Tarragona aprova, amb els vots del PSC, Junts i PP, actuar com a acusació per "expulsar" multireincidents de la ciutat

La Llei 1/2026, de 8 d’abril, afecta directament els ajuntaments en matèria de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i els permet convertir-se en acusació en els judicis per furts, especialment si es tracta de casos de multireincidència delictiva. Emparant-se en aquest text legislatiu, que obre la porta al fet que els municipis exerceixin l’acusació penal i que demanin als tribunals mesures cautelars com la prohibició d’accedir a determinades zones, barris o carrers argumentant la reiteració delictiva, Junts ha presentat una moció en el ple d’aquest divendres perquè el consistori tarragoní assumeixi aquesta possibilitat.

"Qui la fa, la paga"

"Quan ataquen un tarragoní, ataquen Tarragona; l’objectiu és poder lluitar contra aquells que es passen la llei pel folre", ha defensat el portaveu de Junts en el ple, Jordi Sendra, que ha afirmat: "Qui la fa, la paga". El text insta l’alcaldia a "encarregar als serveis jurídics municipals o a lletrats externs l’elaboració d’un protocol de selecció de casos" que es basi en "criteris objectius, públics i no discriminatoris", i en aquest sentit, Sendra ha assenyalat, en referència a l’alcalde Rubén Viñuales (PSC), que "sabrà imposar l’ordre a casa nostra".

Aquest protocol haurà de tenir en compte els casos en què hi hagi almenys tres condemnes executòries prèvies i que el furt s’hagi comès necessàriament dins del terme municipal de Tarragona. La moció també preveu l’"habilitació de dotació pressupostària específica" per afrontar aquestes accions penals municipals, els costos processals i el seguiment dels casos, sense arribar a concretar la quantitat econòmica. Sendra utilitza la prohibició d’accedir a determinats barris o zones com l’eina per "expulsar" els lladres multireincidents de Tarragona.

En el debat de la moció, l’alcalde Viñuales ha puntualitzat que la Guàrdia Urbana de Tarragona té accés a la base de dades SIRAJ, de mesures judicials, antecedents i delictes. "Tenim potestat per saber si un lladre és multireincident", ha avisat Viñuales, que ha assegurat que, en temes de seguretat, "si podem ajudar des de l’Ajuntament, ho farem".

Suports i rebutjos polítics

El text ha rebut el suport del PP i del PSC, partit que governa a Tarragona; els vots en contra d’En Comú Podem (ECP) i els regidors no adscrits; i les abstencions d’ERC i Vox. Així, la moció s’ha aprovat amb 14 sís, 5 nos i 6 abstencions.

Des del govern local, Sandra Ramos (PSC) ha dit que cal abordar problemes de seguretat "des de l’esquerra" i que la sensació és que la multireincidència provoca "la degradació de les institucions públiques", amb la qual cosa l’extrema dreta guanya terreny. Des del PP, Maria Mercè Martorell ha defensat el vot a favor perquè la multireincidència "preocupa, i molt, la societat", però ha avisat que la situació no millorarà sense un canvi legislatiu.

Notícies relacionades

Els Bombers controlen l’incendi forestal de Riba-roja d'Ebre (Tarragona), que ha cremat 2,7 hectàrees

Detinguda una dona víctima de violència masclista després de ser desnonada d’un pis municipal a Reus

Al davant, Jordi Collado (ECP) ha retret a Sendra que faci "el més pròxim al que faria Aliança Catalana" i ha vaticinat que la moció no tindrà efectes "perquè quan es comenci a aplicar veurem la magnitud de la burocràcia que representa". "Això no passarà d’una declaració al ple", ha dit. Els regidors no adscrits, exmembres de Vox, Javier Gómez i Jaime Duque, han assenyalat els dubtes que genera la moció, com "la coordinació amb la Fiscalia, el paper dels cossos judicials i els costos econòmics".

ERC s’ha abstingut perquè, tot i "compartir la preocupació per la multireincidència i els problemes de seguretat", asseguren que "el problema és el sistema judicial, que no pot donar una resposta àgil", en paraules de Maria Roig, que també ha qualificat la moció com un "gest polític" sense conseqüències. La regidora de Vox, Judit Gómez, ha criticat que la mesura "arriba tard i és insuficient" perquè no respon a l’"arrel del problema, la immigració massiva".