L’interès dels nous dipòsits acumula tres mesos de pujades

Els tipus del mercat, que serveixen de referència als bancs per fixar el preu dels seus productes, estan pujant de manera significativa des de l’estiu, cosa que empeny les entitats a encarir els nous crèdits si no volen perdre rendibilitat i assumir un risc excessiu. Aquest efecte, això sí, també s’està començant a notar en la remuneració que la banca ofereix per l’estalvi a termini dels seus clients. El tipus dels nous dipòsits, en aquesta línia, ha començat a pujar per primera vegada des de juny del 2024 i acumula ja tres mesos a l’alça, tot i que segueix per sota de la inflació, així que implica pèrdua de poder adquisitiu.

L’octubre, última dada disponible al Banc d’Espanya, l’IPC va ser del 3,1% i el tipus mitjà dels nous dipòsits a termini va ser de l’1,79%, un 10% i 0,17 punts superior al de juliol. A més, l’interès mitjà del saldo total de dipòsits (els nous més aquells concedits en el passat el termini del qual no ha vençut) ha deixat de caure, però no ha pujat sinó que porta dos mesos estabilitzat en l’1,54%. Això implica que els que van vencent tenen un tipus superior al de les noves operacions, per més que l’interès estigui augmentant.

Aquesta evolució és coherent amb el gir que ha fet la política monetària del BCE. Si fins fa uns mesos la idea predominant en el mercat era que la institució rebaixaria els tipus oficials fins a l’1,75% en la part final de l’any o principis del 2026, la majoria dels analistes estima ara que els deixarà en el 2% o que fins i tot podria apujar-los a mitjà termini. Això s’ha traslladat als tipus de referència del mercat: l’euríbor a 12 mesos ha encadenat ja quatre mesos de pujades, des del 2,079% de juliol al 2,217% al novembre.

Notícies relacionades

La desconeguda empremta empresarial d’Isak Andic

Espanya s’arrisca a haver de tornar a la UE 2.400 milions d’ajudes verdes

Pendents del BCE

Per posar-ho en perspectiva, l’interès dels nous dipòsits a Espanya va estar per sota de l’1% gairebé una dècada, entre juny del 2014 i febrer del 2023, a causa de la política de tipus zero i negatius que va emprendre el BCE per combatre l’estancament de l’economia de la zona euro primer i els efectes de la covid després. L’espiral inflacionista provocada per la sortida de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, no obstant, van portar l’autoritat monetària a encarir el preu del diner del -0,5% al 4% entre juliol del 2022 i setembre del 2023.