Una acollida desigual per territoris

Astúries

"Segons el meu parer, Europa s’erra", va assenyalar el conseller de Medi Rural del Principat, Marcelino Marcos Líndez, divendres. "Mirar de buscar aliances estratègiques en uns moments tan convulsos en l’àmbit global no es pot desenvolupar a costa d’un sector econòmic, sobretot si hi ha riscos per a aquest sector", va afegir. El rebuig del conseller asturià, del PSOE, xoca amb la postura del Govern central, del seu mateix partit, que defensa la signatura amb Mercosur i nega danys al sector agrari.

L’acord preocupa i molt en el medi rural asturià, fet que entén el conseller. "El primer que un pensa és que la manera de produir d’aquests països no té el mateix nivell d’exigència que a Europa", va assenyalar Marcos. El sector carni és un dels principals afectats, a més de la mel i de la faba, tal com han advertit els líders de les organitzacions agràries.

"És un abús", va assenyalar David Pérez Naya, secretari general de COAG, que diu que no entén la postura de la Unió Europea. "Ens fan a tots produir de manera sostenible, amb el mínim impacte, i ara ens posen directament a menjar porqueria". Mariola Riera

Grans oportunitats i algun recel

Les Canàries

El document obrirà les portes d’Europa a les produccions de l’Uruguai, el Brasil, l’Argentina i el Paraguai, en què són protagonistes l’agricultura i la ramaderia. Aquest últim sector és el que en primer terme patirà els efectes a les illes Canàries.

Els agricultors canaris denuncien que l’acord destrueix alguns dels preceptes que el projecte comú defensa, entre els quals hi ha els mediambientals i de salut en el consum. Els quatre països sud-americans, lamenten, podran enviar la seva carn d’animals alimentats amb transgènics. "Parlem de pinsos que aquí fa 20 anys que estan prohibits", adverteix el secretari general d’Asaga-Canarias, Theo Hernando. Per aquesta línia discorre la major part de les queixes dels productors. Mentre ells han de complir estrictes normes, veuen com els avancen tones de verdura, fruita o carn que es regeixen per una carta d’obligacions molt més laxa.

"Un dels pilars [de l’agenda 2030] és reduir l’empremta de carboni i ara portem productes des de països que són a 6.500 quilòmetres", destaca Gustavo Rodríguez, portaveu dels productors canaris de fruites i hortalisses d’exportació (Fedex). Julio Gutiérrez

Alarma entre els productors de cítrics i cereals

Alacant

Productes de l’agricultura alacantina, com els cítrics o els cereals, principalment, s’han d’enfrontar a una ferotge competència de països llatinoamericans que no estan subjectes a les mateixes exigències comunitàries. També la ramaderia està en una situació semblant. L’oli d’oliva i el vi, per contra, es podrien trobar davant una oportunitat per estendre els seus mercats a l’altra banda de l’oceà.

El president d’Asaja Alicante, José Vicente Andreu, crida l’atenció sobre el fet que "les formes de producció de la UE i Mercosur són diametralment diferents. Allà treballen en grans extensions, mentre que aquí el que impera són els petits agricultors. A més, les exigències pel que fa a les normes no són pas les mateixes, de manera que ens veurem sotmesos a una competència que produeix molt més bé de preu", adverteix.

I destaca que no li serveix de res que les autoritats comunitàries hagin anunciat que no permetran l’ús de determinades substàncies químiques. "El que exigim és que hi hagi reciprocitat a tots els nivells", indica el responsable d’Asaja, que mostra el seu escepticisme sobre les clàusules de salvaguarda.

Grans oportunitats i algun recel

Aragó

Per a Aragó, una comunitat amb un marcat caràcter exportador, el tractat arriba en un context internacional dominat per noves barreres aranzelàries i pulsions proteccionistes, fet que reforça la seva importància estratègica. Avui dia, les relacions comercials d’Aragó amb els països de Mercosur continuen tenint un pes limitat. El comerç exterior de la comunitat amb aquests mercats representa entre el 2% i el 3% del total, segons les dades recopilades per la Cambra de Comerç de Saragossa. Segons l’opinió de Marta Sorbed, directora de l’Àrea d’Internacional de la Cambra, aquest acord és "una gran oportunitat per a les empreses aragoneses", assegura. El principal avantatge és la diversificació de mercats en una economia "molt concentrada en vendes a la Unió Europea". S’hi afegeix la possibilitat d’assegurar el subministrament de determinades matèries primeres clau per a la indústria.

Les expectatives més grans es concentren en la indústria, en branques com la maquinària, béns d’equipament, equips de telecomunicacions i productes químics, i automòbil. En la banda més sensible hi ha el sector agroalimentari, especialment el carni i l’hortofructícola. Jorge Heras Pastor

Esperança per a la maquinària ceràmica

Castelló

A Castelló, l’aliança UE-Mercosur perjudicarà el camp, davant el temor que els seus mercats no siguin envaïts per la fruita i la verdura procedent d’aquest eix econòmic. Però hi ha altres àmbits que se’n podrien beneficiar. La indústria veurà reduïts els gravàmens a les exportacions, i és precisament l’àrea de Llatinoamèrica la que és al punt de mira de les empreses de la maquinària ceràmica de la província.

El president de l’associació de companyies dedicades a aquest segment (Asebec), José Miquel, explica que l’impacte concret de Mercosur encara és una mica incert. "És molt aviat per conèixer els detalls i veure tendències, però s’ha de tenir en compte que Llatinoamèrica és la part de l’exterior en què més treballem, a més de països com el Marroc o Turquia", esmenta. "Nosaltres aportem els nostres coneixements en reposicions de materials i manteniment, i tant de bo en el futur puguem tenir la capacitat d’instal·lar-hi plantes completes", exposa José Miquel.

La patronal ceràmica Ascer creu que el pacte de Mercosur pot crear més problemes que no avantatges. L’aliança "pot ser una arma de doble tall, que comporti l’entrada de productes de fora de la Unió Europea". Bartomeu Roig

Les oliveres i el vi acullen el pacte amb optimisme

Còrdova

Dos dels principals sectors agraris de la província de Còrdova, les oliveres i el vi, aprecien les oportunitats de negoci que es poden crear davant l’obertura d’aquests mercats. Per contra, les patronals agràries –que representen tots els sectors en conjunt– critiquen l’acord per diversos factors.

Notícies relacionades

L’aliança UE-Mercosur reordena el mapa mundial

Granges petites contra l’«engany al consumidor»

Javier Martín, president del consell regulador de la Denominació d’Origen Montilla-Moriles, veu de bon grat la supressió d’aranzels al vi cordovès, que ara està en un 27% per al Brasil, el principal mercat de la regió. "Això comporta una entrada molt potent en un mercat molt important com el Brasil", afirma. A més, ressalta la defensa jurídica de les marques cordoveses, que s’enfronten a falsificacions perquè "no es compleix la normativa".

Mentrestant, les oliveres tenen fins i tot millors opcions. Els països de Mercosur no són encara grans consumidors d’oli d’oliva, però el seu mercat és enorme i podria pal·liar com a mínim en part les conseqüències de la pujada d’aranzels als EUA. L’Asociación del Olivar Tradicional Español destaca l’augment de l’"exportació gradual sense aranzels (fins a 15 anys)" i un nínxol de mercat per a olis amb un alt valor afegit. Rafael Verdú