Óscar Puente: "Si volem que Rodalies sigui puntual, cal més que simplement traspassar-ne la gestió"

Hem invertit més de 3.000 milions d’euros. És l’ecosistema de rodalies més potent d’Espanya, el més complex, el més antic, el que té més problemes de capacitat i no només cal millorar el que ja hi ha, sinó que cal incrementar capacitat, cosa que implica més obres. És un ecosistema ferroviari que està a la tempesta perfecta, i això fa que l’usuari no percebi tot el que s’està fent. ¿Per què? Perquè estem a l’ull de la tempesta. Tenim material obsolet; estem a punt de rebre els nous trens, però ara mateix tenim els més vells. Infraestructura obsoleta i mancada de capacitat i, per tant, en una situació en què cal fer obres a cabassos i s’estan fent.

¿On?

Per exemple a les estacions. Hi ha obres en més de 40. Parlo, per exemple, de temes quotidians com els ascensors. El primer diagnòstic que teníem és que a prop del 80% dels ascensors i escales de Rodalies no funcionaven. En un any i escaig hem reduït aquest percentatge. No sé si estem ja en el 15%. És moltíssim el que s’està fent.

¿I això era falta d’inversió?

Bé, jo crec que era un problema múltiple. Inversió, governança, moltes coses. S’estan posant diners i s’està posant una altra governança a sobre de la taula. I després la capacitat. Estem renovant línies i necessitem dotar-les de capacitat. Estem duplicant via i tot sense deixar de prestar el servei, tret d’en alguns casos com ara a l’R3, que no queda més remei.

Els usuaris estan esgotats.

Si talléssim el servei durant sis mesos tot aniria com la seda. Estem amb incidències permanentment per compaginar obres i servei. I després, jo sé que a Catalunya no agrada que ho digui, però hi ha una panòplia desproporcionada de causes externes a la infraestructura. Parlo d’atropellaments, de vandalisme, de robatoris de cable. Rodalies acapara el 50% de les incidències d’aquestes característiques que es donen a tot Espanya. Això és un altre factor més que incideix en aquesta tempesta perfecta. Però estic optimista i esperançat.

Acostar la gestió, el traspàs de competències, ¿és la solució?

Estem treballant molt bé amb el Govern i posant especial cura en la millora del servei. Estem immersos en aquest procés de traspàs perquè la gestió sigui més propera, amb l’objectiu que Rodalies esdevingui un servei òptim en un termini de temps raonable.

Sempre es demana paciència a la ciutadania.

Sí, però patiran. Però també anem millorant. Ascensors, escales... tot i que quan renoves una línia no es veu fins que l’obra no està acabada. Però això es veurà. I entraran nous trens aviat.

Un dels problemes històrics ha sigut precisament la falta de comunicació, de coordinació entre el gestor de la infraestructura, l’operadora, el ministeri, la Generalitat. ¿Això canviarà?

Aquest no és un problema exclusiu de Rodalies. Volem que Adif i Renfe no estiguin d’esquena. Estem tractant que es mirin i que actuïn d’una manera molt més coordinada. Ara hi ha un model de gestió en potència en el qual estem fent uns passos molt clars endavant i és una cosa que veuran.

¿L’empresa mixta ja està a punt? D’entrada havia de ser abans de final d’any.

Únicament falta una signatura notarial; es tracta d’un simple tràmit. L’any vinent estarà dedicat a dotar aquesta empresa de recursos, estructures organitzatives, etc.

La negociació amb els sindicats de Renfe, ERC, el Govern, no va ser senzilla.

S’han quadrat les peces del puzle d’una forma raonable. Hi havia interessos molt variats, no dic oposats, però sí diferents i jo crec que això al final s’ha resolt raonablement bé. Tenim una important pau social que calia preservar. Hem habilitat un model de gestió en el qual l’última paraula i el mànec la tindrà la Generalitat i, per tant, el territori. Hem combinat molt bé les aspiracions de la plantilla i la seva tranquil·litat amb els desitjos del territori de gestionar d’una manera més pròxima la infraestructura.

Aquesta gestió més pròxima, ¿ha de repercutir en el servei ferroviari diari?

Ha de repercutir. No llançaré terra sobre un model en el qual estic treballant i pel qual estic apostant. Però també dic que la cessió per se no és miraculosa.

¿Per què?

Si no renovem les línies, si no ampliem capacitat, si no tenim trens nous, ja pots tenir un gestor meravellós, que estaria limitat. Si volem de veritat un canvi i que Rodalies sigui un servei puntual, previsible, fiable i eficaç, cal més que simplement traspassar-ne la gestió. Els que gestionin Rodalies, en dos o tres anys diran que el traspàs ha sigut màgic, però abans s’ha d’invertir molt. Tot ha d’anar de la mà.

Vostè és el setè ministre que promet terminis per al corredor mediterrani, ara 2027. Els catalans i els valencians tenen sensació de ‘déjà-vu’.

Avui el 82% del corredor està executat o en execució. Quan vam arribar, el 60% no tenia ni un paper. Estem en els últims anys per completar-lo. El 2027 serà operatiu entre Almeria i la frontera francesa. No demano que creguin les meves paraules, demano que mirin l’obra. Està executada, certificada i a la vista. Moltes infraestructures no es veuen fins que s’acaben, per això cal fer pedagogia. Tot està planificat perquè el 2027 hi hagi alta velocitat entre València i Barcelona, i amb Alacant i Castelló. Després caldrà buscar els trens.

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

És un servei molt esperat.

Quan el corredor mediterrani estigui en marxa la demanda serà enorme. Per això és necessària la connexió Barcelona-Lleida per alleujar la línia per Tarragona. No és un problema per a Tarragona, al contrari. Aquest projecte ja té licitat l’estudi de viabilitat. Jo em comprometo als passos immediats: estudi de viabilitat, estudi informatiu, projecte i obra.