Romero veu "marge" per incorporar les demandes d’ERC
La consellera defensa els 121,8 milions per a la hisenda catalana com a mostra del compromís amb la recaptació de l’IRPF
El Govern té fins al 20 de març, quan es voten les esmenes a la totalitat, per pactar amb Junqueras
Sota la convicció que Catalunya "no pot esperar més", el Govern de Salvador Illa va donar el tret de sortida ahir als seus primers pressupostos de la legislatura. Uns comptes per mirar de deixar enrere els prorrogats des del 2023. En cas d’aprovar-se, el president podria tenir garantida la seva estabilitat fins al final del mandat, cosa que seria un revulsiu quan encara cueja la crisi més gran que li ha tocat gestionar al seu govern pel col·lapse de Rodalies i vagues de professors, metges i agricultors.
El moviment del Govern no està exempt de risc, perquè ha fet el pas sense tenir amarrats prou suports per ser avalats pel Parlament. El sí dels Comuns està lligat, però no el d’ERC. Tot i que això no suposa, per ara, que s’hagi escampat el pànic a la Generalitat, ja que creuen que hi ha arguments perquè, en el termini de 20 dies que s’ha obert fins al 20 de març –data de la votació de les esmenes a la totalitat–, quedi resolt el desacord per la recaptació de l’IRPF que impedeix que els republicans s’asseguin a negociar.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, va deixar enrere la moda del pendrive dels últims anys i va solemnitzar l’arribada al Parlament d’aquests pressupostos amb un voluminós dossier en el qual es recull que tres de cada quatre euros es destinin a les "prioritats" definides pel Govern: salut, habitatge, educació, drets socials i transport públic. "Són els pressupostos que Catalunya necessita, valents, ambiciosos, que donen resposta als reptes que tenim a llarg termini i a les necessitats immediates de la ciutadania", va presumir. Illa es va afegir a la celebració remarcant en un missatge a X que es destina "fins a l’últim euro al que importa" als catalans, com la "xifra rècord" de 1.900 milions per fer front al repte de l’habitatge.
Disposats a "cedir"
El rellotge per a una eventual aprovació a l’abril es posa, per tant, en marxa. Comença una partida d’escacs amb compte enrere per reconduir el no d’ERC i evitar que els comptes se’n vagin en orris. "No juguem a la ruleta russa", va deixar anar Romero mirant de transmetre que hi ha "altes probabilitats" que la negociació arribi a bon port. Per començar, el Govern ja ha concedit nou dies més de marge –inicialment la primera votació havia de ser l’11 de març– per arribar al pacte. I, per continuar, ha apuntat que hi ha "marge" per incorporar les demandes que facin els republicans. "Negociar és cedir", va afirmar.
Notícies relacionadesLes dues parts estan ja treballant per sortir de l’encallador que suposaria fracassar en l’intent. "Soc optimista", va insistir Romero. Tant, que va repetir fins a dues vegades que "el pla a, b ic" del Govern és aprovar aquests comptes. El Govern no vol ni sentir a parlar de tornar a apedaçar la situació amb uns suplements de crèdit, com va fer el 2025, i va esquivar explicitar que convocar eleccions podria ser una sortida, encara que a Palau assegurin que el president està "preparat per a tots els escenaris". Així que la consellera es va esforçar per aportar una fe de vida més per convèncer Oriol Junqueras que el seu compromís amb la recaptació de l’IRPF, l’escull que cal superar perquè hi hagi entesa, és sòlid: els 121,8 milions d’euros que s’inclouen en els comptes per a la hisenda catalana.
"Estem musculant l’Agència Tributària de Catalunya", va reivindicar Romero amb aquests recursos previstos per a l’increment de plantilla de 200 places per desplegar el nou model de finançament i els 450 reforços temporals per a la campanya de l’IRPF. Tot i que la consellera va dir que era conscient que, perquè aquesta recaptació de l’IRPF sigui possible, fa falta el plàcet del Govern espanyol, cosa que, va recordar, queda inclosa en l’acord de la comissió bilateral Estat-Generalitat que es va signar el juliol passat.
