El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

La millora de la previsió del creixement del 2025 per part de la institució governada per José Luis Escrivá respon "fonamentalment" a la recent revisió a l’alça per part de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de la seva estimació sobre l’evolució del PIB entre el 2022 i el 2024. En concret, el creixement acumulat entre el 2019 i el segon trimestre del 2025 va passar a situar-se en el 9,3%, davant el 8,8% calculat anteriorment. Això provoca que el punt de partida per a les previsions sobre l’any en curs i els següents sigui més elevat. En aquesta línia, el Banc d’Espanya estima que el creixement del quart trimestre serà "sòlid", d’entre el 0,6% i el 0,7%, en línia amb el 0,6% del trimestre anterior.

Fortalesa del consum privat

A aquest efecte se sumen la "fortalesa del consum privat, que ha superat les expectatives" (per l’evolució de l’ocupació, els salaris i el crèdit al consum) i la puixança de la inversió (que creix més que el PIB), així com una "valoració més positiva del sector exterior, sustentada en el significatiu dinamisme de les exportacions de serveis no turístics" (que estan en màxims històrics i també sobrepassen les previsions anteriors). Per al 2027, a més, calcula "preus de l’energia més baixos" respecte a les estimacions anteriors a causa de l’evolució esperada del petroli i l’electricitat. En qualsevol cas, la previsió no deixa de ser d’una "desacceleració gradual" cap a taxes més pròximes al creixement potencial de l’economia, estimat entorn del 2%.

Quant als comptes públics, el Banc d’Espanya preveu que el dèficit se situarà aquest any i el pròxim en els nivells previstos pel Govern (2,5% i 2,1%). En canvi, revisa "significativament a l’alça" la seva estimació del 2027 (del 2,3% al 2,5%, davant l’1,8% de l’Executiu), degut fonamentalment al recent acord del Govern i els sindicats per apujar el sou dels funcionaris (2,5% el 2025, 1,5% o 2% el 2026, 4,5% el 2027 i 2% el 2028). La seva estimació és que els ingressos públics continuïn guanyant pes sobre el PIB degut principalment a la decisió del Govern de no ajustar les tarifes de l’impost de la renda segons la inflació i a l’augment de les cotitzacions socials. Però això es veurà "totalment" compensat per la despesa més alta en pensions, sous públics, pagament per interessos del deute i inversió pública (inclòs en defensa).

La conseqüència, adverteix l’organisme, és que la despesa neta computable segons les regles fiscals europees podria situar-se per sobre del compromès amb Brussel·les el 2025 i 2026, si bé en termes acumulats des del 2023 l’esmentat creixement "podria ser encara dins del marge de flexibilitat que permeten les noves regles europees". El problema vindrà "a partir del 2027", a causa que aquell any es produirà la pujada més gran del sou dels funcionaris, unit a la resta de les partides que eleven la despesa i a l’"esgotament del marge de desviació" permès per les noves regles comunitàries. Per això el Banc d’Espanya, en línia amb l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), preveu una "desviació" del camí compromès que "implicaria la necessitat d’emprendre ajustos addicionals per complir".

Notícies relacionades

La pensió mínima no contributiva i l’ingrés mínim vital pujaran l’11%

L’abonament únic de transport de 60 euros entrarà en vigor el 19 de gener

En línia amb les seves previsions sobre el PIB, d’altra banda, el banc central ha millorat les seves estimacions sobre el mercat laboral, però també augurant una desacceleració dels seus ritmes de millora. Així, calcula que l’augment del nombre de persones ocupades passarà del 2,7% d’aquest any al 2% el 2026 i l’1,4% el 2027. La taxa d’atur, en el mateix sentit, moderaria el seu ritme de caiguda (al 10,6%, 10% i 9,6%, en línia amb les previsions del Govern). Això respondrà tant a la desacceleració de la creació d’ocupació com a l’increment de la població activa impulsat per l’augment de la participació laboral dels treballadors de més edat i per l’arribada d’immigrants "que, no obstant, s’aniria moderant en els pròxims anys".

El Banc d’Espanya també ha revisat a l’alça les previsions d’inflació per a aquest any (2,7%, dues dècimes més que al setembre) i el següent (2,1%, quatre dècimes més).