Augmenten un 9,7% les compravendes d’habitatges en l’últim any a L'Hospitalet i el Baix Llobregat

De fet, ja són tres trimestres consecutius en què les vendes interanuals superen les 14.300 operacions, una situació que no es produïa des del primer trimestre del 2007, just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, remarca l’informe del Fòrum. En el balanç anual, la majoria de municipis han incrementat el nombre d’operacions respecte al 2024. Només nou localitats han registrat descensos. En termes absoluts, destaquen les caigudes de Sant Joan Despí, amb 116 operacions menys; Molins de Rei, amb 96 menys, i Pallejà, amb 85 menys. En termes relatius, els descensos més destacats corresponen a Pallejà (-39,7%), Sant Joan Despí (-24,5%) i Molins de Rei (-23,1%).

Per contra, els increments més significatius en xifres absolutes s’han produït a: L'Hospitalet (+603 operacions), Viladecans (+252), Cornellà (+202), Esplugues (+170) i Sant Boi (+115). En termes relatius, lideren el creixement Collbató (+62,5%), Sant Esteve Sesrovires (+35,7%), Esplugues (+28,4%), Viladecans (+26,7%), Esparreguera (+22,5%), Cornellà (+21,7%) i Cervelló (+21,6%).

Pel que fa a l’evolució trimestral, la comparativa entre el tercer i el quart trimestre del 2025 mostra un increment global de 901 operacions, un comportament habitual en el tram final de l’any. El cas més destacat és el d’Esplugues, amb un creixement del 196,6% i 234 operacions més. A molta distància se situen Martorell (+85,4%) i Torrelles (+76,9%). Només set municipis han reduït el volum d’operacions entre el tercer i el quart trimestre, amb xifres poc significatives. Els descensos més destacats es van registrar a Sant Boi (-27), Sant Esteve Sesrovires (-16) i Esparreguera (-10). En canvi, la majoria de localitats han experimentat increments, especialment Esplugues (+234), L'Hospitalet (+198), Martorell (+76), Cornellà i Viladecans (+72), El Prat (+68) i Gavà (+52).

Crisi de l’habitatge

Aquest augment sostingut de les operacions immobiliàries s’emmarca en un context de forta pressió sobre el mercat de l’habitatge. En els últims cinc anys s’han construït i venut 8.299 habitatges nous, una xifra que els experts del mateix Fòrum defineixen com a "insuficient" per donar resposta a l’evolució de la demanda. La reducció de la mida mitjana de les llars, l’allargament de l’esperança de vida i l’augment de més de 45.000 persones residents al territori han generat una autèntica "tempesta perfecta": una demanda creixent d’habitatge i una oferta que no ha avançat al mateix ritme. De fet, les enquestes que cada any fa l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) reflecteixen que, davant la impossibilitat de pagar lloguers desorbitats o l’entrada d’una hipoteca, la demanda no deixa de créixer.

Els últims estudis apunten que, en els pròxims 15 anys, la població de la Gran Barcelona augmentarà en unes 580.000 persones, passant així dels 5,42 milions de residents del 2025 a assolir els sis milions el 2041. D’aquests, uns 323.000 ho farien als municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és a dir, Barcelona i la seva conurbació més immediata. Tenint en compte el dèficit d’oferta actual, cada vegada més veus coincideixen en la importància de construir més habitatge i, sobretot, habitatge protegit i a preus assequibles per donar resposta a la crisi en què es veuen immersos milers de catalans. Diversos experts remarquen també la necessitat d’aplicar altres mesures, com el límit dels lloguers o regular les compres especulatives, però remarquen també la necessitat de crear més pisos per donar resposta al creixement demogràfic que viu i afronta Catalunya.

Notícies relacionades

MAPA | Els lloguers pugen en 24 dels 36 municipis de l’àrea de Barcelona des de la regulació de preus

Matsuri Barcelona 2026: el gran festival japonès torna amb música, espectacles i menjar tradicional al costat del mar

En aquesta línia, el Fòrum Empresarial del Llobregat insisteix que, davant aquesta situació, "es posa de manifest la necessitat d’abordar l’arrel del problema: la manca d’oferta disponible". "Les mesures únicament orientades a contenir o limitar els preus poden tenir efectes contraproduents si no van acompanyades d’un increment real del parc d’habitatge. La fixació de preus màxims pot reduir l’oferta existent i agreujar encara més les dificultats d’accés, especialment entre les persones vulnerables i les famílies amb menys recursos", asseveren.

Per aquest motiu, continuen, "cal impulsar polítiques que afavoreixin la creació de nou habitatge, tant públic com privat, i que permetin equilibrar progressivament l’oferta i la demanda". "Només així es podrà avançar cap a un mercat immobiliari més accessible, estable i capaç de respondre a les necessitats reals de la població", conclou. De fet, la Barcelona metropolitana es marca ja duplicar l’habitatge planificat i densificar la segona corona. El full de ruta urbanístic de l’AMB, el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), converteix els 106.200 pisos nous previstos actualment en 207.500 de cara al 2050 amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats residencials de la població.