Economia blava
Un escull artificial català, entre els 100 invents del segle segons l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
Underwater Gardens International té projectes al mar Roig, Noruega, Dinamarca o Sud-amèrica, a més d’Espanya, cosa que espera que els doni prou coneixement per convertir-se en una empresa d’intel·ligència de la regeneració marina
Barcelona avança Hong Kong, Filadèlfia o Moscou i ja és el 33è pol ‘start-up’ més important del món
Varias de las construcciones de Underwater Gardens International antes de entrar en el agua /
Per explicar la història de la seva empresa retrocedeix fins al moment quan, de petit, es passava hores sota l’aigua, practicant l’apnea al Maresme. Porta el record a col·lació per demostrar una connexió amb el mar que no és gens òbvia en la seva carrera: de gran, Marc García-Durán es va convertir en arquitecte especialitzat en urbanisme. No va deixar mai, en qualsevol cas, el submarinisme i, després de marxar a l’Índia amb l’activista Vicente Ferrer, quedar fascinat amb el procés de reversió de la desertificació que havia aconseguit la seva ONG i detectar aquesta degradació del medi en el seu dia a dia, va decidir posar ell fil a l’agulla.
El resultat d’hores de conversa amb científics, enginyers i biòlegs és Underwater Gardens International (UGI), una empresa amb seu a Barcelona el producte estrella de la qual s’ha convertit en un dels més significatius del segle segons l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO, per les sigles en anglès).
Aquest organisme ha elaborat una llista dels 100 invents més significatius de l’últim segle, una classificació en la qual figuren els polos de Lacoste, el Golf de Volkswagen, la PlayStation, la Maxi-Cosi, el KitKat, la moto Vespa, un dels Apple Watch o un set de Lego. I, entre tots ells, dos espanyols (tots dos catalans): una col·lecció de llums de l’empresa d’il·luminació Vibia i els esculls artificials d’UGI.
Es tracta d’una construcció marina que simula, bioquímicament i morfològicament, un lloc on poden habitar diversos tipus de peixos i espècies marines en general. «Fem cases de luxes per a peixos, crustacis, algues, coralls...», simplifica García-Durán. Es refereix al fet que són hàbitats intel·ligents i adaptats a les seves necessitats, cosa que permet que aquests éssers vius creixin més i millor. «Primer analitzem les necessitats d’aquestes espècies i, després, a través d’un ‘software’ que genera el coneixement necessari, dissenyem aquest substrat intel·ligent», explica l’emprenedor, que precisa que cada un d’aquests biòtops té unes característiques diferents.
«Ens agrada la idea de la jardineria», prossegueix, amb referència al nom de la companyia que, traduït de l’anglès, seria una cosa així com ‘jardins subaquàtics internacionals’. «És una relació de cuidar la natura, no només de ser-ne explotador: s’ha de passar d’aquesta idea d’explotació a una de simbiosi positiva», afegeix.
Finançament i futur
L’empresa ha crescut gràcies a haver anat lligant projectes arreu del món (actualment, en tenen al mar Roig, Noruega, Dinamarca o Sud-amèrica, a més d’Espanya) i a haver tancat acords amb un inversor privat, el nom del qual prefereixen no revelar, i alguna gestora de grans patrimonis. Tampoc es reserva, UGI, la seva xifra de facturació anual.
Sí que explica com fan els diners. La seva empresa beu de combinar tres models de negoci: vendre directament aquestes construccions, exercir de consultors per a companyies o entitats que estiguin interessades a trobar formes de regeneració marina, i generar intel·ligència respecte al tema. «En el futur [pròxim], ens imaginem ocupant-nos de tot el cicle, fent l’anàlisi diagnòstica, l’estructuració financera, el monitoratge i l’aprenentatge, en diversos llocs del món», afirma el fundador d’UGI.
Notícies relacionadesLa seva idea, més a llarg termini, és nodrir-se de tot el coneixement que extreuran dels diferents ecosistemes internacionals, per acabar convertint-se en la «font d’intel·ligència» que guiï cada interessat en la solució que més li convingui, sigui o no la seva.
«El que hem entès és que en l’adaptació al canvi climàtic, hi ha un tema d’escala», conclou García-Durán. «Fer projectes petits és interessant, però la nostra estratègia és la gran escala, perquè la restauració i regeneració d’aquests ecosistemes té sentit quan vas a la gran escala», acaba.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La passarel·la de les campanades
- Multes per als cotxes B en les zones de baixes emissions
- Incendi mortal Així és Crans-Montana, l’exclusiva estació alpina sacsejada per la tragèdia de Cap d’Any
- Assentament Suport a Albiol pel desallotjament de Badalona
- Resum de l’any cultural Els millors llibres del 2025
- Tragèdia als Alps Última hora de l’incendi al bar Le Constellation a l’estació d’esquí suïssa de Crans-Montana: 40 morts i 119 ferits, la majoria greus
- Campanades L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta
- Mamarazzis ¿Final de l’era Pedroche?
- Ideari Junts debat el ‘pla 8 milions’ per actualitzar la seva posició davant la immigració
- Derbi d’alt risc Més vigilància fora de l’estadi i escorcolls «minuciosos» per accedir-hi: així serà el dispositiu policial de l’Espanyol-Barça
