L’FMI eleva la previsió de creixement d’Espanya fins al 2,3% per a aquest any

Malgrat la inestabilitat geopolítica i la incertesa econòmica global, Espanya continuarà destacant com una de les economies més dinàmiques d’Europa. El Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar ahir a l’alça les seves previsions i ara calcula que el PIB espanyol creixerà un 2,3% el 2026 i un 1,9% el 2027, cosa que suposa una variació a l’alça de 0,3 i 0,2 punts davant el que es va estimar a l’octubre. La millora consolida Espanya entre els països amb més ritme de creixement de l’eurozona, segons els principals experts internacionals.

L’FMI torna a millorar les seves previsions per a Espanya, igual que ja va fer el gener, l’abril i l’octubre de 2025. Tot i que l’organisme preveu un lleuger alentiment respecte al 2025, quan el creixement va ser del 2,9%, Espanya segueix superant folgadament les grans economies europees. Segons els nous càlculs, el PIB espanyol creixerà més que el d’Alemanya (1,1% i 1,5%), França (1% i 1,2%) i Itàlia (0,7% en els dos anys). També millorarà el ritme mitjà de l’eurozona (1,3% i 1,4%) i quedarà només una mica per sota del dels Estats Units (2,4% i 2%).

"El creixement lleugerament més ràpid el 2027 reflecteix els augments projectats de la despesa pública, especialment a Alemanya, juntament amb el sòlid acompliment continu a Irlanda i Espanya", exposa l’FMI, tot i que avisa que la moderada taxa de creixement anticipada per a l’eurozona reflecteix dificultats estructurals no resoltes.

"Equilibri de forces"

Quant al creixement a escala global, la institució presidida per Kristalina Georgieva va pronosticar un ritme del 3,3% el 2026, que no suposa canvis respecte a l’any passat. Per al 2027, la institució no preveu canvis en la xifra, i la situa així en el 3,2%. Tal com recull Europa Press, en la seva anàlisi, la institució apunta que aquest acompliment estable respon "a l’equilibri de forces divergents", ja que els factors adversos derivats dels canvis en les polítiques comercials es veuen compensats pels factors favorables derivats de l’augment de la inversió en tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial (IA), així com per mesures de suport fiscal i monetari, unes condicions financeres àmpliament expansives i l’adaptabilitat del sector privat.

"S’espera que el creixement mundial es mantingui estable, amb una desacceleració de l’impuls en els sectors d’alta tecnologia, que continuarà compensant parcialment el llast en altres sectors", assenyala l’FMI, i destaca que, si bé es projecta que els aranzels i la incertesa continuaran frenant el nivell d’activitat, s’espera que el seu efecte sobre el creixement s’esvaeixi durant el 2026 i el 2027.

Les xifres d’increment més acusades les exhibeixen dues de les economies emergents més puixants a escala global, que curiosament també són les dues zones amb més població del món. La Xina (4,5% i 4%) i l’Índia (6,4% en els dos anys) polvoritzen els ritmes de desenvolupament econòmic exhibits per la resta d’economies a escala global.

Dels dos membres de BRICS, junt amb Rússia, el Brasil i Sud-àfrica, la Xina ja és una potència comercial a escala global. No obstant, el ritme de l’Índia es projecta encara més pronunciat, i les xifres conviden a pensar que, en els pròxims anys, aquesta es convertirà en protagonista en el mapa econòmic. Altres gegants, no obstant, no tindran tanta sort. Rússia, que ja acumula gairebé quatre anys immersa en la invasió d’Ucraïna, mostra xifres de creixement molt modestes en comparació amb la resta de països de la seva magnitud.

Estancament

Notícies relacionades

El Govern accedeix a relaxar el reglament de pesca després de la vaga del sector

Aquesta és la pensió mitjana que cobrarà un jubilat a Catalunya aquest 2026

El 2024, l’FMI projectava que el país presidit per Vladímir Putin creixeria un 4,3%, però l’any següent aquesta xifra es va desplomar fins al 0,6%, i va confirmar un estancament degut, en gran part, a les pèrdues humanes i econòmiques que ha deixat la guerra d’Ucraïna, que gairebé quatre anys després dista molt d’haver-se resolt.

El Japó, que en altre temps va ser una de les economies amb més rellevància a escala mundial, ara pateix els efectes de l’envelliment de la seva població. Igual com Rússia, pateix un cert estancament econòmic que avalen les xifres projectades pel fons, del 0,7% el 2026 i del 0,6% el 2027. No obstant, d’acord amb les reformes polítiques i econòmiques que la seva presidenta, Sanae Takaichi, es troba en procés d’emprendre, no seria estrany que el rumb de l’economia japonesa virés en els pròxims anys.