TELECOMUNICACIONS

Un any de ‘revolució Murtra’ a Telefónica

Una nova Telefónica s’ha posat caminar sota el mandat d’un president abocat a impulsar un gir estratègic que col·loqui la teleco en la carrera de les grans fusions del sector i escalar a la categoria de colós europeu

Un nou pla de futur, una renovació gairebé total de la cúpula, una «disciplina financera de ferro» amb retallada del dividend i un ERO amb 5.500 acomiadaments, i la sortida d’Hispanoamèrica, fites d’un any en què la teleco torna a patir en borsa

Un any de ‘revolució Murtra’ a Telefónica

EFE

6
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +

El cop de timó es va executar per sorpresa, en cap de setmana i en tot just 24 hores. El Govern, que havia tornat a l’accionariat de Telefónica tot just uns mesos abans i un quart de segle després de la seva privatització total, va impulsar un relleu exprés al capdavant de la companyia. Ideat per la Moncloa, però amb l’aval dels altres grans accionistes, CriteriaCaixa i Aràbia Saudita (tots, tots tres, amb prop d’un 10% del capital cada un), es va precipitar el cessament de José María Álvarez-Pallete i el nomenament com a nou president de Marc Murtra, que fins aleshores estava al capdavant del grup tecnològic i de defensa Indra, també controlat per l’estatal SEPI. Un nou lideratge que després va ser recolzat i legitimat amb el recolzament de més del 90% dels socis en la junta d’accionistes. Tocava canvi.

Un any després d’aquell convuls cap de setmana, Murtra ha portat Telefónica a obrir una nova etapa, una nova era, en un moment clau per a la companyia i per al sector de les telecomunicacions en general. Amb una visió a llarg que busca col·locar Telefónica com un colós europeu en un sector que es prepara per a grans moviments, i que per assentar-la ha vingut acompanyada per una revolució a la cúpula del grup (amb Emilio Gayo com a nou conseller delegat i amb Juan Azcue com a nou número tres al capdavant de les finances) i una renovació profunda de l’alta direcció de totes les grans filials i gairebé totes les àrees de negoci.

Gairebé nouvingut al grup, el nou president va prometre emprendre un gir estratègic per preparar la companyia per encarar els canvis que venen en el negoci de les telecos i les tecnològiques a Europa en un moment econòmic i geopolític crític. El resultat és un nou pla estratègic per als pròxims cinc anys, batejat com Transform and Grow (Transformar i Créixer) com a declaració d’intencions. Un nou full de ruta amb què Murtra promet créixer molt més ràpid, ser més rendible, simplificar la companyia i convertir-se en un actor realment protagonista entre les telecos europees a les portes d’una onada de fusions i amb un paper creixent al camp de l’alta tecnologia i la ciberseguretat.

El nou pla inclou mesures «doloroses» (el grup acaba de pactar un ERO que es concretarà a la sortida de 5.500 empleats a Espanya) i també «difícils» per als accionistes (amb una forta retallada del dividend). La nova Telefónica garanteix una «disciplina financera de ferro» i assumeix que es tracten de sacrificis a curt termini per simplificar el grup, guanyar agilitat i ser més eficient per assegurar creixement orgànic, primer, i preparar-se per a la consolidació del sector que vindrà després.

«Europa, Europa, Europa»

Murtra ha defensat amb fervor durant tot aquest any la necessitat que hi hagi una concentració d’empreses de telecomunicacions, primer dins de cadascun dels països, entre ells Espanya, i després a escala europea. Un procés per al qual l’executiu promet «ambició» per a la nova Telefónica i anticipa que tindrà un paper actiu. El mateix president ha admès converses a tots els seus grans mercats (Espanya, Regne Unit, Alemanya i Brasil) com a pas previ a possibles moviments corporatius. Les quinieles per al mercat espanyol col·loquen com a candidat principal per a fusió o compra per Telefónica a Vodafone Espanya, ara controlada pel grup britànic Zegona.

