Comitè del ministeri
La investigació de la pesta porcina reobre la hipòtesi de l’entrepà
Els experts consideren "l’escenari més plausible" que el virus arribés a través de carn contaminada o per restes de menjar
La investigació de l’equip científic designat pel Ministeri d’Agricultura per esbrinar com va arribar la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya ha conclòs que la introducció per l’activitat humana és l’origen més probable de l’aparició del virus a Cerdanyola, localitzat per primera vegada en un senglar trobat mort als voltants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "És l’escenari considerat més plausible i coherent amb l’evidència disponible", indica l’informe fet públic ahir. "L’aparició aïllada del focus en un entorn periurbà altament connectat per infraestructures viàries i ferroviàries suggereix que el virus va poder entrar a través de productes carnis contaminats o bé restes de menjar transportades per persones". Aquesta última possibilitat enllaça amb la hipòtesi de l’entrepà que inicialment van apuntar alguns responsables polítics com el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio García Muro.
Les altres dues opcions amb què ha treballat el comitè científic, l’alliberament accidental d’un laboratori i la introducció deliberada, són més improbables, assegura l’informe ministerial. Respecte a la primera, és a dir que es produís una hipotètica fuga de material biològic del laboratori que el CReSA-IRTA té a Bellaterra, "tot i que es va considerar inicialment a causa de la proximitat del centre d’investigació, es va descartar després d’estudis genètics independents que no van trobar cap coincidència entre el virus del brot i les soques utilitzades en experiments".
El boicot, improbable
En relació amb un possible boicot o a l’alliberament intencionat del virus, l’anàlisi jutja aquesta possibilitat com a "poc coherent, ja que aquestes actuacions acostumen a utilitzar unes soques ben conegudes, i el virus espanyol presenta una estructura genòmica singular amb un comportament biològic incert".
Els nou membres del comitè científic també van revisar un quart escenari: la possibilitat que la ruta d’entrada hagués sigut la contaminació de vehicles de transport terrestre després de trànsit internacional, o els residus de ports i aeroports, atesa la proximitat de la zona afectada al Port de Barcelona, a l’aeroport de Barcelona i a l’aeròdrom de Sabadell. "No obstant, l’absència de senglars positius entre aquestes zones i la del brot fa que aquest escenari sigui de baixa probabilitat. Igualment, la contaminació de vehicles de transport terrestre resulta difícil de demostrar i de sostenir sense haver causat brots en altres països intermedis com França", infereix l’informe.
El debat sobre les vies d’entrada s’intensifica al considerar que el brot va aparèixer en un entorn periurbà altament connectat (a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona, autopistes i xarxes ferroviàries). L’alta mobilitat internacional, incloent estudiants i treballadors estrangers, suggereix que una introducció accidental de productes per a consum propi és una via molt més probable que un acte deliberat.
