José Luis Bonet, president de la Cimera Agroalimentària Sistemes Alimentaris Globals: «El pròxim salt de la indústria alimentària ha de ser la internacionalització»

Estem parlant d’una indústria amb un pes específic important en l’economia espanyola, que factura 76.356 milions d’euros, representa el 8,6% del PIB i ocupa 2,5 milions de treballadors. ¿Què aspira a proporcionar aquest congrés a aquestes empreses?

És cert que l’agroalimentació és un motor econòmic a tot Espanya. Però creiem que encara hi ha molt recorregut per endavant. És un sector format per moltes petites i mitjanes empreses, per moltes cooperatives, que són les primeres que es retreuen quan sorgeix un conflicte. Per això, cal assessorar-los en l’adaptació, ajudar-los a fer els deures. Han de ser capaços d’adaptar-se a la globalització, a la internacionalització, a les noves tecnologies i, per tant, han d’apostar per la digitalització. Des de la Cambra de Comerç d’Espanya, per exemple, els hem facilitat l’accés al kit digital, que ha arribat a 1,2 milions de pimes de tot Espanya. És una cosa que mai s’havia vist i que demostra que les pimes no estaven digitalitzades.

¿I aquesta cimera servirà per a això? ¿Per apoderar les empreses, per dir-ho d’alguna manera?

S’ha de fer el mateix amb la internacionalització, perquè el pròxim salt de la indústria alimentària ha de ser la internacionalització. La idea d’una cimera és molt coherent amb la de crear una gran plataforma alimentària que ajudarà a convèncer les empreses que, per exemple, s’han d’internacionalitzar. A moltes ja les tenim digitalitzades, però ara l’immediat és la internacionalització. Aquesta és, en síntesi, la reflexió que ha portat a fer una gran cimera mundial. I més quan hi ha unes oportunitats que s’estan veient ja clarament.

¿Com quines?

Una és l’acord de Mercosur, i per això venen ministres i viceministres de països d’Iberoamèrica. I una altra és l’Índia, amb qui s’acaba de firmar un tractat comercial amb la Unió Europea i que és una oportunitat en si mateixa. La Cambra de Comerç d’Espanya i la seva homòloga de l’Índia ja estan d’acord a fer una gran reunió aquest juny d’unes 30 cambres espanyoles de comerç i 30 cambres de comerç índies per començar a treballar juntes.

¿Quines assignatures pendents té el sector? Parlava de la internacionalització, ¿però com estem en innovació, per exemple?

La digitalització ja és innovació, tot i que és cert que aquesta va més enllà de la digitalització. Va de propietat industrial, de marques, d’organització... Potser no hauria de dir-ho jo, però el cas de Freixenet n’és un model. ¿Com pot ser que ells ho hagin fet i d’altres no facin res? La gent s’ha de posar les piles, ¿no? Hi ha altres exemples, com Familia Torres i també marques de Rioja, que ho han fet. Potser no són tants, però ho han fet...

¿I no pot ser també que algunes empreses no puguin? ¿Que depenguin, per exemple, de produccions agràries a les quals perjudicarà Mercosur?

Miri, tot està relacionat: si tu internacionalitzes, automàticament guanyes mida. Segon, millores la teva competitivitat, perquè et fa pensar, perquè has d’entrar a competir en un mercat més gran i millores la producció i els teus mètodes, i els productes que portes al mercat. Tot això fa que el teu comenci a ser un negoci interessant. I la gent s’interessarà per aquest negoci.

¿Això és el que explicarà dilluns, en la inauguració?

Bé, jo faré el que em diguin... No sé si em tocarà intervenir. Però això, per a Espanya i per a Catalunya, en particular, és urgent. No hem de perdre l’oportunitat. Al final fem això per convèncer els empresaris, perquè tenen davant d’ells unes oportunitats extraordinàries que, amb una actitud excessivament conservadora, no estan aprofitant. I se’ls ha de convèncer que és necessari que facin un pas. I aquí estem, des del món de les cambres de comerç, per ajudar-los. I, evidentment, també les administracions, en aliança. Tot l’aparell burocràtic que hi ha a Espanya, Administració central i administracions autonòmiques, s’ha de posar al servei d’un projecte d’aquest tipus.

¿Però potser el moment geopolític tampoc és favorable?

En aquest país el que hi ha és un excés de pessimisme. I resulta que, amb l’excés de pessimisme, no s’aprofiten les oportunitats. El que cal fer és la regla que jo dic de les tres T, que són talent, treball i tenacitat. I últimament m’he hagut d’inventar una quarta T, que és la de transformació. Perquè el món exigeix una transformació. És un sector que ha de tenir en compte que té un gran potencial.

¿Vostè creu que Catalunya està ben situada per ser pol alimentari?

Espanya és el millor país del món. I dins d’Espanya, Catalunya. Sempre que no es despisti, com ha passat en els últims 10 anys. I això no pararà, perquè el Mercosur és aquí i comencem a disposar de vehicles que passen i que són importants.

L’altre dia parlàvem amb exportadors de fruita i verdura, que denunciaven que el problema per a ells no és Mercosur, sinó el Marroc, que els està arrabassant el mercat europeu. ¿Creu que Europa hauria de vigilar una mica més els seus tractats comercials?

Europa ha de fer el que ha de fer. Però escolti, ¿per què no van ells al Marroc? ¡Que siguin els primers al Marroc! Si no vas a les coses, les coses no venen. Jo tinc la teoria, que pot ser equivocada, però estic convençut que s’està acostant el gran moment d’Espanya.

Notícies relacionades

La indústria catalana del ‘delikatessen’ resisteix als aranzels de Trump i es converteix en potència exportadora

¿Quins aliments exporten les empreses catalanes i quins països els compren?

¿Sí? ¿Per què?

Perquè Europa, tots sabem com està, els problemes que té. Europa és necessària, sí, però en aquest moment, ¿qui és el país que va millor d’Europa? És Espanya. Ara, també podria anar molt millor si les polítiques que es fan fossin les adequades. Per exemple, a favor de les empreses, sense pressionar d’una manera excessiva el que és la fiscalitat, la parafiscalitat i tot això. Per tant, ¿anem malament? No, estem bé, però podria anar molt millor. Les empreses, en el context que sigui, no només s’han de construir aquí. Han d’aprofitar les oportunitats, les agafades que els ofereixen, per exemple, les 44 cambres de comerç d’Espanya que hi ha al món. I també, és clar, amb cooperació publicoprivada. No són només les cambres de comerç a l’exterior, sinó també totes les legacions comercials. És estúpid no aprofitar-ho i no aliar-se.