La patronal Cecot demana quadrar horaris entre escoles i empreses i fer coincidir els dies festius de nens i pares

La falta de treballadors qualificats ja s’ha convertit en una de les principals preocupacions entre els empresaris catalans. Segons ha explicat el secretari general de Cecot, Oriol Alba, ja supera fins i tot les traves burocràtiques i això malgrat que Catalunya continua ostentant una taxa d’atur per sobre de la mitjana europea. Davant la perspectiva que aquesta proliferació de vacants freni el creixement econòmic, la patronal crida l’Administració i la resta d’agents socials a introduir reformes que permetin sumar el màxim nombre de mans possibles al mercat laboral.

Que els horaris de l’oficina i de l’escola convergeixin és una d’aquestes mesures. Des de Cecot són conscients que en aquesta fita hauran de cedir les companyies i compactar o redistribuir jornades que avui tendeixen a allargar-se per cobrir com més franges del dia, millor. Tot i que també reclamen que l’Administració posi de la seva part i coordini horaris entre diferents etapes formatives, impulsi que els centres públics, concertats i privats es regeixin pel mateix patró i ajusti el calendari escolar per minimitzar els dies solts en què els nens no tenen escola però els pares sí que han d’anar a treballar. «Caldria ajustar fins i tot el ‘prime time’ televisiu», ha apuntat Alba.

Cecot ha cridat a una mena de ‘pacte de país’ per una millor ocupació, davant el repte demogràfic que estan començant a afrontar les societats occidentals. I és que en un context en què per cada dos treballadors ja hi ha una persona dependent (o nen o jubilat), «si no actuem ara el cost que assumirem com a país serà molt més elevat», ha alertat el president de Cecot, Xavier Panés.

Dins de la bateria de mesures plantejades per la patronal que persegueixen incrementar la força laboral n’hi ha de diferent índole i algunes tenen més marge per acordar-se amb els sindicats, mentre que d’altres traspassen línies vermelles de les centrals. Per exemple, Cecot reclama reformular la legislació relativa a hores extres i permetre que es pugui superar l’actual límit de 80 hores anuals.

Aquesta qüestió es va abordar preliminarment durant la negociació de la després fallida llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Sindicats com la UGT es van obrir a discutir-ho, sempre que es milloressin substancialment els emoluments durant aquelles hores addicionals i es respectés la voluntarietat, mentre que CCOO es va mostrar més contrari a abordar-ho.

Més formació

La patronal vallesana pretén millorar els actuals circuits de formació, per millorar la inserció laboral d’aquelles persones que estan a l’atur o que es volen canviar de sector a un altre amb més demanda i millors condicions. O facilitar l’homologació de títols per a aquells migrants que ja tenen aquests coneixements, però les autoritats locals no els reconeixen i això els impedeix exercir de metges, advocats, arquitectes o altres professions que requereixen qualificació acreditada. Sobre aquests punts hi ha coincidència amb les centrals.

Una altra recomanació és endinsar-se en el programa que va posar en marxa l’abril passat el Ministeri de Treball i que permet a les persones a l’atur compatibilitzar temporalment la seva prestació amb una feina, per així no desincentivar l’acceptació d’ofertes per por de perdre la prestació.

‘Transfergesellschaft’

Notícies relacionades

El Govern central planteja que els empleats de baixa per càncer, infart o ictus puguin tornar progressivament a la feina

El fons 'España Crece' arriba amb la meta de construir 15.000 habitatges públics a l’any

El rol de les oficines públiques d’ocupació per aconseguir que les persones a l’atur –al voltant del 8% de la població activa a Catalunya– trobin feina fa temps que està qüestionat per les empreses i per part dels usuaris. No ho veuen com una cosa útil, i estadístiques com les que recull l’INE revelen que menys del 5% de la gent que troba feina rep directament l’oferta a través del SEPE (o a Catalunya el SOC).

Taxa d’atur a Catalunya

És per això que des de Cecot plantegen incorporar mecanismes d’inserció com els que ja funcionen en altres països. Posen d’exemple Alemanya i elseu ‘Transfergesellschaft’. En aquest sistema, una persona que és acomiadada no va a l’oficina d’ocupació a cobrar una prestació i demanar allà cursos de formació i ofertes de treball, sinó que és contractada per una‘empresa de transició’. Aquestes es financen per un mix d’aportacions d’empreses i Estat i paguen un salari a la persona perquè hi vagi cada dia durant un temps per formar-se i estudiar com aconseguir una altra feina.