Les mancances de la xarxa energètica frenen la indústria

Aquest ha sigut un dels debats centrals de la recent trobada anual de l’Aliança Q-Zero per a la descarbonització de la demanda tèrmica a Espanya. La trobada, celebrada a Madrid, va comptar amb la presència de nombroses autoritats en l’àmbit industrial espanyol. La qüestió de les xarxes elèctriques, més concretament, va ser abordada a la taula rodona El potencial de les xarxes per impulsar la descarbonització industrial a Espanya. Durant la sessió, quatre ponents, experts en xarxes elèctriques, van elaborar un diagnòstic ben precís de la problemàtica que hi ha actualment a Espanya.

En un context en què la geopolítica de l’energia està canviant. Les importacions de gas procedents de Rússia van caure dels més de 150.000 milions de metres cúbics del 2021 a menys de 52.000 milions de metres cúbics el 2024. Aquesta disminució va ser compensada, sobretot, per l’augment de les importacions d’altres socis. Les importacions dels Estats Units van augmentar dels 18.900 milions de metres cúbics del 2021 als 45.100 milions de metres cúbics del 2024. Per la seva banda, les importacions de Noruega van augmentar dels 79.500 milions de metres cúbics del 2021 als 91.100 del 2024. Les compres a altres socis van augmentar dels 41.600 milions de metres cúbics del 2021 als 45.000 milions de metres cúbics del 2024.

En els últims temps, es parla de xarxes "des d’una perspectiva estratègica de fa anys, com un aspecte fonamental per a l’estratègia europea", va afirmar Óscar Barrero Gil, soci responsable del sector d’energia de PwC Espanya. "Les xarxes estan situades just al centre d’aquest nou paradigma de canvi de model econòmic que Europa vol impulsar des del Green New Deal fa cinc anys", va assenyalar Barrero.

A més de l’autonomia, les xarxes tenen un rol fonamental en la descarbonització de la indústria. "Exerceixen un paper central, perquè tota aquesta nova indústria que volem descarbonitzar o localitzar a Europa –per guanyar no només sobirania energètica sinó també sobirania industrial– requereix xarxes per poder connectar aquesta oferta de renovables amb la demanda d’una indústria que busca la sostenibilitat com a valor diferencial", va afirmar.

El Govern va prenent mesures per mirar de desbloquejar la situació. "Del total de sol·licituds d’accés i connexió de la indústria intensiva, el 30% corresponen a indústria ja existent, que vol ampliar la capacitat que té per electrificar-se. L’altre 70% –i aquí no s’hi inclouen els data centers– és nova indústria que es vol instal·lar en el nostre país. En aquest cas és quan parlem de l’oportunitat país", va considerar Marta Castro Pérez-Chirinos, directora de regulació de l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica (Aelec).

El 12 de setembre, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va anunciar que apujaria un 62% el límit de les inversions en la xarxa fins al 2030 per desplegar noves xarxes. Sobre el paper, això permetrà a les elèctriques gastar un total de 7.700 milions d’euros més en aquests cinc anys, i Red Eléctrica hi podrà destinar 3.600 milions d’euros addicionals.

Potencial de "vencedor"

Les corporacions del sector aplaudeixen l’esforç, però encara s’ha de veure si n’hi haurà prou. Barrero va apuntar que, a Europa, s’estima que hi fa falta una inversió de 600.000 milions d’euros. "En aquest paquet es diu molt clarament: si no invertim, perdrem oportunitat de localitzar nova indústria, com ara data centers, i en definitiva no podrem complir amb l’estratègia europea", es va lamentar.

I la situació d’Espanya, segons Barrero, és immillorable. "Tenim un enorme potencial de renovables i una infraestructura de partida que configura un terreny de joc molt atractiu per atraure aquesta nova indústria", va reconèixer. Alhora, va afirmar que Espanya té prou potencial per ser el "vencedor" davant altres països europeus que tenen més dificultats per fer front a la descarbonització.

A través de les conclusions d’un estudi elaborat per l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), la seva directora tècnica, Irina Celades López, va fer llum sobre les perspectives de futur en la descarbonització de la indústria. "Les conclusions indiquen que, amb escenaris de 2030, 2040 i 2055, caldrà més potència instal·lada, i això està quantificat", va apuntar. "Un escenari conservador seria electrificar només el 5% dels forns d’aquí al 2030, i així potser podríem complir la capacitat de les xarxes actuals, però és evident que ens hi hem de posar de seguida", va dir.

Malgrat les bones condicions, la situació s’està convertint en un coll d’ampolla. I, per a Barrero, no es tracta de falta d’interès a invertir, sinó de "no haver fet els deures a l’hora de definir un marc regulatori ampli que permeti que les inversions en xarxes es converteixin realment en aquest catalitzador de l’economia i de la societat".

Efecte crida positiu

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

Aquest bloqueig ha provocat que les peticions d’accés a la xarxa "superin el 100% de la potència instal·lada a Espanya, des del punt de vista de demanda". "Hem generat un efecte crida positiu, amb inversions que truquen a la porta, però els models que fixen la retribució de les inversions en xarxes no estan adaptats al nou entorn, i les empreses no tenen l’incentiu per invertir, i lògicament no ho faran", va assenyalar.

Barrero es va mostrar preocupat per un fenomen que sorgeix, de vegades, de l’escassetat: l’especulació. I va afirmar que "ja hi ha en alguns punts de connexió un altre assumpte pendent de resoldre". "Hem d’actuar en tots els fronts i invertir més", va defensar. També va apuntar que s’ha de passar del ritme d’inversió actual, de 1.800 milions d’euros anuals, a més de 4.500 d’anuals. "No és un augment del 30%, sinó multiplicar per tres", va alertar, cosa que posa de manifest el gran repte que al davant Espanya.