El tancament nuclear costaria a la indústria catalana 280 milions a l’any
Deloitte preveu un estalvi de 1.400 milions en electricitat si es mantenen les centrals
L’electricitat seria 14 o 15 euros el megawatt hora més barata al mercat majorista l’any 2035 sense tancament de centrals nuclears. Aquest estalvi suposaria, per a la indústria espanyola, fins a 1.400 milions d’euros menys a l’any en costos elèctrics. Són càlculs de la consultora Deloitte, que va presentar ahir al Cercle d’Economia l’informe Impacte del tancament de les centrals nuclears en la indústria i l’economia catalana.
El mateix estudi xifra en 280 milions d’euros els diners que podria estalviar la indústria catalana en cas que s’ajorni el tancament previst de les centrals nuclears. L’impacte principal es notaria al sector químic, amb un estalvi d’entre 50 i 80 milions d’euros, i en l’alimentari, on la forquilla d’abaratiment de costos energètics se situa entre els 40 i els 60 milions.
Per zones, l’impacte és més gran a les comarques més industrialitzades. El Vallès, el Baix Llobregat, el Camp de Tarragona i Osona són les més exposades a l’alteració del preu de l’energia. Els sectors que tenen una dependència més gran són el químic, el metal·lúrgic, la ceràmica i el paper.
Laureano Álvarez, soci de Deloitte especialitzat en energia, va recordar el pes del sector industrial a Espanya, on mou 156.000 milions d’euros. Només a Catalunya, la indústria aporta 500.000 llocs de treball directes. Aquest àmbit de l’economia és molt dependent de l’energia, fins al punt que els seus costos energètics arriben al 25% del seu benefici operatiu (tot i que en alguns àmbits aquesta xifra puja per sobre del 30%).
Durant la seva exposició, Álvarez va voler recordar que l’energia nuclear també és important per garantir la seguretat de subministrament. "El 2019 es donava per suposada, però va passar Ucraïna, ara el conflicte de l’Iran i ja no es dona per descomptat", va apuntar. Segons càlculs de Deloitte, l’estabilitat de preus que aporta la nuclear va estalviar a Espanya 5.500 milions d’euros en un any amb la pujada de l’electricitat que es va produir després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
Taula rodona
Notícies relacionadesDesprés de la presentació de l’informe, una taula rodona amb participació de Gonzalo Carbó, director general de Nuclears d’Endesa; Ignasi Cañagueral, president de la Comissió d’Indústria de Foment; Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó; i Marta Ugalde, presidenta de Foro Nuclear, va analitzar. Ugalde va recordar que els successos geopolítics dels últims temps han fet canviar la mirada de la Comissió Europea sobre les nuclears i va apuntar que l’actual calendari de desmantellament de centrals (amb el tancament de set plantes entre el 2027 i el 2035) no s’hauria firmat en la realitat actual. Cañagueral, per la seva banda, va lamentar que Europa, malgrat disposar de l’accés més barat a l’energia, paga la factura més cara que els Estats Units o la Xina.
Gonzalo Carbó, d’Endesa, va resumir el sentir dels ponents assegurant que prescindir de la nuclear seria "un error com una casa".
