Els treballadors catalans esperen al metge el 40% més que la mitjana espanyola

Els treballadors catalans que emmalalteixen triguen un 40% més de temps a ser atesos per un metge que la resta d’espanyols. El "col·lapse" de l’atenció primària és el principal "coll d’ampolla" que explica, segons Pimec, el progressiu augment en les incapacitats temporals. Fins al punt que Catalunya és, després de Noruega i Navarra, la tercera regió amb més proporció d’absències laborals de tot Europa.

Els treballadors catalans falten, de mitjana, unes vuit hores al mes per motius de malaltia, el doble que fa una dècada. La gran majoria d’absències són curtes, especialment a Catalunya, a causa d’una proporció de joves més gran, en comparació amb altres territoris. La meitat de les baixes duren entre un i tres dies i tres de cada quatre duren menys de 15 dies, segons recull un informe sobre l’evolució de la incapacitat temporal presentat ahir per la patronal.

Malestar generalitzat

La sanitat pública espanyola té, de mitjana, 17,9 pacients per cada 1.000 habitants, mentre que a Catalunya l’esmentada ràtio és 25 pacients. Més persones en la llista d’espera es tradueix en més temps d’espera fins a ser atès, concretament la bretxa és d’un 40%, segons les dades analitzades per Pimec a través de les dades recopilades pel Ministeri de Sanitat. "Invertir en salut és un dels elements que ens pot ajudar", va destacar el president de Pimec, Antoni Cañete.

El progressiu augment de baixes laborals és un símptoma d’un malestar generalitzat. Més de la meitat dels catalans afirmen que van a treballar malalts, segons una enquesta de la Generalitat, i un de cada tres pren analgèsics a causa de la seva feina, segons un estudi de la UAB. "Ja no és només un problema social, tenim un problema econòmic", va afirmar el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.

Un dels motius que expliquen aquesta demora més gran en l’atenció és la quantitat de recursos disposats per mantenir el sistema públic sanitari. Catalunya és la segona comunitat que menor percentatge del seu PIB inverteix en sanitat, un 5,7%, només superada per Madrid. A escala europea, Catalunya destina una proporció de recursos similar a la que dediquen Estònia o Polònia. Segons els seus càlculs, les absències derivades d’incapacitats temporals provoquen que l’economia catalana deixa d’ingressar uns 17.000 milions d’euros a l’any, una estimació molt voluminosa. Per posar-ho en perspectiva, la Seguretat Social, per a tot Espanya, va destinar l’any passat una quantitat pràcticament idèntica per costejar les prestacions per incapacitat temporal. Equival al 40% del pressupost de la Generalitat o al 5% del PIB de l’economia catalana.

Més poder per a les mútues

Un altre motiu que la patronal utilitza per explicar l’augment de baixes és l’evolució demogràfica. "A mesura que envelleix la població treballadora augmenten les baixes de més llarga durada", va assenyalar Ginesta. Avui els majors de 55 anys representen el 20% de la població ocupada, cinc punts més que fa una dècada. No en va, la mitjana de dies que un sènior està de baixa és de 58 dies, més del doble que la d’un menor de 30 anys.

Les tres patologies que concentren més volum de baixes són les derivades de malalties del sistema osteomuscular, malalties de salut mental i traumatismes.

Notícies relacionades

Seat va registrar un rècord de vendes el 2025 amb 586.200 vehicles

Espanya va tenir 20.000 turistes menys al dia el 2025

Pimec reclama estendre les competències de les mútues per reduir aquests percentatges d’absències. Actualment, qui dona i retira una baixa laboral per contingències comunes és únicament un metge de la sanitat pública, i els empresaris volen que aquesta competència s’estengui als metges privats de les mútues.

En la línia d’altres patronals i com a reivindicació històrica de l’empresa, la principal recepta que ha posat a sobre la taula és concedir més potestat a les mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Unes entitats que són part interessada, ja que a partir d’una certa durada de la baixa és la mútua la que assumeix el cost i els seus consells d’administració estan compostos per persones vinculades a l’empresa. "Són entitats altament regulades i fiscalitzades", defensen des de la patronal. Un altre dels mecanismes que la patronal no ha descartat és limitar les clàusules que, per conveni, bonifiquen el salari que perceben les persones quan cauen malaltes.