Indra capitalitza l’auge de la defensa i Puig pateix la seva sortida a borsa

Se’n va el 2025, i amb ell, un any d’èxits per a l’Ibex 35. El selectiu europeu ha sigut el millor d’Europa: ha acumulat una revalorització del 49%, mentre que els seus competidors principals es mouen entre el 5% –per a la Borsa de Milà– i el 22% –per al DAX de Frankfurt. Només hi ha cinc valors que han culminat l’any cotitzant en vermell en l’Ibex: Puig, Cellnex, Amadeus, Telefónica i Redeia, cosa que evidencia el gran moment que viu el selectiu. Entre temors d’una bombolla per la intel·ligència artificial, la guerra comercial promoguda per Trump i les tensions geopolítiques, el parquet madrileny ha sabut surfejar amb èxit les agressives onades que ha portat el 2025.

Indra ha sigut, sens dubte, el guanyador de l’any en l’Ibex 35. Amb una revalorització del 186,05%, la companyia presidida per Ángel Escribano des del gener del 2025 ha protagonitzat un any estel·lar des del canvi de comandament, que va posar Marc Murtra, expresident de la companyia, al capdavant de Telefónica.

"L’augment de la tensió geopolítica i el gir estratègic d’Europa cap a una despesa més gran en defensa han canviat les regles del joc. A Espanya, el Govern ha assenyalat Indra com a peça clau del procés de rearmament, i ha canalitzat gran part del pressupost a través de la companyia", apunta Manuel Pinto, analista de mercats de XTB.

El novembre passat, els accionistes de l’empresa van ratificar la compra del 89,68% d’Hispasat, companyia presidida per l’exministre i astronauta Pedro Duque. I a principis de desembre, un consell sense Ángel ni Javier Escribano, absents per evident conflicte d’interès, va aprovar la integració d’Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), l’empresa familiar.

En els seus últims resultats, la companyia va disparar el seu benefici un 58%, fins arribar als 291 milions, i va situar la seva cartera de comandes en 9.500 milions. No obstant, el 2026 portarà una incògnita per a Indra: la possibilitat d’un pacte de pau entre Rússia i Ucraïna, que disminueixi tensions i tregui a Europa la idea d’augmentar la despesa en defensa.

Un sector clau

"Si hi ha un sector que explica l’èxit de l’Ibex 35 aquest any, aquest és el financer. I dins d’aquests sector, Santander ha sigut un clar protagonista". Les paraules de Pinto evidencien la posició de l’entitat presidida per Ana Botín dins del sector financer espanyol. La totalitat de la banca ha obtingut una rendibilitat mitjana pròxima al 100%, però ha sigut el Santander el que, igual com Unicaja, que ha exhibit una revalorització superior al 130%, s’ha emportat la palma.

El 23 de desembre, quan el banc va tornar a cotitzar en els dos dígits per primera vegada en 15 anys, fonts del mercat explicaven a EL PERIÓDICO que el punt d’inflexió per al Santander va ser que el mercat ha comprat finalment la seva posició com a plataforma global de serveis financers. Amb una capitalització borsària de 148.000 milions d’euros, que el converteix en el banc més gran d’Europa continental al superar UBS, el Santander s’ha vist beneficiat per l’alentiment de les baixades de tipus a Europa, fins i tot existint la possibilitat que arribi un moviment a l’alça.

Per la seva banda, el cas de Solaria és un clar exemple que de vegades és necessari reinventar-se per continuar creixent. La companyia fotovoltaica viu el moment actual centrada en noves línies de negoci, com la incursió en el negoci de data centers, que aprofita la seva infraestructura elèctrica per proveir aquests centres, en la construcció dels quals es troben immerses cotitzades com ACS o Merlin.

L’èxit el demostra la seva revalorització, del 132,25%. Els resultats confirmen que el model és escalable, amb forts increments d’ingressos i beneficis, al registrar un benefici net de 82 milions d’euros el 2025, un 97% més que en el mateix període de l’any anterior. "Això sí, no tot és perfecte: l’elevat ritme inversor pressiona el flux de caixa i augmenta el deute. El gran repte serà convertir la capacitat instal·lada en caixa real", destaca Pinto.

Passem als perdedors, i el primer d’ells és Puig. La companyia catalana ha viscut un 2025 altament volàtil, i acaba saldant l’any amb pèrdues del 14,79%. Un dels motius és la caiguda en el negoci dels perfums, la seva principal línia de negoci, que aquest any ha crescut només un 2,8%. No obstant, com assenyala Pinto, "el maquillatge (+18,8%) i la cura de la pell (+10,5%) estan guanyant tracció, amb marques com Charlotte Tilbury liderant el canvi".

Canvis en la tecnològica

Notícies relacionades

Les famílies perden poder adquisitiu malgrat el creixement econòmic

L’alcalde d’Alacant es defensa sobre la polèmica adjudicació

Malgrat que hi ha companyies amb pèrdues més acusades, tampoc ha sigut l’any de Telefónica en l’Ibex 35. La companyia, que va canviar de president al gener després que Marc Murtra succeís José María Álvarez Pallete, ha tancat el 2025 amb pèrdues del 4,43%, i es troba immersa en un procés de reestructuració que inclou diversos fronts. El primer és reduir la seva exposició a Llatinoamèrica, exceptuant el Brasil, un mercat que considera clau, havent formalitzat ja la venda d’algunes de les seves filials. L’altre procés cobra un caràcter més humà: Telefónica ha impulsat un expedient de regulació d’ocupació (ero) que es preveu que afecti 5.500 treballadors de les seves companyies, que implicarà una despesa de 2.500 milions en indemnitzacions durant anys, amb 455.000 euros de mitjana per treballador.

Un dels punts calents de l’any informativament ha sigut la gran apagada de l’abril, que va perjudicar la imatge de l’operador, Redeia, que ha saldat l’any pitjor del que el va començar –amb una devaluació del 3,78%– i entrant a formar part del club dels cinc valors que salden el 2025 en vermell.