Les renovables demanaran al Govern compensacions si es prorroga Almaraz
Empreses amb plantes solars plantegen que els paguin l’electricitat desaprofitada si es retarda la clausura
El procés per retardar la data de tancament de la central nuclear d’Almaraz ja està en marxa i la decisió final sobre la pròrroga de la vida de la planta serà del Govern. Iberdrola, Endesa i Naturgy, que comparteixen accionariat a la planta de Càceres, van presentar a finals d’octubre al Govern la petició formal per ajornar fins al juny del 2030 el tancament de la central, amb dos reactors que està previst que es desconnectin el 2027 i el 2028.
El calendari de tancament de les nuclears està recollit en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), aprovat per l’Executiu, i amb aquesta base i aquesta previsió temporal molts projectes d’energies renovables han fet les estimacions operatives, financeres i de competència. Unes estimacions que quedarien desbaratades si el Govern finalment aprova la pròrroga d’Almaraz. Per això hi ha plantes solars instal·lades a Extremadura i algunes parts pròximes a Castella-la Manxa que es plantegen reclamar a l’Executiu compensacions econòmiques si finalment els reactors d’Almaraz no tanquen el 2027 i el 2028, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts del sector renovable al cas de la situació.
Les plantes renovables de la zona d’influència d’Almaraz tenen poder col·locar al mercat elèctric una producció d’energia molt més gran amb el tancament esglaonat dels seus dos reactors. Si aquesta clausura de la central nuclear no es produeix quan està previst, les instal·lacions renovables continuaran desaprofitant una gran quantitat d’electricitat produïble (els anomenats abocaments en l’argot sectorial) durant més temps del que hi ha compromès en el pla energètic del Govern.
Per això, en cas que s’aprovi prolongar el funcionament d’Almaraz fins al 2030, el sector renovable plantejarà a l’Executiu la creació d’un mecanisme específic perquè es compensin les instal·lacions fotovoltaiques afectades per aquests abocaments d’energia més grans encara del que s’esperava i que els paguin per aquesta electricitat desaprofitada als preus que marqui a cada moment el mercat elèctric majorista. Algunes companyies del negoci fotovoltaic es queixen que han fet un gran esforç inversor basant-se en les previsions del PNIEC aprovat pel Govern i que reclamaran aquesta contraprestació si el full de ruta canvia substancialment el retard del tancament de les nuclears.
Debat encès
Notícies relacionadesEl debat sobre el tancament de les centrals nuclears a Espanya s’ha revifat. El calendari pactat fa un lustre entre les grans elèctriques preveu tancar les plantes de manera escalonada entre el 2027 i el 2035. Però ara les elèctriques han demanat ajornar la primera d’aquestes clausures, la d’Almaraz, i previsiblement demanaran pròrrogues més endavant per a altres plantes. Un eventual nou escenari amb les nuclears funcionant més temps del programat suposaria un terratrèmol en la planificació de tot el sector energètic per als pròxims anys. I el sector de les energies verdes ja feia temps que avisava que això posaria en risc inversions milmilionàries en noves renovables dissenyades amb un escenari previst que ara canviaria.
El probable endarreriment dels tancaments de les nuclears posaria en un compromís important molts d’aquests projectes, als quals volarien pels aires els números que havien llançat per justificar els seus plans i per aconseguir el finançament dels bancs per impulsar-los.
