Isabel Rodríguez: «El problema d’accés a l’habitatge no està en el crèdit: és una falta d’oferta»

–¿Quin abast tindrà aquesta nova iniciativa a Galícia?

–Casa 47 neix amb uns 2.000 habitatges a Galícia procedents de la Sareb, que s’aniran posant a disposició de la ciutadania en diferents fases a mesura que s’adeqüin, ja que no tots estan en la mateixa situació. També hi ha terrenys per continuar incrementant el parc d’habitatge assequible a la regió, amb potencial per arribar a més de 5.500 habitatges.

–¿I quin és el calendari previst? ¿Quan s’entregaran?

–Ara per ara es posaran a disposició 171 –67 a Vigo, 67 a València (zona de la dana) i 37 a Mieres (Astúries)–. És un projecte pilot. S’ha licitat la contractació d’una plataforma digital que serà també el primer portal immobiliari públic, en el qual podem mostrar tots aquests habitatges, les seves condicions...

–Van anunciar una inversió de 100 milions d’euros per a compra d’habitatges a particulars. Abans es van dotar de 25 milions d’euros per comprar a les zones arrasades al País Valencià. Amb prou feines han aconseguit comprar per tres milions.

–El model pilot de la dana estava molt delimitat a una realitat de municipis que s’havien vist afectats per aquesta riuada. Però crec que les condicions amb les quals sortiran aquests habitatges poden resultar atractives per a algunes persones o entitats jurídiques que es vulguin desprendre d’aquest patrimoni i que vulguin contribuir a la formació del parc públic.

–L’habitatge s’encareix a un ritme rècord a Espanya i Galícia. És un 13,4% més car a la comunitat respecte a l’any passat.

–Es confirma el que diem des de les posicions ideològiques que represento i des del Partit Socialista: el mercat per si sol no funciona i amb els drets no es mercadeja. Per això volem crear aquest parc públic, l’única manera de parar aquest mercat salvatge que s’està menjant les rendes de les famílies perquè uns quants facin negoci.

–¿Creu que el mercat està millor avui que quan va començar aquesta última legislatura?

–Quan va començar aquesta legislatura hi havia uns quants milions menys de persones habitant aquest país, però el que tinc clar és que aquest problema el tenim com a conseqüència dels errors del passat, que van passar per una bombolla especulativa que va tenir drames en aquest país en forma de desnonaments, d’acomiadaments en el sector de la construcció, i que va fer que durant els 15 anys següents es construís zero habitatge públic a Espanya. El dèficit amb el qual avui parteix el nostre país per atendre la demanda ve en gran manera per l’absència de construcció pública i privada després de la crisi financera de l’any 2008.

–¿I aguantarà el Govern aquesta legislatura per impulsar aquestes mesures i arrencar el Pla Estatal d’Habitatge (2026-2030)?

–El que sé és que aquest Govern és bo per atendre el dret a l’habitatge. Sense ell, ens hauríem passat quatre anys més sense complir el mandat constitucional de desenvolupar una llei de dret a l’habitatge, i segurament estaríem atenent aquest problema amb una visió molt diferent. Aquests anys que resten de legislatura són molt importants per sostenir el model públic pel qual treballa aquest ministeri i aquest Govern.

–Però sense Pressupostos Generals de l’Estat aprovats. ¿No s’estan veient limitades les polítiques del ministeri?

–En absolut. De fet, l’empresa d’habitatge ja té 1.300 milions d’euros per a l’any vinent. Les comunitats autònomes tenen a sobre de la taula 7.000 milions d’euros per fer polítiques d’habitatge amb el Pla Estatal d’Habitatge, i els empresaris i promotors del nostre país tenen 1.300 milions d’euros per desenvolupar una indústria que ens permeti construir abans i fer-ho també amb millors qualitats per als habitatges. Per tant, nosaltres tenim perfectament articulada la disposició del pressupost sabent que aquesta és una política prioritària.

–Els avals a joves i famílies amb menors al seu càrrec per a la compra de primer habitatge han sigut qüestionats pels tipus més alts als quals es concedeixen els préstecs. ¿Hi ha d’haver més control sobre els bancs?

–El que busquem és donar cobertura a les persones que no tenen aval, i en aquests moments estem també reformulant aquest conveni amb la banca. Però crec que ara mateix el problema d’accés a l’habitatge no està en el crèdit: és una falta d’oferta.

–¿El Govern no es planteja reduir o suprimir l’impost a la compra de primer habitatge?

–Hi ha qui ho arregla tot partint de la reducció d’impostos, que normalment no acaba repercutint en el beneficiari, sinó que, quan hi ha una baixada d’impostos sobre un bé, se l’acaba carregant o enduent el que disposa el bé i no el que l’adquireix. Un descompte de cinc punts pot acabar repercutint en un increment del cost.

–¿I gravar més els grans tenidors per estimular l’oferta?

