El Marroc explota el favor de Sánchez per rebre grans quantitats de gas
El país és un dels grans destins de l’exportació des d’Espanya i voreja la capacitat màxima de bombatge del gasoducte Magrib-Europa
L’any passat, els ports marroquins van rebre 10.375 GW h d’energia reexportada des d’Espanya
Algèria va amenaçar Madrid de rescindir contractes si venia els seus hidrocarburs al país veí
El Marroc s’ha convertit en un dels grans destins de gas natural que s’exporta des d’Espanya. Els enviaments de gas al país nord-africà no deixen de créixer i l’any passat van marcar un nou rècord, aprofitant al màxim l’ajuda que el Govern espanyol va decidir oferir-li en plena crisi energètica i que encara es manté per assegurar el subministrament al país veí.
Espanya va reobrir el juny del 2022 el gasoducte Magrib-Europa, que havia sigut tancat de manera unilateral per Algèria uns mesos abans. La reactivació del tub que passa a través de l’estret de Gibraltar i arriba fins a Tarifa, a Cadis, va ser històrica perquè el tub des d’aleshores no s’utilitza perquè arribi gas natural a Espanya com sempre havia passat, sinó que s’ha revertit el sentit del flux de subministrament per enviar gas d’Espanya al Marroc. La reactivació del gasoducte era una picada d’ullet de l’Executiu de Pedro Sánchez al Marroc, en un moment en què es tractaven de recompondre les relacions entre els dos països. Era una ajuda a Rabat per fer-li arribar el gas natural que havia deixat de rebre per la decisió d’Algèria de tancar aquest mateix gasoducte.
I el Marroc està esprement al màxim aquest favor de la Moncloa. En aquest sentit, els enviaments de gas des d’Espanya s’han intensificat de manera constant, i voregen la màxima de bombatge que té el gasoducte.
Durant tot el 2025, el Marroc va rebre 10.375 gigawatts hora (GW h) de gas natural des d’Espanya, amb un fort increment del 7% fins a marcar un altre màxim des de la reobertura del tub submarí que uneix els dos països, segons els registres d’Enagás, el gestor del sistema gasista espanyol i de la xarxa nacional de gasoductes. El volum d’enviaments va aprofitar més del 90% de la capacitat total del gasoducte (de fins a 11.500 GW h anuals). La capacitat màxima teòrica d’exportació del gasoducte des de Tarifa és de 960 GW h cada mes, i durant l’últim any fins i tot s’ha registrat algun mes que s’ha superat aquest límit.
El Marroc va ser l’any passat el segon destí més important de la revenda de gas des d’Espanya, i va concentrar gairebé un 26% del total de reexportacions i es va col·locar només per darrere de França, que sumant les compres a través de gasoducte i les realitzades per vaixell va copar prop d’un 35% dels enviaments de gas que surten d’Espanya a altres països, segons els registres combinats d’Enagás i de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores).
Des que es va revertir el sentit del flux del gasoducte de Tarifa, els enviaments de gas al Marroc no han deixat de créixer. El 2023, el primer any complet en què es va utilitzar el tub per enviar gas al país nord-africà, es va arribar als 9.471 GW h; l’any següent el volum va créixer un 2,8%, fins als 9.703 GW h; fins al rècord de l’any passat, amb 10.375 GW h, i l’increment interanual més gran fins ara amb una alça del 7%.
Aquella picada d’ullet del 2022 del Govern espanyol al Marroc va ser el detonant perquè es tensessin encara més les relacions diplomàtiques amb Algèria –el tradicional principal proveïdor de gas cap al mercat espanyol i que avui segueix sent-ho–, que ja passaven llavors un moment de tibantors pel gir del Govern en la postura tradicional espanyola sobre el Sàhara Occidental, que va passar a recolzar el pla autonomista del Marroc i que Alger rebutja.
Ni una molècula a Alger
En sentit estricte, Espanya no està venent gas al Marroc. El paper d’Espanya es limita a rebre a les seves plantes de regasificació els vaixells amb el gas que compra Rabat a qualsevol país proveïdor i l’envia a través del gasoducte de Tarifa fins al país alauita. Tot el gas reexportat des d’Espanya al Marroc compta amb un certificat i monitoratge d’origen per assegurar que no envia cap molècula procedent d’Algèria, com exigeix el Govern d’Alger.
El Govern algerià, de fet, va arribar a bloquejar durant més de dos anys (des de mitjans del 2022 fins a gairebé finals del 2024) les relacions comercials amb Espanya, però va deixar fora del boicot les seves vendes de gas. Alger també va amenaçar de rescindir contractes de subministrament de gas firmats amb empreses espanyoles si detectava que part del seu gas acabava sent revenut al Marroc, amb el qual ha trencat relacions diplomàtiques també a compte del Sàhara Occidental. L’Executiu espanyol ha negat per complet tot aquest temps que el gas algerià pugui ser redireccionat al Marroc i manté actiu un pla especial per evitar aquesta possibilitat.
