Un gegant de la inclusió amb 30 anys d’història i 8.000 treballadors

La companyia dirigida per Albert Campabadal Blanco té 3.000 clients, va tancar el 2025 amb una facturació de 150 milions d’euros i preveu arribar als 160 milions aquest any

Albert Campabadal Blanco

Albert Campabadal Blanco / Cedida

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un any després que els Jocs Olímpics de 1992 canviessin Barcelona i la imatge que projectava la ciutat al món, el Grupo Sifu va començar a canviar la percepció que la societat tenia de les persones amb discapacitat i la seva potencial contribució al mercat laboral. Van començar generant llocs de jardineria, neteja i consergeria per a persones amb diversitat funcional, en un moment complicat per a l’economia en què la taxa d’atur superava el 20%. I avui donen feina a més de 8.000 persones, la meitat amb discapacitat, i hi han sumat més recentment serveis com l’atenció domiciliària o el subministrament de productes sociosanitaris.

"Des de l’inici, la nostra vocació ha sigut combinar excel·lència operativa amb impacte social. No entenem l’impacte com una cosa paral·lela al negoci, sinó com a part estructural del model. Cada servei que deixem és una oportunitat real d’inclusió laboral i transformació social", expliquen des de la companyia. El Grupo Sifu rep el guardó dels premis Empresa de l’Any entregats, per EL PERIÓDICO i Banc Sabadell, en la categoria d’Impacte Social.

Aquesta societat desplega una xarxa de centres especials de treball (CET) que dona serveis a uns 3.000 clients, concentrats eminentment a Espanya, però amb creixent expansió a França i Andorra. El seu model de negoci consisteix a prestar serveis a empreses mercantils tradicionals, que els externalitzen part de la seva operativa, principalment per complir la llei general de discapacitat. Aquesta llei obliga les companyies de 50 empleats o més a tenir entre la seva plantilla un 2% de persones amb un grau de discapacitat del 33%. Una altra opció que tenen és contractar un centre especial de treball, i aquí és on entra el Grup Sifu.

"La nostra principal aportació és evidenciar que l’excel·lència empresarial no està disputada amb l’impacte social. Cada nou client ens ajuda a tombar aquest estigma i deixar clar que un CET, igual que una empresa tradicional, també pot donar un servei excel·lent", expliquen des de la companyia. El Grupo Sifu ocupa una plantilla equivalent als operaris de la Seat de Martorell. La meitat dels seus 8.000 treballadors tenen algun grau de discapacitat i al voltant del 20% són d’especial difícil inserció.

Fa dos anys el projecte va superar una prova complicada: la successió del seu president i fundador. Albert Campabadal Mas va cedir el testimoni a Albert Campabadal Blanco, el seu fill i, des del 2024, president del grup. Sota la seva batuta, la companyia ha aconseguit consolidar aquesta doble via de creixement, amb una facturació a l’alça que cohabita i es retroalimenta amb una ocupació inclusiva. El 2025, van tancar l’exercici amb una facturació de 150 milions d’euros i la previsió que manegen per a aquest any és arribar als 160 milions.

Part del seu pla de negoci passa per reforçar serveis amb demanda creixent, però que alhora els permeten desenvolupar la seva vocació social. Un exemple és Ayucasa, una divisió posada en marxa l’any passat i que ofereix assistència domiciliària i cures personalitzades, perquè els usuaris puguin "viure amb seguretat, dignitat i benestar a casa seva". El Grupo Sifu va començar a desenvolupar el model d’Ayucasa en un context de creixent envelliment de la població, en el qual tant projectes amb vocació social com grans corporacions es disputen aquest mercat creixent que ofereix la silver economy.

Notícies relacionades

Atenció sanitària

Aquí la companyia aposta per serveis d’acompanyament, atenció sanitària, teleassistència, control de la medicació i altres prestacions adaptades per millorar la qualitat de vida, reforçar l’autonomia i retardar (o evitar) la institucionalització. Per a això, planteja una "alternativa flexible i més humana a les residències, i aporta tranquil·litat i facilita la conciliació", segons detallen.