L’arribada de turistes estrangers creix més en la temporada baixa que a l’estiu

"S’ha produït un procés molt important en els últims anys de certa desestacionalització. Les temporades d’hivern van a millor i sembla que aquest hivern ha anat bé", celebrava el president d’Hotusa, Amancio López Seijas, durant la seva intervenció en el fòrum organitzat per la cadena dos dies abans del començament de la Fira Internacional de Turisme (Fitur), que se celebra entre avui i diumenge vinent a Madrid.

El juliol i l’agost de l’any passat van arribar a Espanya 22,2 milions de turistes internacionals, un 23,3% més que en el mateix període del 2015. En la resta de mesos, segons les dades avançades pel Ministeri d’Indústria i Turisme, n’haurien arribat 74,8 milions, un 49,3% més que fa deu anys i el doble que en els mesos d’estiu, segons una anàlisi de les dades de l’estadística de moviments turístics en fronteres (Frontur), que publica mensualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Aquestes xifres mostren que el turisme estranger a Espanya s’està desestacionalitzant. És a dir, l’arribada de visitants d’altres països ha deixat de concentrar-se només a l’estiu per estendre’s a la resta de l’any. I, tot i que el juliol i l’agost continuen sent els mesos amb més turistes, el seu pes sobre el conjunt es redueix. Així, si el 2015 un de cada quatre (26,5%) estrangers que visitava Espanya ho feia a l’estiu, avui aquest percentatge s’acosta més a un de cada cinc (22,89%).

I aquesta tendència sembla que es mantindrà durant aquest any; almenys en el primer trimestre del 2026 les previsions empresarials són similars a les del 2025, quan es va arribar a un rècord d’arribades internacionals, segons una enquesta del lobby Exceltur entre els seus socis, que van des de Meliá i Iberia fins al Museu del Prado. "Aquest és el sentir del sector turístic espanyol, tot i que lògicament està subjecte a una gran incertesa de com evolucioni l’escenari internacional", valorava el vicepresident del lobby, Óscar Perelli, durant la presentació de l’estudi.

L’Associació de Línies Aèries (ALA), que recull el 85% del trànsit aeri, ha anunciat que l’oferta de seients prevista per a aquesta temporada d’hivern, que va de l’octubre del 2025 al març del 2026, ascendeix a 139 milions de seients, un 4,7% per sobre del que es va operar en la temporada d’hivern del 2024 i un nou màxim històric. I algunes destinacions han anunciat que mantindran la seva planta hotelera oberta en temporada baixa, quan altres anys solien tancar els seus establiments davant la robustesa de la demanda. És el cas de la Comunitat Valenciana, que mantindrà el 86% de la seva planta d’allotjament oberta aquest tardor-hivern.

Nous productes

El secretari general de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat), Ramón Estalella, apunta a la creació de nous "productes turístics", entesos com aquells recursos als quals se sumen uns serveis per a la seva comercialització, com pot ser parcs d’atraccions com Puy de Fou a Toledo, com la raó per a l’auge d’aquests nous fluxos fora de la temporada alta.

Notícies relacionades

Brussel·les proposa obligar Espanya a no contractar Huawei

Cau la reputació del turisme a Espanya

Estalella cita el cas de les Balears, lloc de turisme de sol i platja on ha crescut el turisme esportiu: "Prop de 400.000 alemanys venen cada any a passejar amb bicicleta a les Balears i no volen fer-ho a l’agost, perquè fa molta calor i hi ha molts cotxes. Prefereixen fer-ho a l’octubre, el novembre o els mesos de primavera". També, l’auge del turisme d’oci en ciutats, com Madrid, Barcelona o Sevilla. "Abans els visitants de les ciutats eren turistes de negocis que venien entre setmana i ara és difícil trobar habitacions el cap de setmana", afirma Estalella. "Aquestes persones o la gent que ve a aprendre espanyol o a fer un màster ocupen espai fora dels grans moviments turístics de masses i la suma de tots això suposa molta gent al cap de l’any", afegeix.

A més de la diversificació estacional de les destinacions, el motiu d’aquest canvi de tendència té molt a veure amb el mercat europeu, que ha sigut el gran dinamitzador, segons un estudi de Caixabank Research.