Lagarde deixarà el BCE abans no s’acabi el seu mandat

Segons el diari britànic Financial Times, la presidenta de l’autoritat monetària de la zona euro, Christine Lagarde, té previst abandonar el càrrec abans no s’acabi el seu mandat per facilitar que els presidents de França i Alemanya, Emmanuel Macron i Friedrich Merz, puguin tenir un paper important en l’elecció del seu successor i evitar, doncs, que aquesta institució pugui acabar veient-se perjudicada, o fins i tot controlada, per partits d’ultradreta.

Així, l’alta funcionària francesa, que va entrar a l’organisme el novembre del 2019 procedent del Fons Monetari Internacional (FMI), deixaria el BCE abans del 31 d’octubre del 2027, data en què venç el mandat de vuit anys no renovables. El BCE ha apuntat que Lagarde "està totalment centrada en la seva missió i no ha pres cap decisió sobre el final del mandat".

Davant aquesta resposta oficial, fonts internes de l’organisme expliquen que la clau està en la por de l’auge de l’extrema dreta. A França, Emmanuel Macron, que deixarà la presidència l’abril del 2027 perquè no es pot presentar a un tercer mandat, fa mesos que vol participar en l’elecció del successor de Lagarde al capdavant del banc. Atesa la importància de França en l’eurozona com a segona economia del bloc, la visió de la presidència gal·la resulta crucial en el procés de successió del BCE. Les enquestes al país veí projecten com a guanyadora dels comicis Marine Le Pen, líder del partit ultradretà Agrupació Nacional, amb reconegudes posicions euroescèptiques.

A Alemanya, l’extrema dreta també lidera les enquestes. Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit ultra encapçalat per Alice Weidel i conegut també pel seu euroescepticisme, guanyaria les eleccions superant per la mínima la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el partit de Merz, i el Partit Socialdemòcrata (SPD), els dos blocs històrics del país. Per això, Merz ha arribat a la mateixa conclusió que Macron: cal assegurar-se que un bloc moderat pacti un candidat idoni al capdavant d’un organisme clau.

Anticipació

Notícies relacionades

Telefónica pren el control de la britànica Netomnia per 2.300 milions

Puig va ingressar més de 5.000 milions i en va guanyar 600 el 2025

En declaracions a Bloomberg el mes passat, Lagarde va afirmar que va acceptar el càrrec del BCE el 2019 –després d’un acord entre Macron i la llavors cancellera alemanya, Angela Merkel, que també va portar Von der Leyen a presidir la Comissió Europea– amb la condició que compliria un mandat de cinc anys. Aquestes paraules van fer que els analistes pensessin que l’executiva estava anticipant una sortida prematura del seu càrrec.

El rum-rum va començar a prendre vida l’estiu de l’any passat, tot i que llavors per una qüestió més personal que no pas política. L’expresident del Fòrum Econòmic Mundial, Klaus Schwab, va assegurar que l’executiva estava estudiant fer un pas al costat per assumir la direcció de l’organisme que convoca el fòrum de Davos. En aquell moment, però, el BCE va sortir al pas d’aquella declaració per desmentir-la i reafirmar que Lagarde estava decidida a complir el seu mandat. Des d’aleshores, el rumor d’una possible sortida de Lagarde no ha deixat de sonar.