El rearmament espanyol
General Dynamics porta al Suprem el crèdit a Indra de projectes militars
La companyia nord-americana recorre els 3.000 milions en préstecs concedits pel Govern a les empreses dels germans Escribano
L’empresa demandant sol·licita la suspensió cautelar del finançament a la companyia pública
En la indústria espanyola de la defensa no hi ha precedents per a una demanda d’un calat milionari, polític i diplomàtic com el del recurs que ahir va acceptar el Tribunal Suprem, interposat per Santa Bárbara Sistemas –empresa privatitzada i actual filial de la nord-americana General Dynamics European Land Systems– contra les línies de crèdit concedides pel Govern a la pública Indra, al voltant de la qual Defensa dona suport a l’edificació d’un gegant industrial espanyol del sector per competir a Europa.
Per la via contenciosa administrativa, General Dynamics va presentar davant l’alt tribunal –segons va avançar Europa Press i van confirmar a aquest diari fonts de la companyia– un recurs en què se sol·licita la suspensió cautelar de dos préstecs de l’Estat per a Indra que sumen 3.002 milions d’euros i que, dins de l’estatal Pla Industrial per a la Seguretat i la Defensa, estan destinats a solucionar carències de les Forces Armades en artilleria autopropulsada de llarg abast.
Els programes objecte de litigi són dos dels anomenats PEM, programes especials de modernització de la defensa: el pla de fabricació d’obusos sobre cadenes i sobre rodes capaces de disparar contra objectius a més de 60 quilòmetres de distància. El primer d’aquests programes està dotat amb un préstec estatal de 1.821 milions d’euros i el segon amb un de 1.181, tots dos en una aliança entre Indra i Escribano Mechanical & Engineering –societats presidides respectivament pels germans Ángel i Javier Escribano– que, portada a la realitat de les contractes militars, és un reflex del pla de fusió entre les dues companyies.
La demanda, que formalment apunta a Indústria més que a Defensa, demana al Suprem que suspengui l’execució d’aquests crèdits. General Dynamics-Santa Bárbara, que presideix Antonio Bueno, ho va presentar en el límit de termini per recórrer la decisió de l’Executiu, publicada en un reial decret el 14 d’octubre de l’any passat. L’admissió a tràmit no suposa per ara la paralització de l’execució de l’acord del Govern.
A Indra, la companyia contra la qual es dispara en aquesta acció judicial, no es fan comentaris. A GDELS es limiten a confirmar el recurs contra l’adjudicació dels programes d’obusos autopropulsats. En aquesta empresa expliquen que l’objectiu és "protegir la tecnologia espanyola, els treballadors i els subministradors".
Els vehicles llançaponts per a guerra terrestre i un gran canó sobre un enorme vehicle són l’epicentre del plet. Al primer li van posar de nom comercial Anaconda, i Santa Bárbara vol fabricar-lo a Catalunya, a les instal·lacions de Sant Cugat del Vallès que va abandonar la fàbrica auxiliar de l’automoció Delphi. Al segon, a GDELS el van batejar Némesis i es va oferir fabricar-lo a Sevilla i a Astúries. És un obús d’altes prestacions. La seva versió sobre cadenes es va presentar a Madrid, el juny passat, durant la fira de la indústria de defensa Feindef. Els seus fabricants afirmaven que al món no hi ha cap peça artillera autopropulsada més potent ni més ràpida, capaç d’encertar objectius situats a 70 quilòmetres de distància amb projectils del calibre més gran que hi ha actualment: 155 mil·límetres.
Companyies en guerra
Indra comparteix amb Santa Bárbara la producció del blindat 8X8 Dragón, projecte estratègic de l’Exèrcit de Terra. Les dues companyies ara en guerra són, tot i això, sòcies en el consorci Tess Defence per fabricar aquest vehicle de combat de vuit rodes, juntament amb la basca Sapa i la madrilenya Escribano M&E. La situació és una mostra d’algunes paradoxes que senyalitzen el rearmament espanyol i de les tensions que, amb creixent rancúnia, afloren entre algunes firmes d’aquest ecosistema.
Indra és beneficiària de préstecs públics per valor de 7.944 milions d’euros, el gruix del finançament de 14.224 milions aprovat pel Govern en la recta final de l’any per al rearmament i el compliment de l’objectiu d’inversió en defensa del 2% del PIB. Si bé aquests préstecs han sigut publicats al BOE pel Ministeri d’Indústria, que els gestiona, es concedeixen a instàncies del de Defensa, que és el departament que reclama les capacitats militars que s’han de cobrir.
Contra els dos ministeris col·lideix el recurs de General Dynamics-Santa Bárbara. I, també paradoxalment, en la mateixa font de finançament van caure importants projectes per a la denunciant. En el reial decret 914 del 14 d’octubre, Indústria va aprovar finançaments de 788 milions per al consorci Tess per fabricar el vehicle de suport sobre cadenes (VAC) de l’Exèrcit i 176 milions per a Santa Bárbara per renovar els blindats Pizarro. Santa Bárbara Sistemas és, a més a més, adjudicatària dels encàrrecs del Govern per al manteniment i refresc dels carros de combat Leopard, espina dorsal de l’arma cuirassada espanyola.