–Sí, especialment els inversors estrangers. A Galícia, aquest no és un assumpte tan rellevant, però tenim zones del nostre país on el 30% dels habitatges s’estan venent a estrangers.

–Acaben de posar en marxa també fa uns dies un nou aval per garantir el cobrament de la renda als propietaris que ofereixin lloguers assequibles. ¿Creu que hi ha tanta por de la morositat?

–Crec que hi ha interessos que alimenten aquesta por: alguns en forma de partits polítics i d’altres en forma d’empreses que fan negocis amb aquesta por. I que, sobretot, no s’han de donar excuses i cal donar suport a qui més ho necessita. Aquests avals estaven ja previstos en l’anterior Pla Estatal d’Habitatge, però no van ser utilitzats per les comunitats i hem cregut necessari intervenir.

–¿I no és donar la raó a l’alarmisme que hi ha al voltant de l’ocupació i els impagaments per part dels llogaters?

–En cap cas. El que els treu la raó són les oficines [per atendre trucades per ocupació] que ells munten i després no reben cap tipus de trucada per atendre cap qüestió sobre això. Crec que Galícia en va rebre tres.

–Més enllà dels col·lectius vulnerables, hi ha un problema generalitzat en el lloguer. ¿Què li pot dir vostè a una persona de 45 anys, per exemple, amb feina estable, que està destinant un 40% del seu sou a pagar el pis on viu?

–Doncs a Galícia li diria que podria estar pagant entre un 30% i un 40% menys si la Xunta estigués aplicant la llei per contenir i abaixar els preus de lloguer, que és el que està passant a Catalunya, Navarra o el País Basc.

–Fa la sensació que el mercat està pensat per viure en parella. Cada vegada hi ha més gent sola, joves i persones grans. ¿Preveuen ampliar el rang de beneficiaris més enllà dels col·lectius vulnerables definits?

–Precisament Casa 47 ve a donar resposta a això. El problema que pateix el nostre país, la crisi que pateix Espanya, és un problema de majories: de persones treballadores que viuen soles o en parella o amb amics, però que amb el seu sou no poden pagar casa seva, o aquesta s’emporta el 50%, 60% o 70% del seu salari. Per això aquest instrument que posem en marxa no està dirigit a les persones vulnerables. Per a això tenim altres polítiques, com l’habitatge social, l’habitatge protegit. Per atendre les persones vulnerables s’han de posar en marxa –i amb més intensitat del que ho estan fent– els serveis de protecció social, que recauen en les competències de les comunitats autònomes, i que han de donar resposta amb una acció integral.

–¿Per què hi ha tan pocs ajuntaments que opten per la declaració de zones tensionades?

–No totes les administracions ho estan posant fàcil. És una llei nova. Espero que, després d’un any de posada en marxa d’aquest sistema, de l’evidència que hem aconseguit parar la pujada del preu del lloguer, cada vegada siguin més administracions les que s’afegeixin a aquest model. I, si no, potser hauran de patir la pressió social.

–¿Estan notant, com diuen alguns experts, la retirada de pisos de lloguer perquè els llogaters no volen afrontar les condicions plantejades?

–Aquestes asseveracions no es corresponen amb les dades. El que sí que veiem que s’està produint és que, quan anem donant protecció, hi ha qui sempre va buscant la trampa. I necessitem anar més ràpid per tapar aquestes trampes. Per això és prioritari abordar el frau que s’està produint en contractes de temporada i allotjaments en habitació.

–Aquest estiu es va anunciar la retirada d’uns 53.000 pisos turístics il·legals; 2.600 a Galícia. ¿Han complert les plataformes?

–S’han retirat els pisos turístics il·legals i el sistema continua en vigor. Ara, aquesta política de restricció dels habitatges per a ús diferent del residencial pot anar molt més enllà: amb administracions autonòmiques que impedeixin la proliferació d’aquests allotjaments o amb ajuntaments que, partint de les seves ordenances, limitin les llicències. Crec que a Espanya i també aquí a Galícia, en algunes ciutats, la situació i els preus del lloguer farien recomanable la prohibició, en alguns casos, d’aquests pisos turístics.

Notícies relacionades

"El consumidor ha de saber què menja"

La SEPI tem una aliança per Indra entre Ángel Escribano, Oughourlian i fons internacionals

–¿Quin balanç fa de la política d’habitatge de la Xunta?

–Espero celebrar aviat que la Xunta se suma al Pla Estatal d’Habitatge perquè és veritat que no ens han dit que no. Espero que sigui que sí pel bé dels gallecs, perquè nosaltres hem ofert suport a Galícia i aquí tenim les dades: més de 565 milions d’euros del Govern d’Espanya per als gallecs i les gallegues i les seves polítiques d’habitatge que han permès la rehabilitació de més de 21.600 habitatges i la construcció de més de 1.500. Com a ministra d’Habitatge, aspiro a poder continuar forjant acords amb la Xunta.