La Generalitat només ha gastat 30 dels 1.500 milions pels aranzels

La Generalitat només ha gastat 30 dels 1.500 milions disposats per ajudar les empreses afectades per la crisi aranzelària amb els EUA. Fa gairebé un any, el president Salvador Illa va anunciar al Palau de la Generalitat, flanquejat per patronals i sindicats, un escut contra la sacsejada comercial desencadenada per Donald Trump, el Pla Responem. D’aquests 1.500 milions anunciats, només un 2% s’ha desemborsat. Des de la Conselleria d’Economia justifiquen aquest grau d’execució per les baixes afectacions que finalment han tingut els nous aranzels nord-americans sobre l’economia catalana.

"L’impacte ha sigut més baix", va justificar ahir en roda de premsa, a preguntes dels periodistes, la consellera Alícia Romero. Gran part d’aquests fons, uns 900 milions, són crèdits a un tipus d’interès reduït que les corporacions poden demanar a l’Institut Català de Crèdit (ICF). Aquestes línies continuen obertes, però les empreses no hi han recorregut durant els últims mesos. De fet, només s’han sol·licitat 1,5 milions d’euros en préstecs, dels 900 milions disponibles. La resta de recursos s’havien d’assignar des de diferents conselleries, com ara Empresa i Treball i el seu pressupost per donar suport a la internacionalització de companyies.

Ara que un altre conflicte internacional, aquesta vegada bèl·lic i focalitzat al Pròxim Orient, amenaça de danyar l’economia catalana, el Govern sondeja com redirigir aquests recursos. "Vam donar aquest pla de 1.500 milions que encara no s’han esgotat, de manera que d’allà es poden treure alguns recursos", reconeixia la consellera en una recent entrevista a EL PERIÓDICO.

La Generalitat espera la resposta del Govern central per, a partir d’aquesta, complementar-la amb recursos propis. L’Executiu ha avançat que celebrarà un Consell de Ministres extraordinari aquest divendres en què concretarà les seves primeres mesures. De moment ja han transcendit rebaixes fiscals a sectors com els transportistes, l’agricultura i la pesca, a causa de la seva especial vulnerabilitat davant l’increment sobtat del preu dels carburants. Un cop tingui el detall d’aquest primer escut antiinflació, el Govern disposarà les seves pròpies iniciatives i des d’Economia no descarten que el 24 de març en pogués aprovar ja alguna en el seu Consell Executiu.

Monitoritzar l’impacte

Notícies relacionades

Preu de la gasolina i del dièsel avui, 17 de març a Espanya per la Guerra de l’Iran: nova pujada dels carburants

UniCredit llança una opa de 35.000 milions d’euros sobre Commerzbank

L’Administració Illa ha anat mantenint reunions en els últims dies amb diferents organitzacions empresarials per monitoritzar l’impacte de la guerra al Pròxim Orient entre el teixit català. Dijous, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va mantenir una trobada amb diferents representants de l’empresariat i divendres es va reunir el Consell de Diàleg Social, amb participació de les patronals i sindicats més representatives, així com els consellers Romero, Sàmper i Miquel Duch (Exteriors). També hi va ser la secretària general del Departament d’Agricultura, Cristina Massot, mentre que un dels sectors que es tem més damnificat serà el camp.

Per la ruta de l’estret d’Ormuz, a més de petroli, també passa un flux molt important d’urea, un dels fertilitzants més comuns, i el seu bloqueig pot disparar els costos de producció dels empresaris del sector primari català. "A mitjà termini podrien tenir impactes greus en el sector agrari i, sobretot, en els preus dels aliments", recull un informe elaborat des de la direcció general d’anàlisi i perspectiva econòmica a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.