Carlos Torres Vila: «Catalunya està molt ben posicionada per liderar l’adopció de la IA»

La intel·ligència artificial s’ha convertit en un element clau per mantenir la competitivitat en un entorn cada vegada més digital. Administracions públiques, empreses i ciutadans reconeixen àmpliament el valor d’aquesta tecnologia, que avança a gran velocitat, mentre assenyalen la necessitat d’abordar encara diversos reptes per assegurar una adopció exitosa, responsable i sostenible.

Davant els reptes que es plantegen a tots els nivells, el president de BBVA, Carlos Torres Vila, va llançar un missatge optimista i clarament decidit a favor d’aquesta tecnologia, que permet una personalització més gran dels serveis per als clients per part de les empreses.

«S’obre una nova era que té una dimensió positiva». Amb aquestes paraules va arrencar un diàleg entre Carlos Torres Vila i el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez. El propòsit de la trobada, que es va portar a terme ahir al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, era abordar la contribució de la IA com a accelerador de la competitivitat.

«La IA és molt més que un canvi tecnològic, és també un canvi en la forma en què poden fer-se les coses», va afirmar el president de BBVA, convençut que «veurem una revolució que afectarà tots els negocis, serveis i en tots els àmbits». Entre d’altres, va assenyalar la investigació científica i farmacològica, en què s’han accelerat enormement processos que anteriorment representaven anys gràcies a l’aplicació de la IA, amb el benefici que això suposa per a la societat.

Així mateix, va anticipar que «tots els negocis es reinventaran en un termini molt breu, en un període de cinc a deu anys», i que les empreses han de transformar totes les seves funcions, des de les que tenen a veure amb la interacció amb el client, fins a molts dels seus processos interns.

Davant els que consideren exagerades les expectatives sobre la IA, va defensar que aquesta onada és diferent d’anteriors onades tecnològiques perquè la velocitat a la qual avança és més gran, no només en el desenvolupament de més intel·ligència, sinó en el desplegament. «Crec que és la tecnologia que s’ha difós més ràpid en la història de la humanitat, perquè és molt fàcil d’utilitzar, perquè no s’han de tenir coneixements per utilitzar-la en un primer moment», va assegurar Carlos Torres Vila, que va assenyalar que només s’han de veure les xifres d’utilització d’algunes de les eines com ChatGPT, que ja està gairebé en els mil milions d’usuaris setmanals.

Catalunya, ben situada per liderar la IA

En clau territorial, el president de BBVA va situar Catalunya com un dels ecosistemes més ben posicionats per aprofitar aquesta transformació. «Catalunya està en una situació molt forta per liderar la investigació i adopció de la intel·ligència artificial» perquè «ja és un pol d’emprenedoria i de tecnologia», va afirmar, mentre que va destacar Catalunya també com a referent en alguns camps d’investigació com la salut; la biomedicina –on destaquen el VHIO, l’IRB o l’Hospital Clínic de Barcelona, amb els quals BBVA col·labora a través de la Fundació BBVA-; la mobilitat; les finances o la indústria.

Carlos Torres Vila també va recordar que Catalunya compta amb prop de 30 instituts tecnològics destacats en IA, universitats punteres i centres de referència com Barcelona Supercomputing Center, i destaca per un ecosistema d’empreses emergents molt consolidat, amb grans empreses globals, esdeveniments tecnològics com el Mobile World Congress (MWC) i plataformes de suport com Tech Barcelona.

Dirigint-se a les mitjanes empreses, majoritàries en l’economia espanyola i catalana, va llançar un missatge clar: la IA no és una cosa llunyana. «Els nostres clients ja estan utilitzant intel·ligència artificial, i això ens obliga a canviar com ens hi relacionem», va explicar. «Si volem continuar sent rellevants, hem d’adaptar-nos», va concloure.

En aquest context, el finançament de la petita i mitjana empresa és clau per abordar els reptes que comporta la IA. Carlos Torres Vila va destacar que BBVA ja està ajudant l’ecosistema empresarial «d’una manera important», amb finançament. Així, va recordar que durant els nou primers mesos de l’any passat BBVA va destinar 17.000 milions d’euros al teixit empresarial català, xifra que suposa un creixement del 21% respecte al mateix període de l’any anterior. El president de BBVA va explicar que, a més de finançament, el banc està desenvolupant línies de treball per acompanyar les empreses en la implantació de la IA.

Respecte als beneficis que aquesta tecnologia aporta als clients, va assenyalar que permet anticipar-se a les seves necessitats, amb respostes hiperpersonalitzades, ja que allibera temps per centrar-se en el que realment aporta valor: estar més a prop d’ells i oferir-los un millor assessorament per a la presa de decisions importants. «L’ús d’aquesta tecnologia pot ajudar a fer la banca més pròxima, més humana, perquè podem entendre millor les necessitats i el context personal de cada persona o de cada empresa», va remarcar.

La conversa es va tancar al·ludint al factor humà. Carlos Torres Vila va recordar que les persones continuaran jugant un paper fonamental i que aquesta tecnologia crearà noves tasques per a l’ésser humà. «Malgrat les disrupcions, la tecnologia tornarà a obrir noves oportunitats. La història demostra que l’impacte positiu de la tecnologia acaba imposant-se», va concloure.

