El salari del 80% de treballadors privats ha pujat aquest 2025 igual o més que els preus

En el sector privat el balanç és netament positiu, si bé el guany d’aquest any encara no compensa la mossegada que la inflació va provocar després de la invasió russa a Ucraïna i el poder de compra de la majoria de treballadors avui és inferior al que tenien fa tres anys, abans que el preu de l’oli d’oliva s’enfilés de manera considerable.

Si per als treballadors del sector privat el més freqüent serà que l’exercici quedi en positiu, en el sector públic les nòmines dels funcionaris es quedaran aquest 2025 una mica per sota que la inflació, mentre que les pensions pujaran al mateix nivell (contributives) o bastant més per sobre (mínimes i no contributives).

Evolució dels salaris

Fa tres anys els treballadors espanyols tancaven el pitjor any per a les seves butxaques en gairebé quatre dècades. La inflació es va arribar a disparar per sobre dels dos dígits, cosa que va invocar els fantasmes d’èpoques passades, amb espirals de preus descontrolades i una conflictivitat a les empreses fruit d’aquest desacoblament entre el que costava una barra de pa i el que entrava a casa a final de mes.

A la crisi inflacionista del 2023 l’ha seguit un escenari de relativa estabilitat de preus, amb un IPC instal·lat habitualment en la forquilla entre el 2 i el 3% i uns salaris que han anat recuperant gradualment aquest forat que els va deixar l’annus horribilis del 2022.

Balanç positiu

Aquest 2025, segons les dades recopilades pel Ministeri de Treball a través dels convenis col·lectius registrats, tancarà com un any positiu per a la majoria de butxaques del sector privat. La variació salarial mitjana pactada, a falta dels pocs convenis que s’acabin de registrar al desembre, és del 3,5%, vuit dècimes per sobre de l’IPC (2,7%). Les mesures poden esbiaixar parcialment la imatge real de la fotografia, si bé aquest no és el cas.

Distribució de les pujades salarials

Gairebé quatre milions de treballadors estan coberts per un conveni que els ha apujat el sou aquest any més que els preus; concretament una mitjana del 4,7%. Després hi ha un altre gran grup, seguint amb les dades del ministeri, format per 3,7 milions de treballadors, que tindrà una pujada mitjana del 3%, també per sobre dels preus, tot i que més ajustada. Entre tots dos sumen el 80% d’assalariats coberts per conveni col·lectiu, l’esquema retributiu més habitual en el sector privat.

Després hi ha una minoria de treballadors que sí que veuran pujar les seves nòmines, però menys que els preus. S’acosten als dos milions de persones en el sector privat i es divideixen entre els que es quedaran a prop de l’IPC (unes 700.000 persones) i els que patiran una notable pèrdua de poder adquisitiu.

Pujades salarials per sectors

Per sectors, les pujades salarials més importants s’han pactat aquest any en les activitats professionals, científiques i tècniques (4,9%), seguides per les sanitàries (4,8%) i l’hostaleria (3,9%). A l’altre costat de la balança, els treballadors de les empreses dedicades al subministrament energètic (1,6%), l’agricultura (2%) i les indústries extractives (2,7%) són els que menys increments han rebut.

¿Estan millor els salaris que fa uns anys?

El 2025 serà, majoritàriament, un bon any per als salaris, ¿però són millors que fa uns anys? Entre part de la població s’ha instal·lat la idea que malgrat les bones dades macroeconòmiques, aquesta riquesa generada no està arribant a les seves butxaques i que avui la nòmina dona per a menys que fa un temps.

Evolució del poder de compra des del 2005

La resposta a aquesta pregunta depèn de la referència temporal que un agafi. Si es mira a un termini de 20 anys vista, el saldo de mitjana –cosa que inclou biaixos– és positiu. Per exemple, un salari que el 2005 fos de 1.000 euros i al qual s’hagués aplicat cada any la revalorització mitjana pactada per conveni, avui seria de 1.551,5 euros. Mentre que si a un salari de 1.000 euros se li aplica cada any una pujada segons la inflació, el mateix salari seria avui de 1.518,3 euros. Una diferència de 33,2 euros mensuals o, el que és el mateix, aquest treballador ha guanyat en dues dècades un 2,2% de poder adquisitiu.

Evolució del poder adquisitiu des del 2019

Si es pren una referència més recent, el saldo no és tan positiu. Per exemple, si es parteix del 2019, un any abans de l’esclat de la Covid, el balanç és negatiu. Un sou de 1.000 euros el 2019, si se li aplica la pujada mitjana pactada per conveni, seria avui de 1.183,5 euros, mentre que la inflació l’elevaria a 1.217,6 euros. És a dir, aquest treballador ha perdut un 2,8% de poder adquisitiu. Si aquest mateix exercici es fa per al 2021, quan van començar a pujar els preus, el poder de compra és avui un 4,7% inferior a l’existent abans de l’espiral inflacionista.

Balanç desigual en el sector públic

Mentre en el sector privat els salaris han pujat majoritàriament per sobre de la inflació, les rendes que depenen del sector públic presenten un balanç dispar. D’una banda, hi ha el salari dels funcionaris, un col·lectiu que el formen gairebé tres milions i mig de persones i que fa poques setmanes va veure com la incògnita de la pujada salarial s’aclaria. Aquest any les seves nòmines han pujat un 2,5%, una xifra pròxima a la inflació mitjana de l’any, però dues dècimes per sota. Perdran, per tant, poder adquisitiu.

Notícies relacionades

El rebut de la llum serà entre un 4,6% i un 9,9% de mitjana més barat

El transport públic s’encarirà un 3,5% de mitjana a Barcelona

Tendència que presumiblement, si es compleixen les previsions d’inflació, es prolongarà l’any que ve, ja que els sindicats van pactar amb el Govern un increment de l’1,5%. Aquesta resta es pot compensar els anys que vindran, ja que els increments pactats per al 2027 i el 2028 excediran presumiblement els preus i consolidaran una pujada acumulada de l’11% entre el 2025 i el 2026.

L’Estat no només abona el sou dels funcionaris, sinó també les pensions per a jubilats i dependents. Totes pujaran igual o més que els preus aquest any. Les contributives pujaran un 2,7%, mentre que les mínimes, no contributives i l’ingrés mínim vital (IMV) faran el mateix entre un 7 i un 11,4%.