Repsol creu que l’hidrogen verd no serà competitiu fins que l’electricitat costi 15 euros: «I això no passarà en la pròxima dècada»

«L’hidrogen no serà competitiu fins que l’electricitat costi 10 o 15 euros. I això no passarà en la pròxima dècada», advertia dimarts passat el seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, en una xerrada amb periodistes a la seva arribada a la 23a Trobada del Sector Energètic, organitzat per l’IESE i Deloitte. El 2025, el preu mitjà de l’electricitat al mercat majorista espanyol va ser de 65 euros, quatre vegades més cara que les aspiracions d’Imaz.

L ’hidrogen renovable es produeix en un procés anomenat electròlisi que trenca la molècula d’aigua en connexió amb l’energia elèctrica. L’únic residu que produeix és oxigen, per la qual cosa és un procés completament net si l’energia que utilitza per realitzar aquesta electròlisi és renovable. Això pot passar a partir d’una connexió directa a un parc renovable o a través del consum de la xarxa amb un certificat de garantia d’origen que certifica un nombre determinat de megawatts hora d’energia neta.

Repsol concentra el 60% de la producció nacional d’hidrogen i aporta el 4% de l’hidrogen que es consumeix a Europa. En les seves refineries genera unes 360.000 tones d’hidrogen a l’any. Però es tracta d’hidrogen gris, que es produeix a partir de combustibles fòssils, principalment gas natural. L’hidrogen renovable és un dels pilars de la seva estratègia per transformar les seves refineries en centres amb menor petjada de carboni.

La petrolera va presentar el 2021 la seva primera estratègia d’hidrogen verd. Llavors, va anunciar que invertiria 2.549 milions d’ euro a la instal·lació de 1.900 megawatts (MW) fins al 2030. I el 2024, en la presentació del seu pla estratègic 2024-2027, es va reafirmar en els seus plans, a l’anunciar que arribaria als 700 MW el 2027 i un màxim de 2.400 MW el 2030, per a la qual cosa tenia previst desenvolupar instal·lacions d’hidrogen renovable en les seves cinc refineries d’Espanya.

Però l’any passat la companyia va reconduir el seu discurs. En una de les últimes presentacions de resultats, el juliol del 2025, Imaz va rebaixar la potencial producció d’hidrogen verd per al 2030 a entre 600 i 700 MW de capacitat, dels quals entre 200 i 250 MW serien a partir de biogàs. I, de moment, les inversions aprovades es limiten a 670 milions d’euros en màquines ubicades als seus centres industrials de Bilbao i Cartagena.

Plans concrets

El 2023, Repsol va posar en marxa la seva primera màquina productora d’hidrogen verd – cosa que es coneix en l’argot energètic com a electrolitzador – a la seva refineria de Petronor a Muskiz (Biscaia), amb una capacitat de 2,5 MW i una producció de 350 tones anuals per alimentar la indústria i l’edifici d’oficines de la companyia.

I un any més tard va iniciar al port de Bilbao la construcció d’un segon electrolitzador de 10 MW, al costat de l’ Ens Basc de l’Energia i Enagás Renovable, que es posarà en marxa aquest any i que servirà a la planta demostrativa de combustibles sintètics que impulsa junt amb Aramco. Aquestes dues instal·lacions, juntament amb un electrolitzador de 4 MW situat a la refineria de Sines (Portugal), suposen una inversió conjunta d’aproximadament 70 milions d’euros.

En els últims mesos, la companyia ha aprovat la construcció de dos electrolitzadors més, amb una capacitat de 100 MW cada un, a Cartagena i Bilbao, amb una inversió conjunta de gairebé 600 milions d’euros. Aquests dos projectes han sigut reconeguts com a Projecte Important d’Interès Comú Europeu (IPCEI) per la Comissió Europea i comptaran amb suport financer a través de fons Next Generation EU del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb 155 i 160 milions d’euros respectivament.

A més, la petrolera ha anunciat un sisè projecte, de 150 MW, a Tarragona, per proveir principalment la seva refineria catalana, així com per proporcionar hidrogen renovable a la futura Ecoplanta (que produirà metanol renovable a partir de residus municipals). Aquest projecte espera la decisió final d’inversió (FID, per les seves sigles en anglès), que és el moment en què una empresa decideix si realment posa els diners per executar un projecte, i que previsiblement es prendrà aquest any, segons fonts de la companyia.

Promesa de futur

Notícies relacionades

La incògnita de l’hidrogen verd

La xarxa elèctrica espanyola i la IA

Repsol no és l’única empresa que ha desfermat sobre els seus objectius d’hidrogen renovable. El conseller delegat de Naturgy, Francisco Reynés, reconeixia durant el fòrum energètic que no hi ha ni una sola decisió final d’inversió sobre hidrogen renovable que es compleixi. «Totes es retarden. Serà per alguna cosa. Serà perquè l’hidrogen (renovable) encara no és competitiu o perquè no sabem qui pagarà aquest hidrogen», plantejava Reynés, sobre com les empreses han anat posposant els seus grans anuncis. Per al directiu de la primera empresa gasista del país, l’hidrogen renovable és el gas amb el «futur més brillant», però que encara necessita temps per enlairar-se.

En això també va coincidir el director de gestió d’energia global d’Iberdrola, Juan Ríos, que va assegurar que «la producció d’hidrogen verd té uns desafiaments molt seriosos de competitivitat que caldrà veure si és ara el moment abordar-los i si s’han d’abordar d’aquí a 10 o de 15 anys». «Si el cost de l’hidrogen verd és entre 12 i 8 euros el quilogram i el gris és 4 euros pagant drets d’emissió de CO2, cal pensar seriosament si és el moment d’emprendre grans inversions relatives a l’hidrogen. Sens dubte arribarà i és prometedor, però probablement no a curt o mitjà termini», va afegir.