Apostar pel talent

Els canvis que implica l’adopció de noves tecnologies, de l’automatització i de la IA, suposen un repte per a l’ecosistema empresarial, però per al president de la patronal Cecot, Xavier Panés, «no són una amenaça sinó una palanca, el risc és no fer-ho a temps». Així ho va expressar durant l’obertura de la trobada davant representants de la Generalitat de Catalunya i del teixit empresarial i econòmic català.

«El principal repte que avui condiciona el creixement de les companyies no és conjuntural, és estructural», va afirmar Panés, posant èmfasi en el problema que suposa no comptar amb prou talent. «La tecnologia evoluciona molt ràpid, però el mercat laboral no genera talent especialitzat al mateix ritme», va advertir Xavier Panés.

El debat: Més que una eina, un aliat estratègic

Com qualsevol gran canvi, la incorporació de la intel·ligència artificial al món empresarial, en l’àmbit de l’Administració i, per què no, també en el privat, suposa oportunitats, però també, reptes. Per analitzar-los i detectar quines són les palanques que faran guanyar en competitivitat l’ecosistema empresarial, diversos experts van debatre també en el marc de la jornada.

Des de la Generalitat de Catalunya, la secretària de Polítiques Digitals, María Galindo, exposava que, davant aquestes grans oportunitats, «és necessària una mirada a mitjà i llarg termini i compartir-la». «A Catalunya tenim un gran ecosistema amb grans actius i grans actors», va destacar Galindo, referint-se també als dos ponents que la van acompanyar a l’escenari, provinents del Barcelona Supercomputing Center i Tech Barcelona. «Posar totes aquestes capacitats al servei de la indústria i del nostre sector productiu perquè sigui més competitiu és un dels grans reptes», va aprofundir.

Des de l’àmbit institucional, la representant de la Generalitat defensa el paper dels governs com a guies d’aquest procés. «Existeix una responsabilitat absoluta a l’hora de determinar cap on ha d’anar aquest canvi», va afirmar.

I és que a Catalunya el sector tecnològic ja representa entorn del 10% del PIB, però també genera nous reptes, com el desplaçament d’alguns llocs de treball. Davant aquest escenari, el Govern ha impulsat l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya 2030, amb més de 80 actuacions i una inversió prevista d’uns 1.000 milions d’euros. «No és només una aposta econòmica, és una visió de país», va remarcar Galindo.

Futur garantit

Per la seva banda, Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona, va advertir que «no hi haurà una bretxa entre les empreses que utilitzen la IA i les que no; simplement n’hi haurà unes que existiran i d’altres que no». Martí va exposar que la intel·ligència artificial s’ha convertit en un factor clau d’eficiència i competitivitat, tant en el front office —la relació amb el client, la personalització o la capacitat d’anticipació— com en el back office, on permet reduir costos operatius i accelerar processos. En aquest context, «la velocitat de resposta ja no és un avantatge, és una exigència», va concloure.

Aquest canvi estructural també afecta sectors com l’educació, la salut o la creativitat. «Fa dos anys, aquests sistemes amb prou feines començaven a fer presentacions; avui poden acompanyar qualsevol persona sense coneixements avançats», va assenyalar. Una evolució que, lluny de frenar-se, apunta a una acceleració encara més gran en els pròxims anys.

Però, davant aquesta velocitat de canvi, María Galindo va destacar la importància d’avançar cap a una intel·ligència artificial ètica, transparent i fiable: «No es tracta només de desenvolupar tecnologia, sinó de decidir per a què la utilitzem», i va reivindicar el lideratge europeu en regulació com una oportunitat i no com un fre.

En aquest ecosistema, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) exerceix un paper clau. La seva directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci, Mariona Sanz, va remarcar que «el talent busca projecte i projecció». «Avui no s’entén un centre de supercomputació sense IA; és el motor de la nova ciència», va afirmar. El BSC, amb investigadors de més de 35 nacionalitats, actua com a pol de generació i circulació de talent: «La ciència és oberta, i el moviment forma part del sistema». Per a Sanz, «la IA és transversal i, com a professionals, no podem entendre el nostre futur sense incorporar-la en el dia a dia». Des de la seva experiència va afegir que «la ciència s’està transformant gràcies a la IA.

Els perfils

El debat també va posar el focus en el futur del treball i els perfils professionals. Els ponents van coincidir que la IA serà transversal a totes les professions i que emergiran tres grans perfils: tècnics especialitzats, perfils híbrids capaços de traduir la tecnologia a les necessitats dels usuaris, i directius amb visió estratègica. «El repte del talent és majúscul», van advertir, especialment en un context en el qual les necessitats canvien en qüestió de mesos.

Notícies relacionades

Aistech Space es propulsa en el seu desè aniversari

Els espanyols gasten un de cada tres euros de la compra a Mercadona

El debat, moderat per la periodista i directora del programa Mésnit de TV3, Marina Romero, va acabar reflexionant sobre el futur d’aquesta tecnologia. L’avenç cap a una intel·ligència artificial general requereix barreres de seguretat clares que garanteixin un ús responsable de la tecnologia. En aquest sentit, la sobirania tecnològica europea —des del software fins al hardware i l’energia— es presenta com un dels grans reptes de futur.

«La IA no és una tecnologia fallida ni passatgera», va acabar María Galindo des de la Generalitat, sinó que «ja està transformant-ho tot, i ens hi estem jugant molt més del que sembla».