació no neix simplement perquè el festiu coincideixi amb el descans, sinó perquè aquesta coincidència, dins d'aquest model de torns, provocava una diferència real entre treballadors, és a dir, alguns gaudien de més festius i altres de menys, tot i estar dins del mateix sistema.

Notícies relacionades

Acomiaden una treballadora d'Ikea per publicar a Facebook vídeos en què titlla l'empresa de “merda” i els seus caps de “gilipolles”

Quatre de cada deu llars catalanes de lloguer destinen més del 30% dels seus ingressos a l'habitatge

La sentència deixa una conclusió clara: no existeix una regla automàtica per a tots els casos. Només hi pot haver dret a compensació quan concorren unes condicions concretes, com les del cas analitzat pel Suprem: feina de dilluns a diumenge, descans setmanal entre setmana i una organització de torns que faci que uns treballadors perdin festius respecte d'altres.

Per tant, no sempre que un festiu caigui en el teu dia de descans et correspon un altre dia. Depèn de com estigui dissenyat el sistema de torns i de si aquesta coincidència genera una pèrdua desigual de festius dins de la plantilla.