El lloguer puja en vuit districtes de BCN fins als 1.153 euros

L’augment va ser de l’1,5% a la capital catalana, mentre que a Catalunya va arribar al 2,5%, amb una mitjana 876,3 euros

El lloguer puja en vuit districtes de BCN fins als 1.153 euros

Sandra Román / EPC

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

El preu de l’habitatge de lloguer continua pujant, tot i que se suavitza tant a Barcelona com a Catalunya, segons els últims balanços de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) amb els contractes firmats entre el juliol i el setembre del 2025, que ahir es van fer públics. En el cas de la capital catalana, el lloguer mitjà firmat va ser de 1.153,1 euros, que suposa un increment de l’1,5% respecte a l’anterior trimestre, després d’augmentar en vuit dels deu districtes. En el conjunt del territori va ser de 876,83 euros, un augment del 2,5% trimestral. En les àrees tensionades l’alça encara va ser una mica superior, fins als 894,7 euros.

La tendència de l’any passat va ser de creixement moderat, però si s’observa l’evolució des de principis del 2024, quan encara no hi havia limitació de preus, les dades mostren estabilitat respecte al punt de partida. En aquell any i mig, l’increment de Catalunya ha sigut del 0,9%, mentre que Barcelona ha baixat un 3,3%, després de la punta de 1.193 euros mensuals a què va arribar.

La imposició del límit als preus a les zones tensionades ha sigut un mur de contenció, tot i que ha comportat una sortida massiva de pisos del mercat. Tant de destinats a l’arrendament de temporada (regulat no fa gaire) com a la venda dels immobles. D’aquesta manera, els contractes finalitzats que s’han renovat han introduït només l’actualització de l’IPC o l’índex establert, mentre que el producte que hagi pogut sortir al mercat havia d’acatar els preus màxims.

En el cas de Barcelona, hi ha notables diferències en els resultats per districtes. En el tercer trimestre, només van experimentar baixades de preus Sant Andreu, a una mitjana de 867 euros enfront dels 942 de tres mesos abans, i Ciutat Vella, on el registre mitjà va ser de 1.007 euros.

La resta de zones van experimentar augments entre 9 i 66 euros en la renda mitjana firmada, amb les Corts pujant fins als 1.625,4 euros, al pujar un 4%.

El segon trimestre s’havia tancat amb una mitjana de 1.135,5 euros en els nous contractes, mentre que en el primer van ser 1.087,2. Caldrà esperar a saber les dades de l’últim trimestre per tenir la foto completa de l’evolució del 2025. Sobre el volum de contractes firmats van ser 7.855, la xifra més alta de l’any, però igualment preocupant per a la ciutat, que va acumular fins al setembre 22.881 contractes.

L’evolució indica que el còmput final de l’any quedarà per sota del ja complicat 2024 (n’hi va haver 32.902) i a anys llum del 2021, quan es va arribar a les 57.158 rúbriques. La nova situació propicia la pròrroga per a molts inquilins aplicant només l’augment de l’IPC, però dificulta l’accés als que busquen habitatge.

En un comunicat de la Generalitat ahir, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va destacar que a les localitats sense regulació el cost de l’arrendament ha pujat un 5,7%, superior al de les zones tensionades, on sí que es controlen les rendes.

Notícies relacionades

Tendència trencada

Paneque va defensar que els resultats de Barcelona i de la resta de municipis amb mercat regulat trenquen amb la sèrie històrica anterior a la contenció, en la qual els increments recents superaven l’IPC. A Catalunya, on també hi ha una sagnia d’oferta disponible, valora un saldo positiu de 1.584 nous contractes de lloguer habitual, mentre que els contractes de temporada han experimentat el segon creixement més baix des de l’entrada en vigor de la norma.