Només el 19% de les posicions de CEO les ocupen dones

Avui les dones ocupen el 34% dels càrrecs directius al món. Al ritme actual, es calcula que a la paritat no s’hi arribarà fins a l’any 2051. A Espanya, el percentatge puja lleugerament fins al 38%, però el de les posicions de CEO s’enfonsa fins al 19%; no arriba a dues dones per cada 10 consellers delegats. Una realitat reflectida en dades que es va analitzar ahir durant la segona jornada de la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), que se celebra al DFactory de Barcelona. Va ser a la taula de debat Marques amb propòsit: el paper corporatiu en la igualtat de gènere.

Davant prop d’un centenar d’assistents, es va remarcar que hi ha un consens generalitzat sobre l’impacte positiu de la diversitat de gènere en les empreses i organitzacions. Segons la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, el 28% dels directius assegura que les estratègies de diversitat han impulsat la innovació en les seves organitzacions, i un 15% considera que han tingut un impacte directe en els resultats financers. Per tant, "tot i que només sigui pel compte de resultats, contracti-la", va deixar anar la directora de CZFB.

Ahir també es va posar el focus en la contribució dels mitjans de comunicació, les relacions multilaterals, les corporacions, el real estate, el talent jove i el lideratge femení en l’àmbit empresarial. En aquest context, es va celebrar un debat sobre el paper corporatiu en la igualtat de gènere. La directora del hub digital & IT de Novartis, Isabel Pérez, va aportar més dades per a la reflexió. A Barcelona, al tancament de 2025, es comptabilitzaven més de 200 hubs tecnològics que donen feina a més de 46.000 persones. "La indústria farmacèutica va ser el sector que va impulsar més llocs de treball femení en aquests àmbits. Tot i així, només el 31% de professionals que treballen en els hubs tecnològics farmacèutics són dones".

Segons la seva opinió, les polítiques per la igualtat de gènere són necessàries però no suficients. "La cultura la construïm tots amb les nostres accions i decisions diàries. Tan sols quan alineem comportaments amb el propòsit de l’empresa i les seves ambicions, les xifres milloren de debò", va assegurar. Altrament, "si només són polítiques imposades, al canviar-les tornem al punt de partida". En la mateixa línia, la mànager de planificació de producció d’EBRO Factory, Dina Bueno, va destacar que, segons el seu parer, l’equitat entre homes i dones és "una palanca importantíssima per crear competència i competitivitat dins de la indústria, i no solament una política per complir".

La directora general d’EL PERIÓDICO, Mabel Mas, va exposar que els mitjans de comunicació tenen un propòsit clar, "intentar explicar l’actualitat de la manera més comprensible possible", però, a més, tenen la missió de crear "marcs mentals a partir dels quals s’interpreti aquesta actualitat". "¿Què vull dir amb això? Que els mitjans de comunicació som plataformes de visibilitat per al talent, el lideratge i el poder, a més de clars inspiradors de futures generacions, i per això, si bé no és fàcil, cal intentar donar la màxima visibilitat a aquest 30% d’altes directives que existeixen".

Un acte molt simple

Notícies relacionades

Playnuzic proposa aprendre a l’aula matemàtiques a través de la música

El Mobile manté el seu èxit malgrat la tensió geopolítica

Alicia Valle, directora general de Ferrocarrils de la Generalitat, va recordar que el món "és paritari i, per tant, les organitzacions també haurien de ser-ho". I, en aquesta línia, va compartir un gest d’activisme personal: en les reunions directives en què resulta ser l’única dona ho diu obertament abans de començar. "És un acte molt simple, però crec que els companys han de prendre consciència que alguna cosa no es fa bé".

Per la seva banda, Ana Palencia, directora de Comunicació i Sostenibilitat d’Unilever España, va defensar que no hi ha un negoci sostenible sense igualtat de gènere. I va destacar que la multinacional, que ja té un 50% de dones a la plantilla i una directora general, ha posat en marxa polítiques com ara la Comissió d’Igualtat i un codi de conducta que sanciona comportaments discriminatoris mitjançant una bona comunicació interna i un feedback continu.