¿Hi ha feina a Espanya per als milers de migrants que optaran a la regularització?

¿Hi ha feina a Espanya per als milers de migrants que optaran a la regularització? No hi ha dades concretes per quantificar-ho, en coherència amb la mateixa irregularitat del fenomen. «És difícil quantificar els efectes que tindrà aquesta regulació», va reconèixer aquesta setmana la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero.

No obstant, més enllà de la dimensió, la resposta que donen els diferents economistes, empresaris i sindicats consultats a aquesta pregunta és, rotundament, sí. I és que la gran majoria de les persones que acabin postulant a una autorització laboral ja estan, d’alguna manera, treballant, tot i que no puguin cotitzar per això.

Treballadors segons la nacionalitat

«És gent que ja està treballant; ara ho podrà fer amb drets», afirma la secretària de migracions de CCOO, Sofía Castillo. «Ajudarà a pal·liar els problemes de mà d’obra transversal que té el sector primari, des de la recollida d’oliva o maduixa, fins a la ramaderia extensiva. I permetrà a milers de persones treballar amb els seus drets i obligacions», afirma el secretari general de la Unió de Petits Agricultors (UPA), Cristóbal Cano.

«La UGT demana que la regularització vagi acompanyada de mesures extraordinàries per abordar l’economia submergida i perseguir els que donen feina irregularment. Tenir autorització de residència i treball és un pas important, però requereix més accions», ha alertat la central en un comunicat.

I és que no totes les persones que sol·licitin el permís de treball podran automàticament passar a una ocupació formal i les centrals ja anticipen que hi haurà ocupadors que continuaran interessats a no donar d’alta aquestes persones i així no haver de pagar a la Seguretat Social ni abordar les més mínimes obligacions legals.

No competeixen, complementen

Tant la directora d’Estudis Socials de Funcas, María Miyar, com la investigadora de Fedea especialitzada en migracions Claudia Finotelli concorden i assenyalen que aquests migrants no representen una competència per a la majoria de la població autòctona, ja que les oportunitats laborals que trobaran seran en sectors o oficis en què els nascuts a Espanya no volen treballar.

Distribució territorial dels migrants a Espanya

El Consell Econòmic i Social (CES) va assenyalar en el seu últim informe sobre migracions que l’arribada de forans no només no perjudicava els nadius, sinó que fins i tot podia incentivar les seves trajectòries professionals. «Amb caràcter general, l’evidència disponible assenyala que, a mesura que les persones migrants s’incorporen al mercat laboral, les nadiues es desplacen cap a noves ocupacions que, en molts casos, requereixen habilitats més qualificades [...] i, a mesura que milloren les seves habilitats, es generen guanys de productivitat a llarg termini per a tota l’economia», recull l’estudi de l’organisme i consensuat entre patronals i sindicats.

Crítiques al sistema migratori

«Fa temps que ho estem reivindicant. La regularització és la via més eficient perquè és gent que ja està aquí i està integrada», afirma el president de la patronal de la construcció (CNC), Pedro Fernández Alen. «Les empreses de la construcció necessiten moltes vegades gent d’avui per a la setmana que ve i els processos de contractació en origen estan molt alambinats, no funcionen», afirma el patró dels constructors.

Distribució dels migrants ocupats, per sectors

Coincideix que els sectors que amb més afany manifesten la falta de candidats són els que pitjors remuneracions ofereixen. L’hostaleria, per exemple, és l’activitat que pitjor paga de totes, segons les últimes dades de l’enquesta de costos laborals de l’INE. La construcció paga un 7% per sota de la mitjana i al camp el salari més freqüent és el salari mínim.

«Necessitem mecanismes de contractació en origen més àgils, però cada ésser humà mira de millorar la seva vida i no podem controlar qui acaba venint o no. Hem de ser capaços que, una vegada estiguin ja aquí, puguin treballar amb els seus drets i obligacions», afirmen des de l’organització agrària.

Formació

Notícies relacionades

"El consumidor ha de saber què menja"

La SEPI tem una aliança per Indra entre Ángel Escribano, Oughourlian i fons internacionals

«Pimec considera urgent la inclusió social d’aquest col·lectiu i posa el focus en la importància d’aquesta mesura en un context en què les empreses de tots els sectors tenen dificultats creixents per trobar personal i cobrir vacants», afirmen des de la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes.

No obstant, també reclama a l’Administració que no es limiti només a emetre autoritzacions de treball, sinó que imparteixi formació entre els beneficiaris per millorar la seva ocupabilitat. «Reclamem polítiques d’inclusió i integració laboral que acompanyin aquest procés, ja que, en cas contrari, una vegada regularitzades aquestes persones podran trobar una primera feina, però, sense prou capacitació, després es poden trobar a l’atur», afirmen des de Pimec.