Cada nit en un hotel de tres estrelles de sol i platja català rep un ajut implícit de sis euros: el 80% beneficia turistes estrangers

Sobre aquest desajust estructural ha posat l’accent l’Informe Fènix, presentat aquest divendres al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López Casasnovas i Jaume Ventura, i coordinat per Xavier Roig.

Tot i que els autors han donat múltiples raons a aquesta "contradicció", gran part dels motius acaben en un mateix punt: bona part del creixement econòmic català ha estat impulsat per la creació d’ocupació massiva en sectors de baixíssima productivitat i salaris molt baixos.

Concretament, entre el 2008 i el 2023, el 52% de la creació neta d’ocupació es va produir en sectors per sota del salari mitjà català —34.950 euros anuals—. I el 44% en sectors amb el que l’informe denomina "salaris altament subvencionats": aquells per sota dels 27.500 euros, llindar en què les cotitzacions i impostos del treballador no arriben a cobrir ni els serveis públics bàsics que consumeix.

¿I a quins sectors es refereixen? Sobretot, al turístic i al carni. Els autors calculen que cada pernoctació en un hotel de tres estrelles de sol i platja rep una subvenció implícita de sis euros, de la qual el 80% beneficia turistes estrangers. A les càrnies, la subvenció és de 0,70 euros per quilo produït, consumit en un 75% fora de Catalunya.

El resultat és que aquest creixement no només no ha millorat el benestar col·lectiu, sinó que l’ha deteriorat. "Venem coses a un preu molt competitiu —embotits, nits a la Costa Brava— però això beneficia persones de fora: una economia extractiva", va exposar Jaume Ventura durant la presentació.

De manera conjunta, la productivitat per hora treballada, la variable que més explica el benestar a llarg termini segons les mateixes dades de l’informe, ha empitjorat: ha passat del 92% al 87% de la mitjana europea en aquests 25 anys. Comparada amb regions similars —Llombardia, Roine-Alps, les grans regions industrials alemanyes—, Catalunya apareix sistemàticament a la cua.

Notícies relacionades

La Xina patenta el 75% de les plantes resistents a plagues i al canvi climàtic i deixa la UE sense el control dels cultius

Entra en vigor el pagament per Bizum a les botigues: així funciona el nou sistema i l’app per pagar en comerços i grans superfícies

Si el model no canvia, les projeccions apunten que el 2050 Catalunya hauria caigut al quart lloc entre les comunitats autònomes espanyoles per PIB per càpita, superada per Aragó, una comunitat que avui està molt per sota.

Les propostes de l’informe per revertir-ho passen per apujar el salari mínim fins a frenar l’expansió d’ocupacions poc qualificades, reduir la capacitat turística, eliminar avantatges fiscals a sectors de baixa productivitat i implementar polítiques d’immigració selectiva basades en la qualificació.