Consum exigeix a set multinacionals que retirin la seva oferta d’allotjament vacacional en territoris ocupats per Israel

Segons ha informat el Ministeri, els anuncis assenyalats constitueixen comunicacions comercials de serveis prestats en assentaments israelians considerats il·legals pel dret internacional. En cas que les plataformes no atenguin el requeriment, Consum adverteix que podria iniciar actuacions addicionals en el marc de les seves competències sancionadores.

Tot i que el Ministeri no ha fet públics els noms de les empreses afectades, diferents organitzacions internacionals alerten sobre l’activitat de grans plataformes turístiques en territoris palestins ocupats. El febrer del 2020, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) va publicar una base de dades amb 112 empreses que mantenien activitats econòmiques en assentaments israelians al Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Est i els alts del Golan sirians, un llistat que ha sigut objecte de posteriors actualitzacions.

Així, algunes empreses turístiques esmentades en aquesta llista són Airbnb, Expedia o Booking. En el cas d’eDreams, que també apareixia en la llista, ha sigut recentment eliminada, malgrat les crítiques d’organitzacions com SUDS, NOVACT o l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE), que va dir que «s’ha produït sense les degudes garanties que l’empresa hagi cessat de forma efectiva les seves activitats en aquests assentaments il·legals israelians».

Els «llocs no elegibles»

En aquest cas, Consum ha precisat que els anuncis identificats corresponen a allotjaments situats en més de 200 nuclis de població i prop d’un miler de codis postals inclosos en la denominada llista de «llocs no elegibles». Aquest llistat va ser publicat aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) pel Ministeri d’Hisenda i recull els assentaments israelians ubicats en territoris ocupats des de 1967.

La publicació d’aquesta llista té el seu origen en l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Israel, en vigor des de l’any 2000, que estableix un tracte aranzelari preferencial únicament per als productes fabricats dins de les fronteres internacionalment reconegudes d’Israel. El 2004, la Comissió Europea i Israel van arribar a un acord tècnic per reforçar l’aplicació de les normes d’ origen, obligant a identificar amb precisió el lloc de producció mitjançant el nom de la localitat i el codi postal.

Sobre aquesta base jurídica, des del 2005 la Comissió Europea manté i actualitza un llistat d’assentaments israelians en territoris ocupats els productes dels quals queden exclosos dels beneficis comercials de l’acord. La llista, publicada per primera vegada el 2012, ha sigut revisada en diverses ocasions per incorporar canvis administratius i codis postals, amb l’última actualització datada el 27 d’octubre del 2025.

El marc legal a Espanya

El requeriment de Consum s’emmarca en el reial decret llei 10/25, de 23 de setembre, aprovat pel Govern per adoptar mesures urgents contra el genocidi a Gaza i de suport a la població palestina. En concret, el ministeri es recolza en l’article 4 de la norma, que qualifica de publicitat il·lícita la comercialització i promoció de béns i serveis originaris d’assentaments israelians al Territori Palestí Ocupat.

Notícies relacionades

La inflació baixa una dècima al desembre i tanca l’any 2025 en un 2,7%

Pau Relat, Sol Daurella i Marc Puig són els directius més ben valorats

L’Executiu justifica aquesta regulació en l’obligació dels Estats de no contribuir, directament o indirectament, al manteniment de situacions il·legals sota el dret internacional. En aquest sentit, l’Opinió Consultiva emesa pel Tribunal Internacional de Justícia el 19 de juliol del 2024 conclou que els Estats han d’adoptar mesures per impedir relacions comercials o d’inversió que perpetuïn l’ocupació israeliana dels territoris palestins.

Diverses organitzacions de drets humans han denunciat reiteradament que l’oferta d’allotjaments turístics en aquests assentaments contribueix a la seva normalització econòmica. En els últims anys, plataformes d’intermediació turística han sigut objecte d’accions legals i campanyes públiques en diferents països europeus per mantenir anuncis a la Cisjordània ocupada.