El preu de la vivenda polvoritza els màxims històrics de la bombolla

El cost d’adquirir una casa acumula dotze anys a l’alça, des del 2014 – exceptuant el 2020, quan es van mantenir sense canvis–, i acumula un ral·li alcista del 57,5% des dels mínims registrats després de la desfeta financera. Addicionalment, el 2025, el mercat va patir una gran acceleració, amb la pujada interanual més gran de la sèrie històrica, del 7,5%, idèntica a l’assolida el 2022.

Tots els increments esmentats són en termes nominals, ja que en termes reals, tenint en compte la inflació, el mercat està encara molt lluny dels màxims del cicle anterior, perquè en la pujada dels preus acumulada des del 2007 arriba al 40,9%, mentre que des del 2014 aquests han sigut del 28,5%, que explica gairebé la meitat de la pujada de la vivenda des dels seus mínims, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Només cinc comunitats superen màxims

Analitzant a nivell regional, els preus només han polvoritzat les cotes assolides el 2007 en cinc de les 17 comunitats autònomes: Les Balears, on hi ha un 72,7% per sobre, les Canàries (28,3%), la Comunitat de Madrid (26,7%) i Andalusia (8,3%); mentre al País Valencià es manté en el límit, únicament un 0,7% per sobre.

Per contra, a la resta de regions, no s’han superat els màxims de la sèrie històrica. La Rioja i Castella-la Manxa són les regions que més lluny estan, un 32,6% i un 31,3% per sota, respectivament. Les diferències són menors, tot i que altes, a Múrcia (23,3%), Astúries (22,9%), l’Aragó (22,6%), Castella i Lleó (20,1%), Extremadura (18,5%) o Catalunya (13,2%).

Tenint en compte únicament la variació en els últims dotze mesos, totes les comunitats registren pujades, algunes de doble dígit, com és el cas de Múrcia (14,4%), Cantàbria (14,4%), Madrid (13,3%) i les Canàries (12%). Són aguditzades les revaloritzacions també a Castella-la Manxa (9,6%), el País Valencià (9,4%), Extremadura (9,2%), Catalunya (9,1%), les Balears (8,9%), Astúries (8,7%), el País Basc (8,1%), l’Aragó (7,8%) i Navarra (7,5%); mentre que per sota de la mitjana nacional se situen Castella i Lleó (6,6%), Galícia (4,7%), La Rioja (4,6%) i Andalusia (4,2%).

Les Balears, la comunitat més cara

Notícies relacionades

Les vendes de carn surten indemnes de les crisis ramaderes i creixen un 7,5%

La retirada de peces per Adif a Adamuz pot tenir conseqüències

Les Balears es mantenen com la comunitat autònoma amb els preus més alts, i baten una vegada més els registres de la sèrie, a l’haver superat la barrera dels 4.000 euros, arribant als 4.061 euros per metre quadrat, equivalent a desemborsar gairebé 325.000 euros pel pis abans esmentat. Per darrere, les més cares són Madrid, amb preus mitjans de 3.463 euros per metre quadrat, el País Basc, (2.995 euros per metre quadrat) i Catalunya (2.323 euros per metre quadrat).

A l’altre extrem hi ha Extremadura, la regió on és més accessible adquirir una casa en propietat: els preus mitjans amb prou feines se situen en 696 euros per metre quadrat, que suposa menys de 56.000 euros per un pis de 80 metres quadrats. Aquesta comunitat, juntament amb Castella-la Manxa i Castella i Lleó, són les úniques amb imports mitjans per sota dels mil euros, en 798 i 976 euros per metre quadrat, respectivament, segons el Consell General del Notariat.