El model territorial
L’empresariat català opta per millorar la proposta de finançament
Un total de 22 entitats veuen el sistema un «bon punt de partida» per superar una fórmula «caduca»
Foment del Treball s’afegeix a una declaració conjunta favorable a la negociació
Els signants veuen irrellevant que la proposta neixi d’un pacte entre partits catalans i el Govern
Un total de 22 entitats del sector econòmic i empresarial –liderades pel Cercle d’Economia, Barcelona Global, Cambres de Comerç, FemCat i Pimec, a les quals es va afegir dimecres també Foment– van considerar la proposta de finançament presentada pel Govern i pactada amb ERC com un "bon punt de partida" per superar el que consideren "un sistema caduc des del 2014". No obstant, també la van qualificar d’insuficient en diversos aspectes i "amb matisos que s’han de treballar".
Les organitzacions, que inclouen el conegut com G8 (que implica la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, el Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia, la Fira de Barcelona, FemCat, el RACC i Barcelona Global), apressen els partits polítics catalans a treballar junts "per millorar el model proposat i garantir que els canvis previstos es consolidin en el futur". Insisteixen que és "una millora molt important" respecte a l’actual model però que això no significa que "renunciïn al que consideren que seria ideal".
Els signants destaquen que la proposta que hi ha sobre la taula "no només beneficia Catalunya, sinó que millora la situació d’altres comunitats infrafinançades com Múrcia i el País Valencià". Celebren que, a l’eliminar fons com el de suficiència global o els de convergència, es pugui reduir l’arbitrarietat de l’Estat en el repartiment de recursos i valoren positivament el final dels pagaments a compte per passar a una recaptació en temps real, cosa que atorga més previsibilitat en les finances autonòmiques.
Amb tot, la nota era especialment dura amb el dèficit d’infraestructures, amb una quantia acumulada que ja és similar al pressupost anual de la Generalitat, i denúncia que Catalunya va ser, el 2023 i per tercer any consecutiu, la comunitat amb el grau d’execució més baix de la inversió estatal. "Mentre que la mitjana d’execució a Espanya entre 2015 i 2023 va ser del 72,6%, a Catalunya va caure fins al 55,6%", constata. En aquest àmbit, entre les opcions de millora que es recullen en el document de les organitzacions empresarials, destaca la de la creació d’un consorci d’inversions entre la Generalitat i l’Estat per garantir que el pressupostat es converteixi en realitat.
Quan es va presentar la nova proposta de finançament a principis de gener, Foment del Treball va ser una de les patronals que més rotundament va mostrar la seva discrepància amb el pacte. Els empresaris de la patronal van qualificar de "clarament insuficient" els 4.685 milions d’euros addicionals aconseguits per a Catalunya. I van recordar que la seva posició "sempre ha sigut ambiciosa" i que volien "una Agència Tributària Catalana que recaptés, gestionés, liquidés i inspeccionés tots els impostos generats a Catalunya". Ara, s’han afegit a la posició comuna favorable a la negociació després de rebre la trucada de la Cambra de Comerç de Barcelona.
A mitjans de la setmana passada es van iniciar els contactes per incorporar-los a la declaració conjunta i, després d’incloure quatre matisos que per a Foment eren importants, el comitè executiu ho va aprovar dimecres. La patronal reclamava que s’incorporés una referència explícita al dèficit d’inversió en infraestructures, pròxim a 42.500 milions d’euros; així com la transcendència d’avançar en la "gestió, recaptació, liquidació i inspecció de les agències tributàries pròpies". També era clau afegir al document firmat, segons la patronal, la importància de blindar l’ordinalidad i indicar que la proposta "no és un acord suficient".
Els signants consideren que, tot i que la suficiència financera de la Generalitat encara no està del tot garantida, la reforma "avança en la direcció correcta". I afegeixen que, per evitar que el desequilibri vertical torni a produir-se en el futur, és necessari incorporar mecanismes de revisió automàtics que s’activin cinc anys després de l’entrada en vigor.
Notícies relacionadesAl seu entendre, un dels problemes de l’actual sistema són els pagaments a compte que l’Estat entrega cada any a les comunitats. Aquestes quantitats es calculen a partir de previsions de recaptació i, més endavant, s’ajusten segons els ingressos reals. El resultat pot ser un maldecap per a les comunitats, que pateixen desequilibris de tresoreria mentre esperen l’ajust final.
En un apartat final de pes polític, les 22 entitats rebutgen les crítiques que se centren en l’origen de l’acord i consideren que és irrellevant que la proposta neixi d’un pacte entre partits catalans i el Govern central. Per això, insten els partits a centrar-se en el contingut i a treballar junts en el tràmit parlamentari per consolidar aquests avenços.
