El barri que va surfejar la crisi

Valdebebas, desenvolupament urbanístic del nord-est de Madrid, completarà en les pròximes setmanes la seva fase de gestió urbanística, amb la dissolució de la junta de compensació, òrgan que va aglutinar els propietaris dels terres per a la urbanització (construir els carrers i les xarxes) i posada en marxa d’aquest nou barri amb més de 14.000 vivendes. Aquesta fita, que es completa 28 anys després de la concepció del desenvolupament, que marca el final de tota la tramitació i gestió urbanística –més enllà que pel camí ja s’han construït nombrosos edificis– passa després d’un llistat infinit de traves: més de 700 informes, més de 200 procediments judicials contra llicències d’obres i primera ocupació, silencis administratius, lentitud en la concessió de llicències o, fins i tot, la derogació del seu planejament fins i tot en dues ocasions i tres projectes de reparcel·lació són alguns dels periples que va esquivar Valdebebas per ser una realitat.

Aquest barri que és ja una realitat neix el 1997, amb l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Madrid, norma que regula les diferents classes de terra i com ha de ser la ciutat, que passa de considerar les hectàrees que avui acullen Valdebebas com a sòl no urbanitzable d’especial protecció a sòl urbanitzable no programat (de rústic a edificable). Amb aquesta fita s’inicia la fase de planificació urbanística, en la qual els propietaris van impulsar la transformació dels terres, que es culmina el 2004, amb l’aprovació del pla parcial, que ordena que es destinarà cada pam de terreny. A partir d’allà ja s’inicia la construcció efectiva del barri, amb les obres d’urbanització el 2005.

Els frens de la justícia

El 2003, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va anul·lar el PGOU per una absència de justificació en la requalificació de terres que en l’anterior pla del 1985 eren no urbanitzables d’especial protecció, com era el cas de Valdebebas. Tot i que l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid ho van intentar corregir integrant documentació complementària, el Tribunal Suprem el 2012 va confirmar la nul·litat. Això va tenir diverses conseqüències. "El març del 2006, un grup de bancs ens havien concedit 680 milions d’euros per portar a terme les obres d’urbanització, per la qual cosa la nul·litat ens va agafar al mig", comenta César Cort, president de la Junta de Compensació de Valdebebas, en una trucada.

No només això, ja que la nul·litat del 2012 es va tornar a produir amb les obres d’urbanització molt avançades, amb part de la urbanització rebuda per l’Ajuntament de Madrid en règim de simultaneïtat amb les obres d’edificació i amb multitud d’edificis residencials en construcció i alguns de fins i tot entregats. "Va caldre demanar noves llicències, tornar avenços a clients i legalitzar els expedients. ¡Fins i tot vaig haver de demanar tres llicències per a una mateixa promoció!", explica el president de la junta de compensació.

Notícies relacionades

Els casos de pesta porcina s’eleven a 26 senglars després de la confirmació de 10 nous positius

La batalla legal d’Iberdrola sobre l’apagada arriba a l’Audiència

Durant tot aquest procés, atès que havia decaigut el PGOU de 1997, el pla vigent era el de 1985, que qualificava aquests terrenys, on ja hi havia algunes construccions, com a rústics. Això va causar una querella a la Junta de Compensació en la qual van ser imputats per un delicte contra l’ordenació del territori i el medi ambient tant el president com el secretari de la junta per urbanitzar en terrenys no autoritzats. La denúncia, però, va ser arxivada dos anys i mig més tard.

César Cort xifra en més de 700 els informes tramitats per l’organisme que agrupa els propietaris de terres a Valdebebas. Les desavinences entre l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid van continuar provocant retards, igual com els problemes per la proximitat de l’aeroport. Malgrat totes les dificultats, 28 anys després Valdebebas està gairebé completament desenvolupat, tot i que els preus han canviat: el pis més econòmic anunciat a Idealista supera els 600.000 euros.