La Unió Europea ha anat forjant un consens sobre la necessitat de blindar la seva autonomia estratègica en sectors econòmics clau – les telecomunicacions i les tecnologies, entre ells– per reduir la seva dependència dels Estats Units i la Xina i per frenar la permanent pèrdua de competitivitat davant les potències globals. Per aconseguir aquesta autonomia faran falta inversions multimilionàries per crear tecnologies pròpies, i només podran executar-se per grans grups empresarials, que en alguns sectors com el de les telecos només naixeran a través de moviments de fusió.

Telefónica vol contribuir en aquest camí cap a l’autonomia estratègica europea i vol tenir un paper rellevant en els moviments corporatius que venen. I amb aquest objectiu Murtra s’ha afegit al cor de grans executius del sector que reclamen a la Unió Europea canvis regulatoris que facin possible la consolidació del sector de les telecos, molt atomitzat en relació amb altres mercats internacionals. El president de Telefónica proposa un nou «contracte social» a la UE: permetre les fusions de telecos a canvi de grans inversions per crear tecnologia pròpia.

Murtra s’ha compromès que la prioritat de la nova Telefónica serà «Europa, Europa i Europa», focalitzant-se en els seus grans mercats estratègics continentals, que són Espanya, Alemanya i el Regne Unit, però també en un altre mercat clau com el Brasil. Una prioritat que passa també per completar el procés de sortida de la resta de mercats de Llatinoamèrica, cosa que permetrà reduir riscos per l’exposició a una regió complexa i apuntalar la simplificació operativa del grup.

Telefónica ha accelerat al màxim en els últims mesos el seu pla de sortida, i el president del grup, ha confirmat la seva intenció de culminar el procés de desinversions a Hispanoamèrica. Després de la venda de les filials de l’Argentina, Equador, El Perú, l’Uruguai i Colòmbia, la companyia pretén continuar el procés i desprendre’s de les últimes participades a Xile, Mèxic i també a Veneçuela, tot i que la situació d’incertesa actual complica una operació ràpida al país caribeny.

A l’espera de concretar operacions corporatives (de compra per créixer i de desinversió per centrar el focus geogràfic), la companyia dona la batalla en el creixement orgànic mostrant dinamisme comercial en mercats clau, singularment Espanya i Brasil, amb noves empentes en la captació de clients. En el cas del negoci de Telefónica España, la filial que més creix i que més aporta, el grup ha aconseguitmoviments estratègics per enfortir la seva oferta comercial amb acords a llarg termini que li asseguren els drets de LaLiga i de la Champions a llarg termini.

Fre en borsa

La cotització de Telefónica està sent des de fa temps un dels grans handicaps del grup després d’anys de comportament mediocre. La teleco va arribar a ser el valor més gran de la borsa espanyola (avui és el catorzè) i va ser la primera companyia a superar una capitalització de més de 100.000 milions d’euros (ara està en l’entorn dels 19.000 milions). Durant gran part del primer any amb Murtra al capdavant les accions van anar apuntant-se alces, però després de la presentació del pla estratègic van tornar a caure amb força.

Notícies relacionades

Les accions de Telefónica cotitzaven a 3,97 euros quan Murtra va ser nomenat, van remuntar fins a acostar-se als 5 euros durant mesos, però ara marca 3,3 euros per títol (un 16% menys en aquests dotze mesos) després de la caiguda que va acompanyar el nou pla estratègic, que inclou mesures poc populars per als inversors com una forta retallada del dividend o la possibilitat d’una ampliació de capital per finançar compres de companyies.

El president de Telefónica relativitza la caiguda en borsa. «És sabut que els mercats no sempre tenen raó o, en ocasions, tampoc saben veure el que ve», va apuntar Murtra en una recent comunicació a la plantilla. «Un canvi de rumb sempre té conseqüències i sabem que l’important són i seran els fonamentals i els números del negoci. Això és el que construirem».