El pacte per als grans tenidors posa en alerta l’empresariat català

¿Què canviarà exactament amb la reforma i quin objectiu polític persegueix?

L’acord Govern–Comuns preveu modificar la llei d’urbanisme –decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost per habilitar als ajuntaments dels 271 municipis declarats "mercat residencial tensionat" (on viu el 90% de la població catalana) a frenar la compra especulativa d’habitatges. Així, la clau és que no es prohibeix la compravenda, sinó que es regula l’ús que es fa de l’habitatge. Els grups polítics han explicat que l’objectiu és, d’una banda, reduir la pressió d’inversors i, de l’altra, facilitar l’accés a l’habitatge als que compren per viure-hi, no per rendibilitzar-lo. Els ajuntaments catalans decidiran si apliquen, i també com fer-ho, la nova llei que han acordat els Comuns i el PSC per limitar les compres especulatives d’habitatges.

¿Què entén el Govern per "compra especulativa"?.

Aquesta seria la primera vegada que els partits ofereixen una definició formal de la compra especulativa d’habitatge. La norma pivota cap a dos elements: el perfil del comprador (gran tenidor) i l’ús posterior de l’immoble, més que cap a la mera intenció d’inversió, que és difícil de provar. Així, l’adquisició d’immobles residencials ("habitatges individuals o edificis majoritàriament residencials") que faci qualsevol persona jurídica o física amb condició de gran tenidor (a Catalunya, qui posseeix més de 5 immobles) i que no sigui per a la residència habitual, serà considerat especulació. És a dir, que comprar un pis per posar-lo de lloguer turístic, de temporada o fora de l’índex en zones tensionades, es considerarà especulatiu.

Però ¿és legal?

A priori sí. Cal recordar que el pacte d’ahir arriba després que el Govern encarregués un informe a quatre juristes i a un expert econòmic per analitzar, precisament, la viabilitat del text. El seu veredicte va sortir a la llum el 14 de febrer. Per això, no és fútil que els canvis es facin a urbanisme –i no a través de la llei estatal d’habitatge–, ja que la Generalitat té competència en aquest àmbit.

¿A qui afecta més: grans tenidors ‘versus’ petits propietaris?

La norma apunta sobretot als grans tenidors, definits com els que tenen cinc o més habitatges. És igual si és una persona física o jurídica. Per a aquests perfils, es preveu prohibir la compra de pisos solts. Només podran comprar per anar-hi a viure ells mateixos (residència habitual), amb declaració responsable davant notari i obligació d’empadronar-s’hi en 12 mesos, que es poden prorrogar fins a 6 per causes justificades. També se’ls permet adquirir edificis sencers i destinar-los a lloguer residencial amb preu topat segons la llei. Els petits propietaris podran continuar comprant, però fins a tenir un màxim de quatre vivendes, sempre que s’acrediti que són per a ús propi, per a un familiar "de fins a segon grau" o per llogar seguint l’índex de preus regulats.

Si soc gran tenidor, ¿puc comprar un bloc sencer i reformar per revendre, però no puc comprar una vivenda individual?

Exacte. I aquesta és, al seu torn, una de les diferències clau respecte a la proposta inicial dels Comuns. El pacte amb el PSC permet que es continuïn comprant edificis sencers, també per grans tenidors, sempre que es destinin íntegrament al lloguer amb preu topat i índex de referència. Això és una cosa que el Sindicat de Llogateres ha criticat. Des dels Comuns han respost que, tot i que no poden prohibir la revenda després de rehabilitació, s’ha incrementat fins al 20% l’impost de transmissions patrimonials, pel que es redueix el marge de benefici.

Què passa amb herències i segones residències.

El pacte aborda les herències en zones tensionades. En aquest sentit, Albiach explica que els que les rebin només podran tenir una segona residència, i per això si reben més immobles hauran de ser posats per llei de lloguer. ¿I què passa amb els pisos que en aquests moments són buits? Albiach admet que és "complicat" tenir-ne un cens, però recorda que hi ha una regulació amb sancions en què fins i tot es contempla l’expropiació. I es permetrà que persones físiques –siguin o no grans tenidors– adquireixin una segona residència en un municipi diferent al del seu domicili principal, fins i tot si també és una zona tensionada. Es considerarà una extensió de la primera, i només podrà destinar-se a ús propi o familiar.

¿Com es controlarà l’ús real del pis? Les sancions poden elevar-se fins a 1,5 milions.

Per assegurar la seva correcta aplicació, l’acord preveu reforçar el règim sancionador ja existent, amb multes per als que incompleixin l’ús declarat de l’habitatge davant notari, simulin negocis jurídics per esquivar la condició de gran tenidor o destinin immobles a usos prohibits (turisme, temporada). ¿De quant seran les multes? D’1,5 milions en els casos greus.

Notícies relacionades

L’alcalde d’Alacant es defensa sobre la polèmica adjudicació

El CEO de CaixaBank cobra 5,19 milions d’euros el 2025, un 15% més

Quan entrarà en vigor i on s’aplicarà.

La llei podria aprovar-se abans de l’estiu. La seva aplicació efectiva dependrà de la voluntat de cada ajuntament.